"El model actual, si el deixem treballar, ens portarà a reduir el dèficit"

Sembla que CiU i el PSC han enterrat les llances de guerra respecte les xifres, però entre les dues formacions encara hi ha moltes diferències per resoldre, sobretot si el govern vol el suport de l'oposició el dia de la votació dels pressupostos. La diputada i portaveu d'economia del Grup Socialista, Rocio Martinez-Sampere, apunta en aquesta entrevista el posicionament de la seva formació en temes clau, com el dèficit o el pacte fiscal.

Sorpresa davant la detenció de Jordi Vergé, gerent de Gisa?
Hem rebut la notícia amb estupefacció i, tenint en compte la presumpció d'innocència, hem de deixar que la Justícia investigui i aclareixi els fets. Aquest senyor, que no conec, era un funcionari. Per tant, respecte a la justícia i col•laboració amb el que faci falta.

Hi ha preocupació perquè aquest tema pugui esquitxar el grup parlamentari i especialment el president, Joaquim Nadal?
El senyor Vergé no era un càrrec de confiança del conseller de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest sentit em preocupa més que aquest tema pugui esquitxar la tasca general de tots els polítics. En aquests moments no crec que es puguin fer lectures més enllà d'això.

Aquest cas s'ha destapat per la denúncia d'un particular. Això posa en evidència la feina de l'Oficina Antifrau?

Una cosa no treu l'altre. Les institucions que tenim funcionen però de vegades no poden arribar a tot el que efecta la vida diària dels set milions de ciutadans de Catalunya. A més, l'Oficina Antifrau és una institució recent i encara és aviat per jutjar la seva efectivitat.

Tant Francesc Homs com Andreu Mas-Colell han alertat aquesta setmana que és necessari un nou pacte fiscal per sortir de la situació econòmica actual. Quin és el seu posicionament?

Primer, encara que hi ha temptacions per part d'alguns grups polítics, no es pot confondre dèficit i sistema de finançament. Tots els països del món, independentment del seu sistema econòmic, fan dèficit perquè hi ha una crisi econòmica. Dit d'una altra manera, si Catalunya fos independent també faria dèficit. El dèficit té una causa i es diu crisi econòmica.

Però més beneficis es quedarien a Catalunya. Per què no recolzen la proposta?

Catalunya necessitava un nou model de finançament que complís dos objectius: que no ens quedéssim per sota la mitjana després de pagar i que contribuís a la solidaritat de manera justa. Això ho vam complir gràcies al conseller Castells i a l'Estatut d'Autonomia del 2006. Aquest model, de només dos anys de vida, està donant els seus fruits, per tant, ara cal deixar-lo evolucionar i després avaluar-lo.

I el pacte no milloraria les coses?

És millor tenir un model just, equitatiu, transparent i canviable com l'actual que no evocar les energies a un pacte del qual no sabem quins resultats tindrà. No té més sentit treballar en aquest model que portar el país a una nova frustració col•lectiva? Perquè del concert no sabem ni com el negociarem ni de quin cupo estem parlant. En canvi, el model actual, si el deixem treballar, ens portarà a reduir el dèficit fiscal de Catalunya.

Vostè destaca que el model actual és "canviable" i la llei diu que s'ha repactar abans del 2013, però Zapatero ha declarat que no pensa revisar el model de finançament cada dos per tres....
El govern de Madrid ha de complir no només amb la llei, sinó amb el que Catalunya es mereix. I el govern de Catalunya tindrà el PSC al seu costat per reclamar el que ens pertoca. I ens pertoca que s'avaluï aquest model de finançament quan diu la llei. Una altra cosa és complir amb el fons de competitivitat del 2011, que són 1.450 milions. Això ens ho han de donar! L'Estatut és la garantia de la nostra exigència.

En aquest reclam que vostès abanderen, es pot comptar amb el suport dels diputats socialistes catalans al Congrés?

Qui va votar l'Estatut? I qui va votar el nou model de finançament? Els 25 diputats van votar a favor i encara van fer una cosa més important, aconseguir que els diputats del PSOE votessin a favor. És CIU qui no va votar un sistema de finançament que ara fa seu.

Els diputats del PSOE també el van votar i ara l'incompleixen.
Fins el dia d'avui s'ha complert el model de finançament. I durant l'any 2011 s'ha de pagar el fons de competitivitat, però només estem al mes de febrer! S'ha de complir el model de finançament fins la darrera coma, però encara queda temps.

Pujol ha dit: "Qui es quedi al marge de la defensa d'un nou model fiscal, es quedarà al marge de Catalunya".
No accepto que defensar el model actual fins les darrers conseqüències no sigui defensar Catalunya. Estic radicalment en contra d'un monopoli de la defensa del meu país. De fet, ells diuen: "si estàs amb mi defenses Catalunya, si estàs contra mi no la defenses". La nostra defensa de Catalunya és afectiva i sensata, en canvi el pacte fiscal no sabem on ens porta.

