"L'actual sistema de pensions és injust"

Aquesta és una setmana clau per la reforma del sistema de pensions. Després d'un llarg estira i arronsa, una vaga general i una nova mobilització convocada per aquest dijous, finalment el govern espanyol tirarà pel dret i aprovarà la reforma aquest divendres en consell de ministres. El professor d'economia i finances d'IESE, Xavier Vives, és un dels experts que aposta per canviar l'actual sistema, fent-lo més flexible i adequat a l'actual situació demogràfica. El risc de col·lapse no és imminent però Vives assegura que cal actuar amb temps.

Vostè va signar "El manifest dels cent economistes" a favor de la reforma de les pensions. Per què la considera necessària?
El que diem al document és el següent: l'actual sistema s'ha de reformar per mantenir-lo, en cap cas, per desfer-lo. és a dir, per intentar mantenir un sistema de caràcter públic, universal i de repartiment. Perquè els que avui són joves tinguin un serveis semblants quan els toqui, per tot això, calen mesures. En conclusió, el sistema de pensions s'ha de canviar perquè és injust.

Per què és injust?
Perquè les persones que han cotitzat poc durant molts anys però que en els darrers anys, just abans de jubilar-se, han cobrat molt tenen una molt bona pensió. En canvi, aquell que ha cotitzat molt però que ha tingut mala sort i just al final s'han quedat sense feina, ara tenen una mala pensió.

Per tant, el sistema actual beneficia els que han cotitzat més els darrers anys... Sembla injust.
Sí. Les persones que reben millors pensions són les que, en els darrers 15 anys han cotitzen més. El sistema en conjunt és relativament redistributiu. Per això, per millorar el sistema, proposem que el que un rebi tingui a veure amb tota la vida laboral.

Creu que el sistema està en perill?
Sí. El perill és demogràfic i econòmic. A les prediccions més raonables es calcula que, pels volts del 2050, hi haurà una xifra semblant d'ocupats a l'actual-19.000.000 de persones- i que les persones de més de 65 anys s'hauran doblat. Els números són fàcils de fer: si mantenim els mateixos paràmetres de les pensions, els joves que ho sustentin hauran de pagar molts més impostos.

Les dades demogràfiques que ha citat fa anys que existeixen però ningú parlava de reformes. S'ha fugit d'estudi?
És cert que no és un fenomen nou. Amb la darrera onada d'immigrants i el boom immobiliari potser algú es va creure que coses que no podien ser. El pacte de Toledo, que s'entenia com una manera d'evitar que es fes partidisme d'aquesta qüestió, ha estat un pacte de silenci per no parlar-ne. Per això ara el problema s'ha d'atacar. Si s'afronta amb temps, com que les transicions són suaus, la política fiscal de l'Estat esdevé creïble. Així s'eviten mesures com les retallades en pressupost.

En tot cas això no amenaça la viabilitat del sistema a curt termini. Abans de la crisi hi havia superàvit...
Perquè ha tingut entrada de gent jove al mercat però aquesta no és la projecció. No sempre continuarem tenint aquest dinamisme demogràfic causat per la immigració. Ningú hi pot comptar. Cal tenir en compte les projeccions demogràfiques raonables que mirin d'ara al futur.

Més que el nombre de treballadors en actiu, no s'hauria de valorar la seva productivitat?
Sí, en aquests càlculs naturalment que es té en compte la productivitat i es preveu que augmenti. La productivitat creixerà però moderadament i de forma gradual.

De quina xifra es tractaria?
Una millora d'entre un 1 i un 1'5%. Aquestes xifres no són dolentes, sobretot si es té en compte que durant anys la productivitat no ha pujat gens.

Cal també augmentar l'edat de jubilació?

Sí, clar. Els tres principis substancials de la reforma haurien de ser els següents: fer el sistema proporcional a les cotitzacions realitzades al llarg de tota la vida laboral, flexibilitzar l'edat de jubilació i que es valorin els canvis demogràfics i econòmics que es produeixin a la societat. Així, si la productivitat augmentés i baixés l'atur, les pensions podrien augmentar i viceversa.

Què vol dir flexibilitzar l'edat de jubilació?
Que depengui de l'esperança de vida en el moment de la jubilació i d'altres factors de sostenibilitat econòmica. La gent s'hauria de jubilar quan volgués però, si això passa abans de l'edat prevista, la pensió ha de ser molt més petita que si algú es jubila més tard. Per la sostenibilitat del sistema l'edat mitjana de jubilació ha de pujar. És una qüestió de sentit comú, la gent cada cop viu més anys i es jubila en un estat de salut més bo. S'ha de fer sense obligar però beneficiant qui treballi més anys. Aquest factor de proporcionalitat i equitat és important.

I minimitzar les prejubilacions?
És clar, les prejubilacions, tot i que potser solucionen el problema d'alguna empresa, van a càrrec del contribuent i en contra el sentit comú. Pensar que una empresa no vulgui ningú de més de 52 anys, posem per cas, amb les condicions de salut que avui té algú d'aquesta edat, no té sentit.

Seria bo per enfortir les pensions que hi hagués menys funcionaris?

Pel sistema de pensions el que aniria bé és que l'economia fos més productiva. Tot el que vagi en sentit de millorar la productivitat de l'economia anirà pel camí que volem. Cal reformar la funció pública per millorar la productivitat del país. No sé si s'ha de reduir el nombre de funcionaris però cal millorar l'eficiència del sistema i evitar superposició de funcions

Això té a veure amb l'actual debat sobre les autonomies?
Sí. Sovint es transfereix una competència des del govern espanyol que, quan ja no li correspon, la vol seguir gestionant. Això fa que hi hagi institucions que volen fer el mateix. Cal delimitar qui fa què i treballar amb exigència. També s'han de tenir en compte els desitjos de la gent, i la proximitat entre la decisió que es pren i on s'aplica. Respecte el capital humà cal millorar l'escola, la inversió en recerca i la competitivitat universitària. Si a això se li suma una avenç tecnològic augmentarà la productivitat. Així tindrem pensions i serveis. Per mantenir l'estat del benestar no hi ha més remei que ser més productius.

 
 

Comentaris