Des que el PSOE i Podemos van segellar un preacord per a un govern de coalició a Madrid que els bancs cotitzats a l’IBEX-35 han vist notablement erosionat el seu valor accionarial. La raó, la por a que el partit de Pablo Iglesias compleixi la seva promesa electoral de nacionalitzar Bankia, protagonista del rescat bancari més quantiós de la història de la banca espanyola, amb una injecció de 23.500 milions d’euros de diner públic a través del FROB, que a hores d’ara encara no han retornat a l’Estat.
De dur-se a terme la mesura, l’impacte d’una nacionalització sobre el sector bancari se sumaria a la possibilitat que el sector bancari en el seu conjunt, així com l’operador borsari BME, es poguessin veure afectats per la creació de l’Impost a les Transaccions Financeres, conegut com a ‘Taxa Tobin‘, anunciat fa uns mesos per Pedro Sánchez. Aquest nou impost gravaria amb un 0,2% l’emissió de les empreses amb un valor borsari superior als mil milions d’euros, la seu social dels quals estigui en un dels estats membres que podrien aplicar aquesta taxa a partir de l’any 2021: Espanya, Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Eslovàquia i Eslovènia.
Sánchez i Iglesias signen el preacord per al govern de coalició al Congrés dels Diputats
Però què implicaria nacionalitzar Bankia? El catedràtic d’Economia de la UPF i exconseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas explica a El Món que l’operació tindria dos efectes. El primer, que “l’Estat ja mai més recuperaria els diners públics destinats al rescat, que suposadament encara s’han de recuperar per poder vendre el banc i fer net. Per tant, la nacionalització seria una molt mala notícia per a tots els contribuents”. I precisament perquè Unidas Podemos proposa convertir en públic aquest banc per recuperar la funció de les antigues caixes d’estalvi, aquest fet també seria un mal negoci per les arques públiques: “Si Bankia és un banc públic que fa acció econòmico-social no el voldrà comprar ningú, i per tant, tampoc no es recuperaran els diners que l’Estat va invertir en el rescat a través del FROB, que han pagat tots els ciutadans”.
Per altra banda, es tancaria la porta a una hipotètica fusió que comença a comentar-se en cercles financers, entre Bankia i el Banc Sabadell, dues entitats que pateixen a causa del descens dels ingressos per comissions i per altres extres difícilment ja assolibles, i que tenen dificultats per pagar un dividend de qualitat. Es tracta de dos negocis que serien complementaris, Bankia, amb una bona cartera de clients particulars, i el Sabadell, més enfocat a la cartera industrial. En aquest sentit, si Bankia acabés nacionalitzat, aquesta fusió seria inviable.
López Casasnovas també remarca que la mesura de Podemos, de materialitzar-se, agreujaria la situació del sistema bancari espanyol, que a hores d’ara ja exhibeix una posició de debilitat en creure que el seus inversors no valoren la capitalització del banc si no reben un dividend quantiós. De fet, la banca espanyola està repartint més dividends entre els seus accionistes que cap altra banca europea, per por a perdre’ls. “Aquesta és una política insostenible a llarg termini si no millora la rendibilitat bancària en un context de tipus de interès tant baixos”, assenyala el professor de la Universitat Pompeu Fabra i exconseller del BdE.
