La retirada de l’impost al sol rellança l’interès per l’autoconsum elèctric

Es multipliquen per quatre les peticions per instal·lar plaques fotovoltaiques | La producció elèctrica avança cap una xarxa descentralitzada

La retirada del mal anomenat impost al sol ha rellançat l'interès per l'autoconsum elèctric, una modalitat de consum en la qual el client també es converteix en productor gràcies a una instal·lació de plaques fotovoltaiques que li permet obtenir una part de l'energia que necessita sense haver de connectar-se a la xarxa. "La legislació anterior, tot i no ser tan dolenta com es deia, complicava de manera innecessària l'autoconsum i el feia poc atractiu", explica a El Món el director de Regulació d'Endesa, Juan José Alba. Un diagnòstic que comparteixen altres companyies energètiques consultades per aquest diari i que coincideixen a lloar l'eliminació de l'impost al sol –"que mai va ser un impost, sinó una sèrie de traves administratives", puntualitza Alba–.

El nou escenari que ha obert un mercat inexplorat que revolucionarà la manera com es produeix electricitat. Companyies com Holaluz han multiplicat per quatre el nombre de peticions d'informació que reben cada setmana des de l'aprovació del Reial Decret a principis d'abril. "Hi ha un gran interès i molta gent ho estava esperant", assegura Carles Leg, responsable d'Autoconsum de la comercialitzadora. Una situació similar al de la resta d'empreses del sector. "Amb la nova normativa ja no cal que siguis un client convençut que vol salvar el món", diu el director general de Factorenergia, Emili Rousaud. "Ara, alhora que ajudes en la lluita contra el canvi climàtic, també et surt a compte des del punt de vista econòmic i això farà que l'autoconsum arribi a molta més gent".

Menys burocràcia i més estalvi

Una de les principals novetats de la nova regulació de l'autoconsum és que elimina molta burocràcia. "Se simplifiquen molt els tràmits per a les petites instal·lacions", celebra Carles Leg. "Es parla molt de costos i de tecnologia, però moltes vegades les coses no funcionen perquè hi ha massa paperassa i no és pràctic". Segons la Unió Española Fotovoltaica (Unef), el 2017 hi havia 130 instal·lacions d'autoconsum a tot Catalunya, líder a l'Estat amb un 20% del total, amb una potència de 4.065 kW –l'equivalent a uns 2.100 habitatges–. "Molts projectes d'instal·lacions es van deixar en un calaix no perquè fossin poc rendibles, sinó perquè hi havia pors injustificades", afegeix Juan José Alba. "Amb el canvi de normativa, fa falta un canvi de xip".

Amb la reducció dels preus de les plaques fotovoltaiques i una legislació que ja no posa entrebancs, l'autoconsum és una alternativa que pot agafar molta força en els pròxims anys. Segons les dades aportades per les diferents empreses elèctriques, una instal·lació fotovoltaica per un habitatge mitjà es pot amortitzar en un període d'entre 5 i 7 anys, ja que produeix suficient energia per estalviar entre un 30% i 40% del consum diari. "És una inversió interessant perquè aquestes instal·lacions tenen una vida útil d'uns 25 anys", estima Emili Rousaud. "Això vol dir que a partir del cinquè any tota l'energia que es produeix és un estalvi net i a més prové de fonts renovables".

A més, Catalunya és una molt bona zona per desenvolupar projectes verds. Als Pirineus hi ha els salts d'aigua per produir energia hidroelèctrica; a Tarragona i a l'Empordà hi ha una gran diversitat de vents; i a Lleida hi ha zones que reben molta radiació solar. "Catalunya té un gran potencial comparada amb Alemanya o el Regne Unit, que són països amb menys hores de sol, però que, al contrari que aquí, han apostat clarament per l'energia solar fotovoltaica", critica Rousaud. De fet, a Alemanya hi ha uns 6 milions de famílies que produeixen electricitat a casa seva i està previst que el 2030 assoleixi el seu objectiu de produir el 65% de l'energia que consumeix a través de fonts renovables.

