Quines són les sensacions després de l’acte de presentació de Catalunya Estat?
Molt bones. El local era ple de gent, vam haver de dir a més de cinquanta persones que no podien entrar perquè no s’hi cabia. En total hi havia més de 200 persones. Entre elles personalitats, empresaris, representants de partits polítics i d’associacions empresarials.
I l’agenda de la Fundació pels propers dies?
A principis de setmana ens reunim per aprovar els estatuts i l’executiva. Ara enfocarem la nostra acció en la consulta de Barcelona. Donarem tot el nostre suport a Barcelona Decideix. Aquesta serà la nostra primera tasca.
En què es concreta aquest suport?
Com que el propietari del local és amic nostre, hem aconseguit que cedeixi el pis de dalt per Barcelona Decideix. També li cedim la infraestructura i, si ens necessita per una conferència o el que sigui, som a la seva disposició.
La iniciativa de crear la Fundació va sorgir fa uns dos mesos. Com va començar?
Unes quantes persones estàvem al Cercle Català de Negocis i d’altres no. Ens vam adonar que havíem de fer una cosa més oberta a tothom. Primer, a tots els ciutadans, perquè de vegades quan presentes una cosa on hi apareix la paraula “negocis”, moltes persones no en volen saber res. També vam veure que no hi havia cap fundació independentista, i que així podíem arribar a més gent ràpidament.
Si Ramon Carner no s’hagués posicionat per RCat, Catalunya Estat s’hagués desenvolupat igualment?
No s’hagués creat. Per a nosaltres era important ser transversal amb tots els partits que defensessin el dret a l’autodeterminació. Quan es va posicionar nosaltres vam haver de prendre la decisió que hem pres.
Catalunya Estat és una escissió del CCN?
Jo sóc un directiu i he treballat a moltes empreses. Quan d’una d’elles, pel motiu que sigui, n’he acabat marxant ningú diu que me n’he escindit. Desitjo que les coses els vagin bé perquè fan una bona tasca. El CCN és una associació molt important, té un nom molt reconegut, s’ha guanyat un prestigi i ha de seguir endavant. Nosaltres seguim en un altre projecte. Volem la independència i és bo que hi hagi moltes associacions, entitats, fundacions o partits defensant-la. Com acaba de fer, per exemple, l’IEC.
L’IEC no s’assembla tant al CCN com la Fundació Catalunya Estat. Vol dir que és bona la tendència a fragmentar-se de l’independentisme?
Dins de les associacions empresarials tens Foment del Treball, PIMEC, FECOT i totes tenen semblances. Cadascú al final es posiciona en un sector on intenta fer-se fort. L’independentisme té l’estigma de la divisió però l’objectiu de tots és el mateix, i quan el tinguem a prop ens unirem. El que passa és que la societat encara no hi ha prou ciutadans amb massa crítica per fer el tomb.
Hi ha informació publicada per altres mitjans que defineix la Fundació Catalunya Estat és com un think tank de Solidaritat…
La Fundació Catalunya Estat no és el think tank de ningú. Nosaltres convidem a tothom sense deure’ns a ningú. Som una sèrie d’empresaris i directius que volem la independència del nostre país. La volem per repartir la riquesa que creem i per generar més benestar. Tindrem més afinitat per uns que no pas per uns altres, però no tanquem la porta ni ens devem a ningú.
A l’acte de presentació, Albert Codines, explicava que els contactes de Catalunya Estat amb els sindicats no havien sigut fructífers. El problema és que són d’obediència espanyola?
Sí, aquesta és una de les coses que nosaltres també veiem. Hauríem de tenir més sindicats d’àmbit català. Tot i així a poc a poc van madurant. Els sindicats han de defensar els seus afiliats, dels quals també n’hi ha de catalans. Entenen la problemàtica del dèficit fiscal, com afecta les empreses i els treballadors. Hem de fer la nostra tasca i explicar-nos per convèncer-los. De mica en mica ho anirem fent i crec que se sumaran al projecte.
L’empresari català és encara massa poruc?
