Europa: l’esperança d’un banc català fora de l'abast de Madrid

La integració bancària europea ha de facilitar la vida als bancs per tal que operin en qualsevol estat de la Unió

La desaparició de la plaça financera catalana amb la fusió de Caixabank i Bankia allunya, encara més, el centre de poder i de decisió de Barcelona. Les iniciatives com Onze o Bnc10 poden donar esperança, però les condicions per obtenir fitxa bancària o permisos per part del Banc d'Espanya sempre seran bastons a les rodes per construir un banc català. Exemple d’això n’és la lluita de l’ICF des del 2015 per aconseguir fitxa bancària. L'esperança, com sempre, ve d'Europa.

"Tenir un banc del país sobretot és bo perquè és proper a les decisions d'aquí i pot tenir la nostra realitat i economia presents", diu l'experta del Col·legi d'Economistes, Carme Garcia. "No és el mateix prendre decisions amb dades objectives però amb una mentalitat allunyada", afirma Garcia.

El professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra i exassessor del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas és del mateix parer: "El diner no té olor ni pàtria. L'adjectiu català confon: espanyols que viuen a Catalunya i catalans que no voldrien ser espanyols. El que necessitem són decisors que tinguin els sensors ben posats sobre les realitats i necessitats de la nostra economia, prou diferent de l'espanyola".

"Ingressar diners en un banc és indiferent per a un client, però quan demanem un crèdit és l'entitat qui decideix i l'anàlisi el fa una persona amb els seus criteris. Si la decisió la prenen a Madrid o València, el resultat serà diferent si es pren a Barcelona o a Girona", afegeix en la mateixa línia l'experta Carme Garcia.

"La proximitat ajuda que això passi, però no sempre ho garanteix. Hem tingut decisors catalans, propers a institucions locals (ajuntaments, diputacions que els nomenaven) que han gestionat prou malament els nostres dipòsits. Quan algú altre t'ha de rescatar no pots treure pit reivindicant el que hagueres pogut fer i no vares fer. Això també val per al sistema financer espanyol", diu Casasnovas.

La crisi financera, la concentració bancària i el rescat a la banca han esborrat la plaça financera catalana. En el moment de rescatar els bancs, tot i les seves mancances, el BCE va salvar-los, però va deixar caure les caixes, que tenien més sensibilitat amb la realitat catalana. "Ni el supervisor Banc d'Espanya (i sé de què parlo) ni la Generalitat varen estar a l'altura. La diferència és que qui té el poder cobreix amb els diners de tothom les mancances pròpies que, llavors sí, resten només identificades en les antigues caixes, nostres en la gran majoria, i a les quals, per descomptat, les entitats bancàries tenien posat l'ull des d'una regulació europea que no n'entenia gaire l'especificitat", sentencia Casasnovas.


Europa al rescat

Així, com es crea un banc català fora de l'abast de Madrid amb fitxa bancària en un altre país de la Unió Europea? Garcia tem que el Banc d’Espanya pugui posar bastons a les rodes a totes les iniciatives que apareguin, però per això existeix la integració bancària europea, que ha de facilitar la vida als bancs per tal que operin en qualsevol estat de la Unió.
 
La unió bancària ha d’aconseguir que els bancs no siguin vistos segons el país al qual pertanyen, sinó per la qualitat dels seus balanços i estiguin sota el mateix mecanisme de supervisió i resolució europeu. Les normatives europees que s’han anat aprovant garanteixen que els bancs o entitats financeres puguin actuar a tota l’Eurozona: la normativa MiFID II, que millora la seguretat del mercat d’instruments financers, i la directiva PSD2, que regula els serveis de pagament en línia, donen impuls a la banca oberta. En cas que el Banc d’Espanya entorpeixi l’activitat de les noves iniciatives, aquestes empreses poden recórrer al Banc Central Europeu.
 
"A Catalunya el que més ens convé és que comenci a tenir efectivitat el fet que el Banc Central Europeu posi les seves normes que ens protegiran més", afegeix Garcia. Europa sempre és la salvació de Catalunya. I concretament en el cas del procediment per aconseguir la famosa fitxa bancària.

Una decisió molt madrilenya

Una fitxa bancària és l'autorització que dona el Banc d'Espanya per poder actuar com a banc. Aquesta s'aconsegueix fent una sol·licitud que comporta tot un seguit de documentació i complir un reguitzell de requisits.

La diferència entre un banc i una entitat que no compta amb una fitxa bancària però que mou diners ve pels dipòsits de tercers: "El Banc d'Espanya defensa les persones físiques, altres entitats financeres poden donar crèdits, però no poden garantir els dipòsits de particulars", afirma Garcia.

Tot i que anem cap a una normalització a escala europea de les fitxes bancàries i els seus requisits, encara hi ha diferències entre estats. I cada entitat, tot i tenir una fitxa bancària en un estat de la UE, ha de demanar un permís per operar en cada país on vulgui ser present. "En altres països estan més definides les especificitats per demanar la fitxa bancària", afirma.

 

Condicions i discrecionalitat

Les línies inicials de les condicions per demanar una fitxa bancària són: adoptar una forma jurídica legal per al tipus d'entitat; tenir domicili social, administració i direcció a Espanya; limitar l'activitat a les d'una entitat de crèdit; comptar amb capital social o fons de dotació mínim. En aquest punt cal especificar que aquesta dotació inicial ha de ser de com a mínim 18 milions d'euros, segons l'experta.

A més, també es requereix que els accionistes, gestors o propietaris siguin "considerats idonis"; que els administradors, directors generals siguin "considerats idonis"; així com l'organització administrativa, comptable, de control; i finalment que compti amb procediments i òrgans "adequats" per impedir el blanqueig de capitals. Així, el Banc d'Espanya es reserva la discrecionalitat per atorgar les fitxes. "Tenir uns administradors que compleixin les expectatives del Banc d'Espanya no vol dir res", denuncia Garcia. Aquesta poca concreció en els requisits obre la porta a una discrecionalitat molt alta que recau sobre els responsables tècnics del Banc d'Espanya.

"No està determinat qui és idoni, qui té una formació idònia o qui té uns recursos determinats. Miren l'honorabilitat o l'experiència, però potser als accionistes només se'ls hauria de demanar diners, però als gestors se'ls hauria de demanar coses concretes", apunta. Garcia parla des de l'experiència d'haver treballat a l'Institut Català de Finances i haver estat al capdavant de la sol·licitud d'una fitxa bancària que encara no ha estat reconeguda. Un procés que es va iniciar l'any 2015.

Digitalització i normativa

Com moltes regulacions, els requisits per a una fitxa bancària comencen a trobar-se antiquats. "Al Banc d'Espanya ja fa dies que s'haurien de començar a integrar els nous models de negoci, que s'haurien d'identificar", diu l'experta. Aquests nous models -fintech, neobancs, challenger bank-, segons Garcia, "no seran bancs tradicionals, seran bancs d'una altra manera, però de moment els identifica com a entitats financeres". No hi ha una regulació espanyola específica per a les fintech.

 

Comentaris