Els equipaments i els aparcaments són ideals per instal·lar plaques fotovoltaiques / Ajt. Pamplona

Els equipaments i els aparcaments són ideals per instal·lar plaques fotovoltaiques / Ajt. Pamplona

Què fer amb l'electricitat que sobra?

Un dels grans reptes que afronten els productors d'electricitat és què fer amb l'energia que sobra durant les hores de menys consum, ja que en general no resulta rendible emmagatzemar-la. "Fins ara els autoconsumidors que bolcaven electricitat a la xarxa no rebien cap compensació i, en canvi, ara es retribueix", reconeix el director de Regulació d'Endesa, Juanjo Alba. L'excés de producció elèctrica que es bolca a la xarxa es pot vendre directament a preu de mercat o rebre un descompte en la factura, tot i que no és la finalitat última de l'autoconsum. "La base de la rendibilitat de l'autoconsum és consumir la teva pròpia energia i per estalviar, per això és important dimensionar bé la instal·lació per treure'n el màxim profit", matisa Alba.

El perfil dels clients és molt diferent segons si es tracta d'una particular o d'una empresa. Molta gent està fora de casa gran part del dia, que és quan hi ha més sol i, per tant, la producció d'electricitat és major. En el cas de les empreses és a l'inrevés. L'activitat la fan durant el dia i segurament aprofitaran més l'electricitat produïda. "Una empresa podrà estalviar molts més diners perquè tenen més consum i més superfície disponible a les cobertes i terrats", explica Leg, responsable d'Autoconsum d'Holaluz, "però el repte és arribar als consumidors particulars, que individualment són més petits, però junts són un mercat amb molt recorregut".

 

Autoconsum col·lectiu

Un tercer canvi que també marcarà un abans i un després és la regularització de l'autoconsum col·lectiu o compartit, és a dir, quan més d'un usuari es beneficia d'una instal·lació fotovoltaica. "La nova definició d'autoconsum col·lectiu és més generosa que l'anterior i permet compartir una instal·lació en un radi de 500 metres", indica Alba. "Permet ser més creatius, com per exemple utilitzant la coberta d'una escola i compartint la producció entre els veïns del voltant, i a més impulsa l'aprofitament d'espais que ara estan en desús, com equipaments, aparcaments descoberts o rotondes".

Segons Carles Leg, d'Holaluz, el marc legal per desenvolupar l'autoconsum compartit de proximitat ja està fet i ara falta que s'acabi de concretar amb un reglament que s'aprovarà aviat. "Al final és una opció que permet escollir la millor ubicació", ja que moltes vegades, sobretot a les ciutats, cal tenir en compte moltes variables abans d'instal·lar plaques fotovoltaiques: l'espai disponible, les hores de sol directe, l'orientació del terrat o el tipus de propietat, entre altres coses.

Un repte per a la xarxa de distribució

La implantació de l'autoconsum a gran escala, tot i que encara està lluny de ser una realitat, suposarà un gran repte per a les distribuïdores d'electricitat perquè la frontera entre consumidor i productor es torna més difusa. "Partim d'un sistema elèctric que s'organitza de dalt cap a baix i amb unes plantes de producció centralitzades que distribueixen als punts de consum", recorda Alba, director de Regulació d'Endesa, l'empresa encarregada de la distribució d'electricitat a Catalunya, l'Aragó i les Illes Balears, entre altres zones. "Anem cap a un món on les instal·lacions de producció estan cada vegada més escampades pel territori i s'incrementa la dificultat de gestionar la xarxa, requereix més automatització, més digitalització i més inversió, clar".

Empreses com Holaluz o Factorenergia no tenen la mateixa pressió que Endesa o Iberdrola perquè són comercialitzadores, però també veuen el futur amb claredat. "Amb una xarxa de generació distribuïda es millora la seguretat de subministrament perquè si pel que sigui cau una gran font de producció, tots aquests petits punts ajuden a mantenir part del consum", aclareix el director general de Factorenergia, Emili Rousaud. "Imagina si agafes els 6 milions de famílies alemanyes i agregues la seva producció d'electricitat. Per separat són poca cosa, però junts poden actuar com una sola una planta virtual de producció".

Més informació
 

Comentaris