La cara B dels tipus d’interès baixos

Abaratir el preu del diner no sempre estimula l’economia. A l’eurozona ha fracassat, però els EUA apliquen ara la mateixa recepta després d’una dècada de diner car

Les tensions comercials provocades per la política de protecció de fronteres de Donald Trump, la pressió inflacionista dèbil i el pronòstic incert sobre el creixement de l’economia nord-americana han dut la Reserva Federal a ordenar la primera baixada del preu del dòlar en una dècada. D’ençà de la crisi econòmica global del 2008, amb epicentre als EUA i les hipoteques escombraria, l’ens regulador bancari nord-americà havia fixat els tipus d’interès en el 0% per estimular l’economia, i de forma progressiva ha anat incrementant els tipus fins a situar-los en el 2,5%. Ara però, s’ha anunciat una reducció de 0,25 punts. Un gest de moment simbòlic, però que no satisfà Donald Trump, que a un any de les eleccions presidencials defensa uns tipus més baixos per estimular l’economia i arribar a les urnes amb un escenari econòmic més favorable per competir amb els mercats de la Xina i la UE. A l’altra banda de l’oceà, la zona euro ha seguit una política monetària molt diferent, arribant als tipus d’interès en mínims històrics. Però el diner barat garanteix una economia sana?

Sobre el paper, un tipus d’interès baix dinamitza l’economia fent créixer el consum i les inversions. I aquesta és la intenció de la FED. Però en aquest cas, dos i dos no sempre fan quatre. A la pràctica, existeix el risc de caure en l’anomenat parany de la liquiditat. L’Albert Sagués, professor de Barcelona School of Management (UPF), adverteix d’aquesta paradoxa: “Ja hem vist a Europa que un tipus d’interès zero és una mesura a la desesperada quan l’economia no creix. Injectes diners al sistema perquè la gent tingui diners, i per tant, gasti més. Si gasten més, les empreses venen més i contracten més gent. Però què acaba passant? Que arriba un moment en què, per desconfiança, la gent ja no es gasta els diners sinó que els guarda. I això mateix estan fent els bancs, que poden demanar diners a interès zero al BCE però per comptes de fer negoci prestant els diners a empreses i particulars, són restrictius a l’hora de donar crèdits perquè no ho veuen clar”, assenyala a El Món.

En aquesta situació, afegeix Sagués, el BCE “ja ha constatat que l’estímul de l’economia via diners gratis ha deixat de funcionar. Però si és la mateixa recepta que havia funcionat, per què ara ja no funciona? Perquè la gent, els bancs i les empreses, desconfien, escamats per l’experiència de la crisi. És el parany de la liquiditat”, conclou.

El president nord-americà Donald Trump

El president nord-americà Donald Trump

Quina altra recepta econòmica podria aplicar-se un cop constatat el fracàs de la política monetària? A parer d’Albert Sagués, una possibilitat és incentivar el sector públic perquè “faci de substitut del sector privat allà on aquest no arribi”. Si el sector públic comença a gastar, explica, “faria que les constructores treballessin i podria moure l’economia”, però el problema, afegeix, és que “els països del sud com Espanya estan endeutats i Brussel·les els ha posat límits de despesa perquè no s’endeutin més. És un cercle viciós”, reconeix aquest expert. I així és, el sector privat no inverteix perquè tem els riscos d’una economia inestable, i el sector públic té les mans lligades per la UE: “Tenim diners a preu zero però ningú no els fa servir per desconfiança”.

Una altra via d’estímul que descriu Sagués és la que ha triat Donald Trump als EUA, reactivar l’economia mitjançant el bloqueig d’aranzels. Segons aquest expert, reconduir una economia que va a la baixa requereix mesures valentes, "i Trump ha estat valent posant barreres als productes externs del seu país, pensant que això farà es comenci a fabricar internament si és més car importar. Però alhora hi ha un risc en posar barreres, que els altres països també ho facin per defensar-se dels productes americans”. Per a Albert Sagués, “el president dels EUA ha trencat els esquemes, veurem com li surt, però ha aplicat una recepta diferent, cosa que no ha fet la UE”, conclou.

 
empresa

Malgrat els tipus d'interès baixos, les empreses europees no han fet grans inversions

Sagués creu que la Reserva Federal ja té indicis que abaratir el preu del diner “no és garantia” de reactivació de l’economia, “com s’ha demostrat a la zona euro”, i preguntat per les conseqüències que pot tenir la baixada dels tipus d’interès del dòlar en l’economia europea, assenyala que “si l’economia dels EUA no va bé i es protegeix més tancant-se en el seu mercat interior, pot tenir conseqüències negatives també per al mercat europeu, perquè les crisis ja són globals, com vam aprendre el 2008". I si l’economia americana no rutlla, "és un senyal d’avís per a l’europea". De fet, afegeix, "els bancs tornen a tenir una mica de por i no veuen clar posar diners al mercat encara que els tinguin a cost zero. No és un bon símptoma”, conclou el professor de la Barcelona School of Management.

 

Comentaris (1)
Un marcià que vaga per l'espai sideral Fa 1 mes
L'expert proposa que 'la gent' assumeixi més deute per encarrilar l'economia que han destrossat les empreses privades (multinacionals del robatori)? Que amb diner públic s'estimuli l'economia privada? School of Management, Noam Chomsky ja ens ha ensenyat que aquestes escoles són escoles de lladres sense escrúpols. Ho sap, l'expert?