BCN Tech City treballa amb: emprenedors, start-ups, empreses consolidades, inversors, incubadores, acceleradores i company builders, universitats, escoles de negocis, mitjans de comunicació, administracions públiques i altres agents. La seva missió és posicionar Barcelona com a un dels principals hubs tecnològics internacionals. Una de les passions de Miguel Vicente (Vinarós, 1972), fundador de Wallapop entre altres companyies, és fer créixer projectes empresarials. En aquesta entrevista ens descobreix BCN Tech City i part de la seva experiència en el món de l’emprenedoria.
Què és BCN Tech City?
És una associació sense ànim de lucre que vam fundar fa prop de set anys uns emprenedors que teníem diverses coses en comú.
Quines coses?
Ens agradava Barcelona i estàvem compromesos amb l’ecosistema digital emprenedor i volíem fer alguna cosa per tornar a la ciutat l’oportunitat que ens va donar en crear les nostres empreses digitals. A més, era una manera de situar Barcelona com a centre digital.
Quines van ser les primeres passes de BCN Tech City?
L’associació va començar amb l’objectiu d’afavorir la transmissió de coneixement, de networking i de punt de trobada dels diferents agents de l’ecosistema. Avui ens hem fet grans i l’associació està formada per més de 600 companyies i en elles hi ha representants de tots els agents: emprenedors amb experiència i d’altres més novells, xarxes de business angels, escoles de negocis, universitats públiques, fons de capital risc, les administracions públiques que donen suport al nostre projecte i el concepte de l’emprenedoria com Barcelona Activa… i també les grans empreses corporate que s’han incorporat com a partners de Barcelona Tech City. L’equip ha fet un treball magnífic que ha comptat amb el suport de tots els agents de l’ecosistema que, d’una manera pro bono, han anat col·laborant en els diferents projectes realitzats fins ara.
Fruit d’aquest treball virtual decidiu crear una seu física que ubiqueu a l’edifici Palau Mar de Barcelona…
Sí, va arribar el moment de buscar un espai de networking físic on emplaçar part d’aquest ecosistema, creant el Pier01 com a primera seu de Barcelona Tech City a l’edifici Palau Mar a mitjans de l’any 2016. Tenim prop de 12.000 m2 plens de start-ups amb més d’un centenar de companyies, més de 1.200 persones treballant. Avui és un projecte quasi únic al món bàsicament per tres raons. Per la seva pròpia mida que és considerable i estaria entre els primers del món, perquè és molt internacional –el 40% de les companyies que treballen aquí compten amb una experiència internacional–, i perquè comptem amb representació dels diferents estadis de les start-ups. A més, també hem sigut capaços de sumar aquí centres d’innovació de grans grups corporatius com Gas Natural, CaixaBank, Visa, Samsung, Seat, Telefónica…
El Pier01 s’ha quedat petit?
Sí, de fet això és només la punta de l’iceberg de l’ecosistema digital a Barcelona, on treballen 30.000 persones en aquesta ciutat, algunes a través de multinacionals instal·lades aquí, i al Pier01 només n’hi ha 1.200. Això vol dir que tenim demanda. Creiem en aquest model de concentració que fomenta la transmissió de coneixement i, per tant, des d’un inici l’edifici porta el nom Pier01 perquè seria el primer de molts. A més, no deixem de ser una extensió de Barcelona@ o Barcelona Activa. La idea és estendre’ns a l’entorn del Port de Barcelona.
Tenir el Mobile World Congress és un gran valor afegit…
Sense cap mena de dubte. Jo sempre dic que el millor que li ha passat a Barcelona des de les olimpíades és el Mobile World Congress. Nosaltres estem a la seva disposició per col·laborar-hi en la mesura de les nostres possibilitats. És un element clau que porta molts visitants, però jo em quedo amb el fet que durant uns dies Barcelona és la capital tecnològica del món i amb tots els contactes potencials que es fan al congrés.
El vostre és un model comparable al de Silicon Valley?
