Aquest dijous a les 17h arrenca el ple del Parlament de Catalunya que divendres ha de culminar amb un gest inequívoc de l’independentisme per declarar el naixement de la República catalana, però també amb la resposta repressiva de l’Estat, els límits de la qual es desconeixen. És, de fet, l’últim dia de “treva” entre Catalunya i Espanya, i coincideix amb una reunió crucial del Banc Central Europeu, que servirà per anunciar els termes en què es reduirà a partir de 2018 el seu programa de compra massiva de deute dels estats a preu baix, i del qual se’n beneficia Espanya per poder tenir controlada artificialment la seva prima de risc.
L’IBEX-35 ha arrencat aquest dijous en 10.139 punts, en números vermells i amb un 0,21% acumulat de pèrdues que se sumnes a les d’ahir. L’indicador borsari tancava aquest dimecres en números vermells, situant-se en 10.131punts, el nivell més baix dels darrers set dies i molt lluny dels 10.430 punts que marcarien la recuperació de les pèrdues de les darreres setmanes. Per contra, la prima de risc espanyola, que mesura el grau de confiança en la solvència de l’Estat per retornar els crèdits als mercats financers, es va mantenir en 116 punts, el mateix valor que dimarts. Ara bé, en obrir novament els mercats, la prima de risc ja ha escalat unes dècimes fins als 116,4%.
La credibilitat del deute de l’Estat espanyol fa temps que està sostinguda artificialment per la política del Banc Central Europeu adoptada l’any 2015 de comprar massivament deute dels estats a un interès baix per evitar que els estats de la UE hagin de pagar interessos molt elevats als seus creditors –la prima de risc espanyola està molt per sobre del bo de referència alemany, fet que indica menys confiança en la capacitat d’Espanya de retornar el deute- per col·locar deute als mercats internacionals. El BCE injecta mensualment 60.000 milions d’euros al mercat per comprar deute d’estats en dificultats, una pluja de diners que s’ha traduït en més crèdit, més inversió i més consum, amb l’objectiu d’impulsar el creixement de les economies de l’Eurozona i, en conseqüència, allunyar les pressions inflacionistes.
Però el Consell de Govern de la casa mare de tots els bancs de la zona euro té una reunió clau aquest dijous. Una reunió en què molt probablement s’anunciarà una frenada important d’aquestes inversions a partir del gener del 2018. Això significa que el deute espanyol quedarà més desprotegit i col·locar deute a altres inversors significarà pagar uns interessos més elevats, perquè la prima de risc espanyola no estarà artificialment sostinguda. A tall d’exemple, l’Estat paga aquestes dies un interès de 1,62% a qui compra el seu deute, mentre que Alemanya només paga un 0,45%. A les portes del rescat de l’economia espanyola el 2011, el regne d’Espanya havia de pagar un 7% d’interessos als seus creditors.
