Prohibida una bona part de la mobilitat durant l’estat d’alarma, el consum de benzina ha caigut en picat, però en ser sector essencial, no s’han pogut tancar els negocis. S’ha regulat com calia aquest servei?
Les benzineres no som els més perjudicats, però és veritat que la situació en què hem de prestar el servei és complexa. No hem pogut fer un ERTO ni acollir-nos a cap mesura per pal·liar els efectes de la caiguda de l’activitat. Amb el que hem venut no n’hi ha prou per afrontar totes les despeses que comporta tenir oberta la benzinera. El primer mes es va obligar a obrir al 100% de les benzineres tot i l’evident baixa demanda. Després l’Estat va rectificar i va posar serveis mínims, però ho hauria d’haver fet des del primer dia.
Un servei essencial però amb un consum mínim i sense accés a protecció.
Ara mateix estem sobre un 40% de les vendes, i el cap de setmana estem entre el 9% i el 10%. Però els dies laborables del primer mes de l’estat d’alarma estàvem al 10%. És nefast per al nostre sector, perquè els marges que tenim són molt petits i la despesa molt gran. Si amb aquestes vendes hem de pagar els treballadors, els subministraments elèctrics, en algun cas el lloguer, etc, impossible. Ara bé, altres han estat encara més perjudicats que nosaltres, com el petit comerç, que no ha facturat absolutament res, si bé han pogut fer ERTO i treure’s una part de la despesa corrent. La sort que ha tingut Petrolis Independents és que la majoria de les nostres benzineres són automàtiques i l’estructura de personal és molt petita i és més fàcil de suportar, però benzineres que tenen set o vuit persones, ho tindran molt difícil. Com en tots els sectors, hi haurà moltes benzineres que hauran de tancar.
A més, el preu de la benzina, per excés d’oferta, ha caigut molt.
Jo no havia vist preus tan barats de la benzina en tots els anys que fa que estic en aquest sector. Ara bé, a les benzineres, que el preu baixi o pugi no ens afecta, perquè nosaltres no guanyem percentualment, sinó que guanyem x cèntims el litre. Si el litre està a 1,5 euros, guanyem 10 cèntims, i si està a 0,9 euros, també guanyem 10 cèntims. Però és clar, preferim que sigui més barat perquè aleshores la gent consumeix més i va més lluny. Ara bé, amb la mobilitat totalment restringida, que el litre estigui més barat no estimularà el consum fins que no hi hagi el desconfinament avançat.
Per primera vegada, el preu del barril de referència cotitzava en negatiu. Quina incidència té aquest fet inèdit en el consumidor final? Quan es recuperi la mobilitat, cal preveure un nou increment de preus?
El preu ve donat pel mercat internacional. Què ha passat? Que no es consumia, però s’anava produint petroli igualment, fins que va arribar un moment en què no hi havia espai d’emmagatzematge i el preu va caure a negatiu. Però això no vol dir que es regali la benzina. De fet, quan un litre de benzina està a 1,2 euros, la meitat són impostos que cobra l’Estat. Ara està a 0,90, vol dir que del preu, més de la meitat són impostos fixes, i després l’IVA. Per tant, pot ser que la gasolina estigui a zero, però sempre hi haurà uns 50 cèntims d’impostos. I sobre el preu quan acabi el desconfinament i s’incrementi el consum, els preus tornaran a pujar. Serà un increment progressiu fins que els preus s’estabilitzin.
Una de les benzineres de Petrolis Independents
Aquest estiu no són esperables preus molt baixos de benzina?
Més barats que l’estiu passat segur, perquè el consum serà molt menor. Però més barats que ara ho dubto molt, serà molt difícil, si no és que hi ha un repunt de la Covid-19 i es torna a restringir la mobilitat. Els preus pujaran a mesura que incrementi la demanda.
Ara posi’s el barret de vocal de la Cambra de Comerç de Terrassa i d’empresari català. A Catalunya, el 98% de les empreses són pimes, i per tant, estan molt exposades a la crisi econòmica que es deriva ja de la Covid-19. Diria que els empresaris se senten desemparats?
La sensació de desemparament és total. Si demanes un crèdit ICO –de l’Estat- i te’l concedeixen, passen mínim tres setmanes o un mes perquè t’ingressin els diners, amb interessos, per tant, és un mes en què no tens cap ingrés i has de fer front igualment a les despeses. Però és lògic. L’Estat espanyol està a la ruïna. Espanya no pot fer com Alemanya, que dona ajudes directes a les empreses, perquè no en té ni cinc, tot el que doni ho ha de fer per la via de l’endeutament, i com a més a més Europa no el deixa endeutar, doncs no pot afrontar un veritable pla de xoc. El problema és que l’Estat espanyol està en fallida. Si tinguéssim un estat propi potser es podria gestionar d’una altra manera. Ara, també els nostres polítics no ho han gestionat gaire bé.
Dieu que l’Estat espanyol no té recursos. Penseu que quan els ha tingut els ha malgastat? Caldria recordar que el PSOE va donar 2.500 euros per naixement i 400 euros via IRPF a tots els treballadors de forma lineal perquè hi havia diners a la caixa.
Evidentment, la gestió sempre ha estat nefasta, no és un problema que hagi generat el coronavirus, sinó que ara s’ha vist molt clar. Si tots treballem i generem, anem fent la roda, però un estat hauria de tenir força quan hi ha un problema. Però si aquest estat està en fallida, no pot ajudar. No és que no vulgui, és que no pot! Espanya ha fet vint-i-quatre fallides en la seva història, no és pas nou. Ara els ciutadans i les empreses han vist i comprovat que l’Estat està en fallida econòmica. Els ICO, al final són diners dels bancs, no són de l’Estat, per molt que avali un 80%. Si els bancs veuen que una empresa està tocada, no li donaran el crèdit. I això passarà i portarà moltes empreses a la fallida total.
Com es combina la necessitat de reprendre l’activitat econòmica amb no anar massa de pressa i provocar un nou rebrot?
Tornem al cap del carrer. L’Estat va començar tard a reaccionar perquè no té recursos, i ara hi ha urgència de desconfinar perquè cada dia que passa són diners que ha de pagar amb ERTO i ajudes. Com s’hauria de fer? Amb més control, com fan en altres països, fent tests massius i ajudant les empreses i treballadors. Però si no hi ha diners, tot es precipita. A Alemanya no s’ha mort tanta gent perquè tenen recursos sanitaris per afrontar un col·lapse, però aquí ni no n’hi ha ni cinc. I cada dia que passa amb empreses tancades, l’Estat ha de pagar ERTO i no ingressa impostos. I s’entén que els països més rics no vulguin donar diners a una gent que els malgasta fent estacions d’AVE i aeroports fantasma. El coronavirus ha fet sortir a la llum tota la mala gestió que hi ha hagut de des fa moltíssims anys a Madrid.