Som diferents, sobretot de mida. Silicon Valley és als Estats Units i estem parlant d’unes dimensions i d’una maduració distintes. És molt important la implicació de les universitats, sobretot en el procés de la innovació, un tema que aquí hauríem de treballar amb més força. Un dels reptes que tenim al davant és que el germen de la innovació i de l’emprenedoria estigui en la base de les universitats. Això funciona molt bé a Silicon Valley i aquí encara no ho hem aconseguit. Però tenim una ciutat fantàstica oberta al món i amb una qualitat de vida tremenda. Aquest ecosistema que tenim no se’l podria inventar de cop cap altra ciutat europea. El nostre sector està basat en el talent i això és producte de més de vint anys de treball d’administracions, emprenedors, dels fons de capital risc… Tot això ha generat un coneixement que fa que hagi hagut grans empreses com Privalia, Wallapop… que formen equips que llencen nous projectes i fa que la roda giri i el talent estigui disponible. I això no es pot fer artificialment d’un dia per l’altre; cal una experiència prèvia.
Qualsevol pot ser emprenedor o s’hi neix, emprenedor?
Jo mateix vinc d’una família de funcionaris. Als gens no has de tenir res d’especial. Ni has de ser emprenedor als 14 anys. En qualsevol moment de la teva vida pots decidir prendre aquesta decisió personal. Jo durant molts anys vaig treballar per a tercers i vaig decidir deixar-ho tot per fer el meu projecte, i ja tenia una edat. Emprendre és l’experiència més completa, rica i personal que un professional pot dur a terme amb independència del resultat, perquè aprens moltíssim, dones tot el que portes dins i ets amo del teu propi destí pel que és bo i també pel que és dolent. Pensa que emprendre no és un jardí de roses i es pateix molt, no saps si la teva companyia arribarà a finals de mes, tens la responsabilitat d’un equip, has de buscar finançament per fer créixer el projecte… molt poques start-ups aconsegueixen l’èxit. Però més enllà d’això, com a experiència vital amb independència dels resultats per a mi és quelcom únic. Jo animaria tots els joves i no joves a perseguir els seus somnis. A més, jo crec que aquí ha començat també a canviar positivament el fet de tornar a començar després que un projecte no funcioni, perquè és com haver fet un màster; el que aprens en tot el procés i la teva maduració personal, encara que el resultat no sigui l’esperat, fa que tornis al mercat professional amb més valor que abans. És una raó més per perdre la por a emprendre. Un estudi molt interessant de Harvard compara les probabilitats d’èxit d’un emprenedor i diu que els que inicien el seu segon projecte tenen un 60% de probabilitat més d’èxit que en el seu primer projecte. Cada vegada tens més experiència.
Quina és la clau perquè un projecte funcioni?
Aquí hi ha molta mística… Pocs projectes triomfen i obtenen uns grans resultats econòmics, però no necessàriament aquest ha de ser l’objectiu. Per a mi la clau no és en els models de negoci ni en la idea. La gent creu que té una gran idea… i no. Les idees estan fora, tothom té idees. El que és important és l’execució de les idees, el que jo li dic sudoració, sudoració i sudoració, treball, passió pels detalls i equip. Té més possibilitat d’èxit un equip A amb un model de negoci B, que una idea que pot semblar molt brillant però executada per un equip B. Jo crec que equips que complementin les seves capacitats i amb experiències professionals diferents faran que la companyia sigui més rica i tingui més probabilitats d’èxit.
Les estadístiques diuen que l’emprenedor mitjà és home, amb estudis universitaris i té menys de 35 anys. Les dones són poc emprenedores?
Com que emprendre suposa deixar de banda una carrera professional, fins ara part dels emprenedors han estat menors de 35 anys, però cada vegada en veiem de més grans i, per tant, l’edat mitjana està pujant; són persones que tenen un coneixement increïble d’una indústria concreta i que decideixen deixar un alt càrrec en una multinacional per crear el seu projecte. D’altra banda, en el món de la tecnologia veuràs que hi ha moltes dones directives, conselleres delegades, presidentes… A la nostra associació més d’un 30% són dones. Emprendre és una decisió vital important i això s’ha de compaginar amb la maternitat o la paternitat que és el que em va passar a mi. En qualsevol cas crec que és un clixé que no és cert; hi ha grans companyies tecnològiques amb dones amb càrrecs de gran responsabilitat.
M’imagino que la seva jornada laboral és intensa i trepidant, però… té temps de lleure per altres coses que no tenen res a veure amb tot el que hem parlat fins ara?
La vida de l’emprenedor és molt intensa i molt divertida i, per tant, no ho he deixat de fer perquè ho gaudeixo molt. I intento mantenir un equilibri físic i mental. Practico esport, faig natació, boxe i passo temps amb la família, i també gaudeixo dels amics i d’aquesta ciutat fantàstica. Intento que els viatges siguin els mínims i el més breus possible i gaudir al màxim del que faig, que és molt apassionant.
