El consell de ministres aprova avui una rebaixa fiscal en l’impost de societats per a les petites i mitjanes empreses. Satisfet?
Malgrat encara desconeixem la lletra menuda, ens sembla una bona mesura. Ara bé, en el context actual es tracta d’una mesura amb molt poc impacte perquè els beneficis de les empreses s’han reduït molt. Sobretot és positiva per aquelles empreses que tenen la sort de continuar creixent i per la generació de nou teixit empresarial, ja que des del primer euro que facin tindran una consideració fiscal més avantatjosa.
Per tant, vostè hagués apostat per…
Doncs penso que seria més interessant deixar sense tributar els beneficis que es dediquen a l’autofinançament de les companyies perquè en aquests moments ens ajudarien a invertir. Aquesta mesura seria molt més adequada en el moment actual.
Considera que les mesures aprovades fins ara són suficients?
No, faltarien falta moltes més reformes que fa temps que reclamem. Les grans reformes estructurals, que nosaltres demanem i que ens reclamen des de fora, continuen pendents. Hem de modernitzat i homologar el país.
Per tant, aquesta és una mesura que arriba tard? Zapatero reacciona ara pressionat per Europa?
Tard sí, però pressionat per Europa no. Precisament Europa quan ha enviat missatges ha estat per qüestions més estructurals; en aquest nivell de debat no s’hi posa. Europa, com nosaltres, es queixa que tenim uns marcs jurídics en el nostre funcionament de país obsolets i, per tant, ens hem d’homologar. No serà atractiu crear empresa a Espanya sinó fem aquests canvis.
Si, segons vostè, Zapatero no ha decidit aprovar aquest paquet de mesures pressionat per Europa. Es tracta d’una picada d’ullet a grups polítics que havien fet aquesta demanada, com CiU?
No vull, ni sé, interpretar la mesura en aquest sentit. Insisteixo, la mesura és positiva, però no és estructural, ni suficientment important per fer la transformació que necessita el país.
Aquesta mesura s’ha conegut pocs dies després de la reunió del president Zapatero i els grans empresaris del país. Es van sentir menystinguts?
Jo no veig cap gran causa-afecte entre la reunió i aquestes reformes. Respecte la trobada, va ser una fotografia de grup i poca cosa més.
Cayo Lara ha assegurat que aquestes noves mesures “justifiquen” una nova vaga general.
Si per “mesuretes” com aquestes es fan aquest tipus de manifestacions em quedo perplex, perquè precisament ara el país ha de tenir el coratge i els sindicats la pedagogia de defensar la modernització del país amb l’objectiu d’assemblar-nos als models dels països dels centre i nord d’Europa que ja estan sortint de la crisi. Amb models antics l’economia no reacciona i continuem amb índex d’atur impresentables.
I com veu l’anunci de Zapatero de privatització de l’aeroport del Prat?
La notícia em sembla negativa. Si la privatització és per gestionar el mateix model aeroportuari però centralitat, no hi guanyem res, encara serà pitjor! La clau de tot això és arribar a tenir un model aeroportuari descentralitzat com el que tenen arreu del món. Que els aeroport s’espavilen per si sols i que els entorns, empresaris, alcaldes i governs regionals, s’hi impliquin.
CiU ha guanyat les eleccions. Quina esperança té Cecot amb aquest nou govern respecte la lluita contra la crisi econòmica?
Per una banda, valorem positivament que el senyor Mas estigui parlant amb les altres forces polítiques. Creiem necessari que hi hagi consens entre els partits, però també, entre el món associatiu, econòmic i empresarial perquè la sortida de la crisi, encara que en molts discursos paternalistes del govern es convidi a la ciutadania a fer això, no es pot delegar exclusivament al govern. El senyor Mas va dir “hem vingut a servir i no salvar” i crec que aquest és un missatge molt positiu i que ens apel•la a tots a intentar donar el millor d’un mateix. Catalunya sense recursos naturals sempre ha tirat endavant, hem d’educar i formar per superar aquest impàs.
Segons vostè, quines són les primeres mesures anticrisi que hauria de fer el nou Govern?
Per una banda, serà interessant veure quin serà l’organigrama del senyor Mas. Hauria de ser auster, practicar una retallada de despeses, eficient i premiar la bona gestió. I prioritzar polítiques, perquè els recursos no creixeran. S’ha de tenir també atenció ala petita i mitjana empresa i als autònoms i s’ha de col•laborar en la internacionalització i innivació del teixit empresarial. Sobretot necessitem millores amb productivitat i introduir-nos en nous mercats.
Diu que veu difícil un creixement en recursos. Per tant veu difícil obtenir el concert econòmic?
A curt termini el marc de maniobra és petit. I per això ara mateix volem una bona gestió i un estalvi. Els recursos addicionals, ara per ara, seran escassos.
Vostè ha dit que estaria d’acord amb l’acomiadament de funcionaris. Creu que és possible fer una retallada del 20% en l’administració pública com diu el senyor Mas i no acomiadar funcionaris?
Hi ha països més desenvolupats on no hi ha distinció entre un treballador públic i un altre treballador; cosa que si que passa en el món llatí i sobretot a Espanya. El que nosaltres diem és que s’han d’ incorporar incentius de productivitat i bona gestió a dins de l’àmbit de les administracions públiques. Hem de ser molt eficients en la gestió d’aquest pocs recursos i impulsar la gestió privada.
CiU diu que vol retornar la confiança. Fins a quin punt, des de l’òptica empresarial, és important i com és pot fer?
Aquest és un valor intangible però cabdal. És una visió col•lectiva i compartida que fa posar el país més amunt i és aquesta la pedagogia que ens fa arribar Mas i per això hi ha aquesta certa esperança. S’ha de facilitar al màxim l’acció de les empreses i generar un cercle de confiança que faci superar la situació present, que és força dolenta.
També s’ha posat en dubte que la conselleria d’Innovació, Universitat i Empresa sigui la més correcte. S’hauria de recuperar la conselleria d’Indústria?
Aquest és l’exercici que ha de fer el senyor Mas. Si que és cert que s’ha de repartir, i s’hauria de crear la conselleria d’empresa, que incorpori innovació i internacionalització, i universitat ha d’estar en un altre àmbit.
