El 14 de juliol de 1969, Espanya es feia ressò de la proesa automobilística de SEAT: als seus 16 anys l’empresa celebrava l’arribada al milió de vehicles produïts en un dels moments més intensos de la seva història. En aquella època Seat produïa 220.000 vehicles anuals amb 18.000 treballadors i el model estrella era el carismàtic 124. “És molt important per la nostra història, pel nostre patrimoni”, afirma en declaracions al Món l’encarregat dels vehicles històrics de Seat, Isidre López.
“Quan es va fabricar el cotxe un milió, la direcció de la companyia va decidir sortejar-lo i li va tocar a un empleat que no hi era perquè anava al torn de la tarda -relata López-. Quan va arribar, li van donar però aquesta persona no tenia carnet de conduir i va estar un mes anant cada dia a veure’l per decidir si l’acceptava o no. Al final, no se’l va quedar i Seat li va donar el valor en metàlic. Ell, que s’acabava de casar, va poder pagar la hipoteca”.
“Seat va arribar a ser molt potent i el conjunt de Catalunya va beneficiar-se molt de ser la seu de les seves fàbriques”, explica en declaracions al Món el president del club de vehicles Seat 124 a Espanya, Norberto Rodriguez. Té quasi una vintena de cotxes, però no li agrada dir la xifra exacta. “A la dècada dels anys 60 tothom va començar a deixar de tenir un cotxe petit, el 600, i va començar a tenir el 124 -relata-. La classe mitjana i la classe alta compartien el model. El 600 és una joia però no tenia capacitat de maleter i no hi cabien tantes persones com al 124″.
El cotxe del sentit comú
L’evolució de la societat es pot deduir amb en funció del tipus de cotxes hi havia en aquell moment a la venda. “El 600 es va fer perquè hi havia una necessitat per equipar a tota la població amb un mitjà de mobilitat, per això les condicions era que fos molt econòmic i molt senzill”, assegura López. A partir d’aquí, ja comença a ser diferent. “Al 68, quan es va treure el model del 124, la societat ja havia avançat bastant, tenien una miqueta més de poder adquisitu i demanaven cotxes amb més capacitat i amb els que poguessin fer recorreguts més llargs i, fins i tot, sortir d’Espanya”, explica.
La fàbrica de vehicles representava “el progrés singular de la indústria de l’automòbil dins del procés de desenvolupament econòmic nacional”. Va ser a la fàbrica de Barcelona on es va presentar el model, i ho va fer el ministre franquista d’indústria, López Bravo, qui ja havia visitat la fàbrica amb el dictador Francisco Franco. Els cotxes de Seat “creixien com els bolets”, explicava en aquell moment el butlletí del NO-DO. Només el 600 va arribar als 750.000 exemplars i es va comercialitzar durant 16 anys.
El 124 es distingia del 600 en el preu, però també en la seva funcionalitat camaleònica. “Tenia una potència que anava des dels 60 als 140 cavalls, en versió de fàbrica original. Va tenir diverses funcionalitats: cotxe esportiu, ambulància, policia i fins i tot com a taxi“, afirma Rodriguez.
Concentració de Seat 124, un dels vehicles més populars de finals del franquisme
Passió pels vehicles històrics
“Seat és una de les empreses més importants del nostre territori. Al llarg de tota la història hem estat pendents de les necessitats de la societat -assenyala Isidre López. Nosaltres no tenim un museu de cotxes sinó un magatzem i els acostumem a treure de manera habitual al seu entorn natural, sortim a Europa, anem a França, Portugal, Alemanya, entre d’altres. No totes les marques tenen una col·lecció com la nostra“.
La passió que va despertar aquest model de cotxe no només li va atorgar l’honor de ser el producte número un milió de la companyia sinó que el mateix Club Seat 124 és un exemple de la seva importància històrica. “A través dels cotxes pots veure l’evolució de la societat de l’època. La mitjana de vehicles que tenen els nostres socis és de tres per persona, n’hi ha alguns que en tenen tres, vuit, deu“, afirma el president de Club Seat 124. Els models, però, no només són del 124 sinó que també tenen les edicions 1430, per exemple. Ara bé, sempre de Seat.
Club Seat 124 es consolida com el més gran del país. “Anem pel soci 1894”, assegura el seu president. En total, l’associació suma ja uns 4.000 vehicles dels models 1430, 124 i 124 Sport dels quals s’enorgulleix d’anomenar “patrimoni de Catalunya”. Seat va aconseguir vendre un milió d’aquests models fins a l’any de la seva retirada del mercat. “Nosaltres els intentem recuperar, i l’any vinent farem la XXV Concentració Nacional Seat 1430, 124 i 124 Sport, i esperem arribar a les 200 unitats presents, perquè encara que superem el milió d’exemplars, és difícil fer que tothom hi coincideixi”, reconeix.
En relació a les despeses generades pels diversos cotxes que té, Rodríguez assegura que tenir molts models no implica tenir molts diners. “Des de fa 12 anys no faig res més que canviar l’oli i poc més, els faig servir cada cap de setmana. Els cotxes d’època no es poden comparar amb els d’avui dia, senzillament perquè són joies, és diferent”, conclou el president del club.