Segons quins. L’empresari sempre s’ha mogut per interessos, com tothom. Hi va haver una època en la l’interès era a Espanya. Des que vam entrar a la UE el mercat és global i l’empresari s’ha adonat que pot exportar, que no necessita el mercat espanyol. Veient com els dies de pagament són molt més curts en altres mercats o que no rebrà boicots pel sol fet de ser català, les exportacions creixen. Fins i tot n’hi ha que no volen saber res del mercat espanyol. La globalització ens va perfecte perquè no depenem d’un Estat que ens va a la contra. Els qui no tenen cap por són els joves. Són els de més edat els qui encara són reticents.
Catalunya Estat només a empresaris?
El nostre discurs anirà a tots els ciutadans de Catalunya. L’entramat empresarial és una de les potes que tindrà la fundació per finançar-se, però la més important és la del discurs al territori. Hem d’anar a convèncer milers de ciutadans perquè amb el seu vot són decisius. És el ciutadà qui pressiona els ajuntaments i al Govern, qui pressiona els partits. Si el convencem, tindrem la independència. Per això cal explicar què és el dèficit fiscal o per què no s’inverteix a Catalunya. A les persones quan se’ls donen arguments se’ls dona poder de decisió.
No volen ser una patronal?
No, no ho volem. Per això som una fundació i per això ens anomenem Catalunya Estat. No volem tenir cap altre connotació que no sigui la independentista. Sí que farem, per arribar més ràpid a la gent, tres discursos diferents: un adreçat a tots els ciutadans, un per empresaris i un altre per treballadors i sindicats.
Oferiran crèdits de fins a 10 milions d’€, via un fons d’inversió estranger, i asseguren que n’ampliaran el límit fins a 100 milions. És fàcil fer negocis a l’estranger afirmant-se independentista?
Hi ha inversors que veuen que Catalunya és un país industrialitzat amb un nivell de creativitat elevat. Saben que l’economia és diversificada i que, com han dit fins i tot premis Nobel, si esdevenim un país independent, la nostra economia pot créixer sostingudament durant dècades. La nostra posició geogràfica és estratègica per descarregar mercaderies. Per això molts inversors volen invertir al país.
Quina ha estat la demanda d’aquests crèdits?
La reacció ha sigut espectacular. Trobar crèdit quan la banca i caixes quasi no en donen, és per molts una alegria. He vist tancar empreses amb comandes per manca de diners. Dol molt veure com això passa.
Suposo que per optar a aquests crèdits l’empresa haurà d’estar ubicada a Catalunya…
Sí, els criteris per accedir-hi seran tècnics i no polítics. Tot i així, una de les coses que sí que demanem és que l’empresa estigui instal·lada a Catalunya.
Així, empresaris reticents a la independència picaran la seva porta…
Sí, és clar. Tot i així la independència ja és tema de conversa dels empresaris. L’empresari sap que té una problemàtica, que l’Estat va contra Catalunya. Sap que s’han gastat diners en un TAV inproductiu, i en aeroports mentre es margina el Prat. Sap que els costos logístics són alts perquè tenim autopistes de peatge, que les nostres autovies són patètiques i mentrestant, amb els diners que se’ns roba, altres territoris ofereixen condicions que ells no poden tenir.
En pot posar més exemples?
Algunes mercaderies que arriben al Port de Barcelona, per poder ser descarregades, necessiten permís de Madrid! Així el port mai podrà ser competitiu. A Flandes es descarreguen el mateix dia i, sinó, es tornen els diners a l’empresari.
El corredor del Mediterrani n’és un altre cas?
Abans he dit que una part del potencial de Catalunya es deu a la seva posició geogràfica.Tot i així, les mercaderies provinents d’Àsia van a parar als ports del nord d’Europa, on perden fins a tres dies en temps de navegació. El motiu és la manca de connexió ferroviària de mercaderies. El moment que es faci aquest eix, el cost i temps de transport dels productes asiàtics baixarà un 22%.
Les multinacionals que s’instal·len a Catalunya pateixen la política de l’Estat?
Sí. Enlloc d’apostar pel corredor del mediterrani l’Estat vol fer-lo passar per Madrid, l’Aragó i els Pirineus. Fer passar una via de mercaderies lluny dels ports de descàrrega no s’ha fet mai al món. Volkswagen ja ha dit que durà la fàbrica de motors a la Zona Franca si es fa el corredor del Mediterrani. Ford també demana el mateix per no marxar del País Valencià. Estem parlant de milers de llocs de treball. Entre Catalunya i el País Valencià en depenen 160.000 treballadors.
