Gimnasos, escoles i serveis prepagats: tenim dret a reclamar?

Les mesures excepcionals davant el coronavirus no són, segons el codi de consum, un argument per no recuperar diners pagats per serveis no prestats

Des de divendres 13 de març que els gimnasos, escoles, centres culturals i tota mena d’equipaments romanen tancats a Catalunya per ordre de la Generalitat –i des de dissabte al vespre a tot l’estat després que l’executiu de Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma-, amb una previsió inicial de reobertura a partir del 27 de març. Amb tot, no es descarta que Madrid allargui l’estat d’alarma com a mínim quinze dies més. És a dir, que durant un mes –o dues setmanes en el millor dels casos, els usuaris hauran pagat una quota per un servei que no hauran pogut rebre, hauran pagat unes entrades per a un espectacle o hauran concertat qualsevol altre servei que no haurà estat prestat. Però el fet que es tracti d’una causa major, imprevista i aliena a la voluntat de les empreses o administracions que presten el servei, és motiu perquè el consumidor perdi el seu dret a reclamar el retorn de l’import pagat?

En el cas dels espectacles, no hi haurà problemes per recuperar els diners. La majoria de teatres i centres culturals han anunciat que retornaran els diners de les entrades de forma automàtica si van pagar amb targeta de crèdit, o que habilitaran els canals per tornar els diners o canviar les entrades per a funcions futures.

Els dubtes dels usuaris es produeixen en el cas de serveis que es paguen amb periodicitat mensual i amb el rebut domiciliat al banc. És el cas dels gimnasos, però també d’escoles concertades o d’escoles bressol públiques i privades, i en alguns casos, del servei de menjador i de transport escolar. Adalberto Guerrero, professor de Dret mercantil de la UOC i advocat de Círculo Legal, explica a El Món que “tot aquell servei que no es presta no es pot cobrar, encara que sigui per una causa major aliena a la voluntat de l’empresa prestadora del servei, com és el coronavirus. A més, l’estat d’alarma no suspèn cap dret del consumidor, imposa obligacions i suspèn drets que determina expressament i que no tenen res a veure amb el codi de consum”.

En aquest sentit, Guerrero remarca que “aquesta és la teoria dels riscos, qui ha de córrer el risc és l’empresa que ha tancat i no presta el servei. I això val per a un servei privat com pot ser un gimnàs o una escola concertada, però també, i encara més, per a una administració, com pot ser un ajuntament, titular de moltes escoles bressol”. Ara bé, alerta que les empreses poden fer creure al consumidor que no té dret a la devolució de l’import amb alguna clàusula al contracte de serveis: “Cal mirar el contracte, que sovint hem firmat però no tenim o no hem llegit, per cert, perquè pot amagar alguna clàusula que digui que si no es presta el servei per força major, el client no podrà reclamar. Doncs bé, aquesta clàusula és nul·la, i per tant, es pot reclamar”, conclou a El Món el professor de Dret mercantil de la UOC.

Un gimnàs tancat per ordre de la Generalitat per la crisi del coronavirus ACN

Un gimnàs tancat per ordre de la Generalitat per la crisi del coronavirus ACN

A parer d’aquest expert, seria ideal que les empreses “fossin responsables” i facilitessin els tràmits als usuaris, però si això no es produeix, aconsella al consumidor, en primer lloc, pactar amb l’empresa prestadora de serveis una solució, i si no l’accepta, dirigir-se a una oficina del consumidor per presentar una queixa: “La via judicial sempre ha de ser la darrera, és costosa, i és clar, per un rebut o la part proporcional d’un mes no val la pena, però per responsabilitat, el consumidor ha d’exercir els seus drets”. Ara bé, recorda que la solució que proposi l’organisme de consum és “voluntària” per a l’empresa, i si no l’accepta, en funció de la quantitat sí que aconsella la via judicial. I encara una altra possibilitat: “Sempre pots tornar el rebut dons dels dos mesos següents a l’emissió, si l’empresa no vol calcular l’import que t’ha de descomptar. I després ja els tornaràs la part que correspongui pagar”, explica Adalberto Guerrero.

 

I què passa amb les escoles bressol de titularitat pública? “El mateix. L’ajuntament o la Generalitat han de pagar les nòmines dels treballadors igualment, però això és el seu risc, no el del consumidor. Ells sabran com s’ho fan, però no poden repercutir en l’usuari una cosa que forma part del seu risc. Evidentment, cal reclamar. I el mateix amb les escoles concertades o privades, el servei de menjador o el transport escolar”, avisa aquest expert. 

A tall d'exemple, l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat ja ha enviat un correu electrònic als usuaris de les escoles bressol municipal informant-los que es descomptaran de la facturació mensual els dies que no hi ha hagut escola sense que els pares hagin de fer cap gestió. 

Des de l’organització de consumidors Facua també apunten que “en tot allò que sigui un servei que ha deixat de prestar-se, es pot reclamar la quantitat proporcional al número de dies afectats”, i assenyala que, en cas que l’empresa es negui a fer el reemborsament, “cal adreçar-se a l’autoritat de consum autonòmica”.

 

Comentaris