El decret amb el qual el Govern vol contribuir a reduir els preus dels lloguers per a negocis afectats per les restriccions degudes a la Covid-19 ha entrat ja en vigor. Alguns juristes consultats per El Món han expressat les seves crítiques i reserves davant d’una mesura que, si bé alguns consideren “necessària”, la troben totalment “insuficient”. D’altres, des d’una altra perspectiva, adverteixen que la mesura se situa fora de l’ordenament jurídic en clau europea.
Jesús Sánchez, diputat de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i president de la comissió de normativa, ha opinat sobre la mesura a títol personal. “Sens dubte és una regulació necessària, però insuficient”, manifesta. Sánchez celebrava la setmana passada l’anunci del Govern sobre la introducció de la clàusula rebus sic stantibus al Codi Civil català. El canvi de plans, però, no el satisfà. “El que s’ha fet —ha dit el jurista— era compatible aprovant i regulant igualment la clàusula rebus, ho pensa molta gent amb la que parlo i ho defensaven dins del Govern alguns consellers, i em consta”.
Sánchez creu que “s’ha perdut una oportunitat històrica de convertir Catalunya en un referent a Europa en una regulació de la clàusula rebus moderna i equiparable a França i Alemanya com a instrument per renegociar contractes en temps de crisi pel manteniment d’aquests contractes”. El jurista creu que la clàusula “és un certificat de vida” i pensa que “sense un instrument així aboquem les empreses a concursos de creditors, que són un certificat de defunció”.
La contrapartida que ha posat en marxa el Govern té per a Sánchez “poca efectivitat pràctica”, sobretot perquè estableix “un paràmetre objectiu clar quan es tanquen locals per disposició administrativa”, però després estableix uns paràmetres per a altres supòsits amb restricció parcial d’aprofitament de l’immoble que “són bastant indefinits”. “Bars i restaurants s’hi podran acollir, però molts negocis no tindran paràmetres objectius per demanar una rebaixa, si pensem en agències de viatges, gimnasos o botigues de roba”, apunta Sánchez.
El jurista pensa a més que es generaran molts litigis perquè hi haurà arrendadors que no acceptaran propostes d’arrendataris perquè “no vindran acompanyades de dades objectives que demostrin de forma clara el perjudici econòmic”. El decret, hi afegeix Sánchez, “està ple de molt bones intencions, però és susceptible d’una millora tècnica, que s’hauria d’introduir en el tràmit parlamentari de validació del decret”.
Fora d’Europa
Des del think tank liberal Institut Ostrom Catalunya, el jurista Guillem València ha opinat que “el Govern ha malentès la clàusula rebus” perquè el que proposa “no té res a veure”. “El principi general del Codi Civil tant català com espanyol —recorda València— és el compliment del contracte, que es pot modificar a posteriori fent ús de la clàusula rebus, però aquesta clàusula ha d’anar per via jurisdiccional”.
És davant de la justícia que l’interessat ha d’invocar la clàusula i “llavors conforme als criteris de negociació que estableix el Codi Civil n’obres una en seu jurisdiccional i un jutge al final decideix si la conclusió a la qual s’ha arribat és vàlida o no”. D’acord amb la seva experiència en casos semblants, en el 90% dels casos s’ha accpetat el que s’ha negociat.
Per a València, el “problema” de la proposta de la Generalitat és que fa la modificació del preu del lloguer per via administrativa i de forma automàtica, si no hi ha acord, redueix el preu un 50%. “Cal veure si això és legal”, adverteix l’expert. “Perquè el tractat de funcionament de la UE indica que aquest tipus de modificacions contractuals no poden ser per via administrativa sinó jurisdiccional, i és molt difícil encaixar una modificació obligatòria per via jurisdiccional”. València troba, en aquest sentit, que el decret del Govern “està fora de l’ordenament jurídic en clau europea”.
A banda, el jurista de l’Institut Ostrom Catalunya assenyala que “tots els antecedents d’aquest tipus de regulació de preus, primer en el mercat hipotecari fa uns anys i més recentment en el mercat de lloguer de particulars, no tenen bons pronòstics”. València pensa que “al final el que es fa és provocar una rigidesa molt forta en el mercat, fent augmentar els preus i carregant-se la seguretat jurídica pel camí”.
La mesura, afegeix, “acabarà limitant l’accés al mercat de lloguer de locals a aquelles empreses que siguin més modestes i tinguin més baixos rendiments”, és a dir les PIMEs, “que són la majoria”.
