Funcionaris: treballadors immunes?

A causa de la crisi econòmica molts han estat els debats entorn de les condicions que poden gaudir els més de 2 milions de persones que treballen en una administració pública a tot l'Estat. Veus crítiques han sol·licitat una revisió de les condicions laborals dels funcionaris, tot i que el col·lectiu ja ha demanat que no se'ls hi rebaixi el sou un 5%, com va ordenar el govern espanyol. Parlem de si ser funcionari és o no una feina ideal, immune als canvis econòmics i amb més privilegis que altres oficis amb el catedràtic d'economia de la UPF, Guillem López Casasnovas i amb Encarna Fernández, secretària general de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya.

El TSJC ha avalat la retallada del 5% dels sous dels funcionaris. Creu que és justa
aquesta decisió?


Casasnovas (Economista):
Justa no és la paraula. Es necessària quan les coses es fan tard i no es tenen capacitats (perquè no s'ha procurat  la seva formació per a tenir-les) en gestió pública a la fi de saber fer mesures més articulades.

Fernández (UGT): La sentència del TSJC es refereix a un recurs plantejat sobre la retallada salarial aplicada a una part dels empleats públics de Catalunya. Aquests treballadors estan subjectes al VI Conveni Col•lectiu del personal laboral de la Generalitat de Catalunya i les seves retribucions estan pactades en el mateix. Per a nosaltres la decisió del Govern Central, secundada per altres administracions, és injusta; i, en aquest sentit, la UGT ha plantejat els recursos necessaris amb l'objectiu de salvaguardar la validesa dels acords i convenis signats a l'àmbit de les diferents administracions públiques. Aquests recursos, a hores d'ara, encara estan pendents de ser resolts.

Un de cada set treballadors espanyols cobra la nòmina d'una administració pública. És preocupant que el funcionariat sigui la principal bossa d'ocupació d'un país?

Casasnovas: Sí. És el sector privat el que crea riquesa sobre la base de la lliura disposició a pagar per les coses que donen valor als ciutadans. La funció pública ha de coadjuvar aquesta creació i ha de garantir una assignació socialment acceptable, però mai ser-ne ni pivotal ni condicionant.

Fernández: El volum de treballadors públics catalans és molt més baix que el de les altres comunitats de l'Estat. Així, mentre a Catalunya els treballadors públics són el 9,79% del total de la població assalariada, a Extremadura en són el 28% i, a Castella, més del 20%. La mitjana espanyola és del 14,41%. L'empresa ha de generar riquesa. L'Administració, justícia social. Ambdues finalitats són igualment necessàries. Quan l'economia està en crisi és quan la ciutadania necessita, més que mai, serveis públics.

PIMEC demana un ERO de l'administració. Rosell diu que sobren 150.000 funcionaris. Cal una retallada de funcionaris?


Casasnovas: Retallar no és la paraula. Cal racionalitzar: evitar duplicitats, millorar el que es fa i com es fa, reduir l'absentisme. A vegades això passarà per no cobrir baixes, altres per ajustar retribucions i altres per reconvertir o amortitzar llocs de treball.  Si a això li diem un ERO, cap problema. Això dels 150 mil no crec que respongui a cap estudi seriós que valgui la pena rebatre.

Fernández: L'afirmació de què sobren treballadors a les administracions és absolutament gratuïta i sense fonament. Per a nosaltres són part d'una voluntat clara de condicionar l'opinió pública contra uns serveis públics que són fonamentals per mantenir l'estat de benestar pel qual hem treballat durant aquest anys de democràcia, i que alguns només veuen com a una via de negoci un cop han estat espoliades altres. Des de la UGT de Catalunya demanem a qui fa aquests plantejaments que concreti exactament què vol suprimir: metges, policies, mestres, etc? Entenem que potser el que vol és acabar amb els serveis universals i gratuïts com l'ensenyament o la sanitat, aconseguits després de diverses dècades de lluita social. O, potser, el que considera més oportú és retornar competències a Madrid.

Està a favor, com demanen alguns, que el sou dels funcionaris depengui més de la seva productivitat que del seu grau d'antiguitat?

Casasnovas: Sí. Jo no li diria productivitat sinó correcta progressió de la seva carrera professional, que pot anar o no lligada a l'antiguitat, però no necessàriament, vista la desídia d'alguns que gaudeixen d'un treball de per vida

Fernández: En l'actualitat ja existeix una part del sou dels treballadors públics que es regeix per conceptes de productivitat; encara que també és cert que existeixen conceptes lligats a l'antiguitat, la formació i la capacitació.

Els funcionaris també són víctimes d'aquesta crisi o els privilegiats de la crisi?


Casasnovas: De moment ens va als funcionaris millor que a la resta de la població ocupada. A l'etapa anterior val a dir que ens anava pitjor. Dit això ser treballador públic no és obligatori.

Fernández: Les víctimes d'aquesta crisi és el conjunt de la societat del nostre país; certament hi ha persones més perjudicades, i d'altres no tant. Tot i això, ningú pensar que d'aquesta crisi en surtin privilegiats, a no ser que es tracti dels especuladors que han ocasionat aquesta crisi i que, tot i així, volen treure més avantatges i culpabilitzar-ne els altres.

Els governs són massa benvolents amb els funcionaris? Semba que ningú s'atreveix a fer grans reformes.

Casasnovas: No és benevolència sinó una mescla de impotència i sentit d'interinitat. Polítics que s'hi juguin la pell amb la reforma de la manera en què es gestionen els recursos humans a l'administració pública en conec pocs. A mi quan em va tocar fer política universitària des del vicerectorat d'economia vaig fer algunes coses que no em feren popular a la cursa de rector però que encara es valoren i el temps ha validat. El que dit, ho dic amb experiència pròpia.

Fernández: Què vol dir ser benvolent amb els funcionaris? Nosaltres entenem que els governs serveixen per governar i els empleats públics per executar les polítiques marcades pel governs. En tot cas, hom pot pensar que la benevolència la tenen els governs amb determinades entitats financeres que no han mesurats de forma correcta les seves operacions, els han rescatat amb els diners de tot els ciutadans i ciutadanes, i ara els seus deutes han estat socialitzats. Això si és ser benvolent.

Es diu que el funcionariat és un cos "gandul" o "sobredimensionat", són justificades aquestes crítiques. Per què?


Casasnovas
: Hi ha de tot. Però tal com està estructurada avui la nostra administració pública es pot elevar a categoria universal qualsevol casuística.

Fernández: És inacceptable que s'intenti estigmatitzar ningú. Per sort aquest país va abandonar fa temps aquest insà costum de subsumir en tòpics folklòrics molts dels aspectes de la nostra vida quotidiana. Per a nosaltres, el país no es pot permetre el luxe de perdre el temps en difamacions interessades i cal que tothom es posi a treballar per remuntar la situació de crisi en la que ens han ficat; i en aquest sentit els empleats públics seguirem aportant la nostra feina.

 
 

Comentaris