Doctor en enginyeria industrial, Josep Maria Vall presideix el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya des del novembre del 2017, una indústria que coneix molt bé gràcies a les responsabilitats que ha ocupat en empreses com Gedia, Ficosa i Yamaha. El Món hi conversa per conèixer en quina situació es troba aquesta indústria arran de la crisi sanitària, com afronta el present, amb els grans fabricants de vehicles amb la producció paralitzada, i què proposa el sector per quan es reprengui l’activitat mantenir el to de les empreses auxiliars.
A Catalunya hi ha 595 proveïdors de la indústria de l’automòbil i donen feina a 53.000 persones. Els fabricants d’automòbils han fet ERTOS per causa major i han aturat totalment la producció, però en el cas d’aquesta indústria auxiliar, quina és la seva situació?
Amb les mesures que ha establert el govern espanyol davant la crisi del coronavirus hi ha confusió i també inseguretat jurídica i econòmica. D’entrada, totes aquestes empreses han mirat per la salut de les persones, per establir en els llocs de treball totes les mesures possibles per garantir la seva seguretat seguint les recomanacions de l’OMS i la Generalitat. Les que han pogut han enviat els treballadors a casa, i les que no, han procurat donar la màxima seguretat per a la salut als empleats. Però a més de la vessant sanitària, aquests proveïdors han d’afrontar la qüestió econòmica. I l’ERTO és la principal eina, que s’ha aplicat sempre que una empresa té problemes i regula temporalment la seva ocupació. Però ara es planteja la possibilitat d’un ERTO de força major. I aquí ve l’embolic.
En quin sentit, embolic? Els fabricants d’automòbils han tancat les plantes i s’hi han acollit. No ho pot fer la indústria auxiliar?
Seat, Nissan i la resta de fabricants al·leguen que no tenen components per fabricar degut al coronavirus i han de parar la producció. Demanen un ERTO de força major i la Generalitat els el concedeix. Però quan les empreses de components també paren, perquè tenen problemes amb els seus proveïdors, alguns dels quals són a la Xina, i perquè lògicament no hi ha demanda si els fabricants ja no fan cotxes, aleshores el marc legal no està tan clar.
S’han trobat amb negatives per part de la Generalitat?
Sí. La Generalitat no està aprovant ERTO per causa de força major en la indústria dels components de l’automòbil.
Per quina raó els rebutja?
Les condicions tampoc no estan clarament identificades en el text del decret aprovat per l’Estat. El filtre que posa la Generalitat per concedir un ERTO per causa major és massa fort, fins al punt que no se n’aprova cap.
Aleshores han d’intentar la via de l’ERTO per causes de producció.
Sí, en aquest cas les causes estan molt clares, s’atura la producció. Sí que hi ha algun avantatge que pot encaixar en segons quina empresa, i és que amb l’ERTO de força major no es pot acomiadar ningú fins passats sis mesos, i el cert és que les empreses d’aquest sector no saben si quan passi aquesta crisi hauran baixat la producció i no tindran tanta necessitat de personal. Per tant, les empreses han de valorar molt bé quin ERTO necessiten. En aquest sentit, aquest ERTO especial lliga molt de mans l’empresari si no pot acomiadar ningú.
Però en la majoria dels casos aquesta indústria ha sol·licitat un ERTO per força major i se li ha denegat?
Exacte. Però pensem que l’empresari hauria de saber quins són els requisits de forma clara, per decidir amb tota la informació a quina modalitat es vol acollir. Per això li demanem a la Generalitat que apliqui un criteri clar. A hores d’ara no sabem quin és el criteri que aplica el Govern per concedir o no un ERTO per força major, i això provoca molta inseguretat jurídica en moments molt complexos.
La indústria auxiliar de l’automòbil reclama acollir-se també a un ERTO de causa major
Sense aquests ERTO, perilla la continuïtat d’empreses al sector?
I tant, moltes empreses han enviat gent a casa des de fa una setmana. Com estan cobertes econòmicament? Són les empreses que estan pagant. Si s’aprovés l’ERTO per força major, no es paga la seguretat social del treballador i és retroactiu, és a dir, l’Estat es fa càrrec del sou del treballador des del 14 de març. Les empreses han enviat gent a casa confiades que se’ls aprovaria aquest ERTO i ara estan descobertes. Demanem claredat a la Generalitat en els criteris, i naturalment, que els aprovin, perquè poden ser la taula de salvació de moltes empreses.
La incertesa de molts altres sectors.
No sabem quant de temps trigarem a sortir de tot això, en quines condicions i com es tornarà a posar en marxa la roda productiva. Alguns es quedaran pel camí, però el que és segur és que amb aquest ERTO seria més senzill. Insistim a la Generalitat que és vital que aprovi aquests ERTO, perquè el nostre sector no passa precisament pels seus millors moments. Hem fet una enquesta entre els nostres socis i hi ha pràcticament un 60% d’empreses que encara continuen treballant total o parcialment i el 27% estan aturats. Però la situació empitjora cada dia. Però el més difícil és preveure quan es posaran en marxa els fabricants. Com més tard sigui, pitjor serà la situació de les empreses. Una empresa petita o mitjana que estigui un mes aturada i hagi de fer front als compromisos de pagaments, té perdut l’any i no pot aguantar. Si la crisi s’allarga, moltes empreses no tindran possibilitats de continuar, si no és que els fes un parèntesi que exonerés de pagar impostos les empreses. Però això és molt difícil, per no dir impossible.
