L’11 d’octubre hi havia previst un llançament hipotecari a El Vendrell. L’advocat José Ángel Gallegos va presentar, un cop més, recurs de reposició convençut que la ‘Llei d’Enjudiciament Civil’ (LEC) no permet el desnonament en el mateix procés d’execució hipotecària si encara vius a l’habitatge. I el Lletrat de l’Administració de Justícia -abans secretari judicial-, Leandro Sánchez García, li ha donat la raó i ha deixat sense efecte el llançament/desnonament. Què vol dir? Doncs que les persones executades conserven la possessió i poden -de moment- continuar vivint a la finca subhastada i adjudicada. El decret és ferm i per tant no es pot recórrer.
Nou procés
L’adjudicatari de l’immoble subhastat, amb aquesta interpretació de la llei, no perd els seus drets, però si vol obtenir la possessió haurà de formular la corresponent demanda i iniciar un altre procés judicial.
Pel que fa als executats i en el cas que l’adjudicatari demandi, a més a més del temps que puguin guanyar amb la dilatació judicial, podran presentar les al·legacions que considerin oportunes, fins i tot aquelles que, contravenint les disposicions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea – TJUE – , el jutge hagi pogut refusar en el tràmit de l’execució hipotecària, com ara serien les clàusules abusives denunciades fora de termini i no tingudes en consideració.
Els fets i la llei
L’article 675 – ‘Possessió judicial i ocupants de l’immoble’ – de la ‘Llei d’Enjudiciament Civil’- explica/explicita quan es pot fer el lliurament de la possessió a l’adjudicatari de la subhasta del bé immoble i ho condiciona a dos casos:
Primer: quan l’habitatge està buit. I segon: quan els ocupants d’aquest habitatge són tercers.
Precisem: l’article 675 diu en el seu primer apartat: ‘Si l’adquirent ho sol·licita, se’l posarà en possessió de l’immoble que no estigui ocupat’. I segon: en cas d’estar ocupat, l’adquirent pot demanar al tribunal de l’execució el llançament dels qui es puguin considerar ‘ocupants de mer fet o sense títol suficient’. És a dir, persones diferents als executats: precaristes, inquilins, ocupes. Aleshores també se li atorga la possessió a l’adjudicatari si la demana.
En cap cas es fa referència a l’executat. En cap moment es contempla que se’l pugui desnonar si el pis no està buit, si l’executat continua vivint/ocupant l’habitatge.
Conclusions
El decret no és intranscendent. De la lectura legal d’aquests articles es dedueix que l’antic propietari, si encara habita l’immoble, no n’ha perdut la possessió, perquè hi viu/ocupa l’habitatge. En conseqüència, no ha de ser desnonat. Les preguntes són quanta gent ha estat desnonada il·legalment i per què la justícia no tan sols ha fet aquesta interpretació de la llei sinó també per què li costa tant analitzar/revisar el possible greu/fatal error en l’aplicació de la norma.
Si es generalitzessin decisions com la decretada pel secretari judicial del Vendrell, molts dels desnonaments realitzats, diu Gallegos, esdevindrien il·legals. És difícil de saber quants però no és atrevit afirmar que ho serien la majoria.
Així les coses, la immensa majoria de les execucions hipotecàries realitzades no haurien de ser vàlides.
