L’economia catalana ha passat pàgina dels efectes de la crisi econòmica global iniciada als Estats Units el 2008 amb la fallida de Lehman Brothers. Després d’una dècada, el país té un PIB un 6% superior i un nivell de renda per càpita un 1% superior, tot plegat, amb un 5% menys d’ocupació. Han estat deu anys en què l’economia ha capgirat com un mitjó el seu model productiu, amb poc pes per al totxo i molt per a les TIC i l’alt valor afegit. Són algunes de les conclusions de la Memòria econòmica de Catalunya 2018, impulsada per la Cambra de Comerç de Barcelona amb el suport del Banc Santander.
Però des del 2017, si un sector econòmic ha estat en el punt de mira han estat les empreses. Són conegudes les pressions polítiques del govern espanyol perquè les empreses catalanes traslladessin la seva seu social a Espanya o retiressin les seves inversions a Catalunya, amb l’espantall d’una suposada inestabilitat jurídica provocada pel referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27-0. Tret de Grífols, totes les catalanes cotitzades a l’IBEX van acudir a la crida del govern espanyol, i només Abgar ha tornat a Catalunya. I més enllà de noms d’impacte, el teixit empresarial català s’ha mantingut sòlid i aliè al context polític, fins al punt que en els darrers anys “ha millorat la seva capitalització i la seva solidesa financera, donant lloc a un teixit empresarial més sòlid per afrontar noves crisis”, tal i com explica l’economista Oriol Amat.
Aquest expert posa també el focus en les vendes catalanes a l’estranger i la seva facturació, que han augmentat en els darrers anys gràcies “a la resiliència que ha tingut el teixit empresarial català”. Amat apunta que la clau de l’èxit de l’empresa catalana en el camp internacional és “el cercle virtuós entre dimensió, inversió i internacionalització, a més gran és l’empresa, més es pot invertir i internacionalitzar, i tot plegat retroalimenta el teixit econòmic. I si augmenta el valor afegit, les empreses poden augmentar els salaris”.
L’economia catalana no s’ha vist ressentida pel context polític des del 2017
Lluny de foragitar inversions i creacions d’empreses, Catalunya manté “nivells positius” de creació de societats, acumulant un creixement del 5,4% al llarg dels primers cinc mesos del 2019. L’economista Modest Guinjoan, membre de la Comissió de Conjuntura Econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya, explica a El Món que Catalunya va molt per davant de la resta de l’Estat espanyol pel que fa a creació d’empreses. “Entre gener i maig del 2019 s’han creat 8.806 empreses, un 5,4% més que el 2018, mentre que la creació de societats al conjunt de l’Estat ha baixat un 0,7%. L’acumulat maig 2018 a 2019 suma 19.864 empreses, que representa un creixement del 9,2% en relació al 2017. Per tant, els qui vaticinaven una catàstrofe per a l’economia catalana el 2017 arran del referèndum no l’han encertat gens. És una bona notícia constatar que el context polític no ha afectat en absolut la bona marxa de la nostra economia”, reflexiona Guinjoan.
I encara afegeix una dada més a analitzar: “Resulta rellevant que el capital de les societats creades des del gener del 2019 al maig ha augmentat un 129%, mentre que a l’Estat la mitjana és del 5,4%. La diferència és molt substancial, no només es creen més empreses proporcionalment, sinó que aporten més capital i per tant més valor”. Una altra xifra interessant és la taxa de desaparició d’empreses. A Catalunya, el primer semestre del 2019 s’han dissolt un 1% menys d’empreses que el mateix període del 2018, però la mitjana espanyola és un 2,8% més de dissolucions.
Pol d’atracció d’inversions estrangeres
Per altra banda, creix l’interès per invertir a Catalunya també des del 2017. ACCIO, l’agència de competitivitat de l’empresa de la Generalitat, té en estudi 400 projectes, “un rècord històric, mai abans hi havia hagut tants projectes d’inversió estrangera”, remarca Modest Guinjoan. I els projectes cada vegada tenen més valor afegit, tal i com afegeix aquest economista: “El que abans eren projectes d’inversió de centres de producció per al sud d’Europa o adquisició de naus per a logística, després van passar a ser inversions en serveis centrals compartits com ara call centers o màrqueting. Però des del 2018 són projectes de més valor afegit, que donaran llocs de feina més qualificats”.