Per tant, segons vostès ara no és el moment de plantejar el pacte fiscal. Però més endavant? Els socialistes bascos l'accepten pel País Basc.
CiU reclama que el 100% dels recursos els recapti Catalunya, però no parla del cupo, és a dir, de quants diners haurem de donar després a Madrid. Això és la part realment important i ara per ara no en diu res. Per tant, ningú m'assegura un millor finançament per a Catalunya! En aquest moment només estem parlant d'abstraccions.

Si estan en contra quin serà el seu paper en la comissió de treball sobre pacte fiscal que CiU ha acceptat a petició d'ERC?

El PSC, com a partit central i de govern que vol ser, està disposat a parlar de qualsevol tema que preocupi a Catalunya però deixant clar que no volem contribuir a les frustracions, sinó a les aspiracions d'aquest país.

Quina valoració fa del pla d'estabilitat que el govern ha presentat a Madrid. És massa estricte?

Té alguna lògica que un document que aprova el govern de Catalunya i que el president del meu país presenta en roda de premsa, el vegi primer el rei d'Espanya, el president del govern espanyol i la ministra Salgado i no el Parlament de Catalunya? Això no és prendre's seriosament la defensa de Catalunya. A diferència de Convergència, que no ens va donar cap suport, nosaltres estem disposats fer-ho. Però el camí que han agafat de falta d'explicacions o l'exageració de xifres és un alarmisme que no ens convé perquè encareix el preu del diner i no genera confiança.

Des de Madrid sembla que han donat per bones les xifres, però demanen una retallada superior al 10%. El país la pot suportar?
Aquí, tot és culpa de Madrid o del tripartit! Nosaltres tenim un autogovern i Madrid no ens pot dir quan i què hem de retallar. Jo no ho acceptaria. El compliment del dèficit és responsabilitat de la Generalitat i CIU ha d'exercir aquesta responsabilitat enlloc de buscar culpables.

Però és Madrid qui dóna el permís per assumir més deute...
Madrid només ens exigeix que complim l'any 2011 un objectiu de dèficit del 1,3% del PIB. Com compleixes amb aquest dèficit ho decideix la Generalitat. Si Madrid posa problemes és perquè amb aquest pla misteriós no es compleix el dèficit.

Per tant, cal retallar més?
Hi ha una proposta ben fàcil, que no s'estalviïn els 400 milions d'euros de l'impost de successions que només paga el 6% de catalans i catalanes. Una altra, no desgravis fiscalment les mútues privades. També es poden fer plans de creixement, però de part d'aquest govern encara no hem sentit cap proposta de reactivació econòmica.

Alguns alcaldes socialistes, entre ells Fèlix Ballesteros, han criticat el grup parlamentari per ser massa tou davant aquestes retallades.
Hi ha opinions per a tots els gustos. Jo crec en el debat d'opinions dins un mateix projecte polític. En tot cas, el PSC és un partit que aspira a ocupar una centralitat en aquest país i a governar-lo, per això no pot fer una oposició que no es responsabilitzi dels problemes del país. S'ha de ser oposició però també alternativa.

Potser en el pacte d'investidura alguns han vist l'inici d'una lluna de mel...
Doncs si algú ha seguit l'activitat parlamentària veurà que és una lluna de mel de malson!

Quines propostes plantejarà el PSC a la cimera econòmica?

Per nosaltres el problema és la crisi econòmica i per tant cal fer ajustaments per tornar a créixer. El govern tenia un full de ruta molt potent per reactivar l'economia, l'acord estratègic per la competitivitat, i el posarem sobre la taula. Per nosaltres l'objectiu principal no és reduir el dèficit, conseqüència de la crisi, sinó créixer. A mi primer, però, m'agradaria saber quines són les propostes del govern, perquè ells tenen la responsabilitat per mandat dels ciutadans.

Aquesta voluntat d'entesa continuarà en el moment de negociar els pressupostos?
I serà sempre perquè els ciutadans la demanen. Nosaltres la vam intentar amb una cimera anticrisi i amb decret d'austeritat, però CiU va preferir fer batalla política de la crisi. L'entesa, però, sempre s'ha de basar amb un camí en comú.

I ara no hi és?
Un govern que diu que retallarà com a mínim el 10% de la despesa, que la situació econòmica és de ruïna, que elimina un impost que paga la gent que hereta més d'un milió d'euros... Independentment d'ideologies no em puc entendre amb un govern que dóna privilegis a 529 persones, els número de ciutadans que paga l'impost de successions, i en canvi demana sacrificis a set milions. Si aquest és el camí costarà l'entesa.

Entre tots han fet d'aquest impost una bandera...
Perquè és molt simbòlic. Quan nosaltres vam demanar sacrificis vam retallar un 5% del sou dels funcionaris però també vam pujar el darrer tram de l'IRPF. Ara no hi ha un relat de les retallades que s'estan donant.

El govern ja ha encarrilat l'auditoria, tenen por dels resultats i aquests poden enterbolir el debat dels pressupostos?
Nosaltres som prou seriosos per separar les coses i no tenim por. La crisi s'havia de governar, hem hagut de gestionar una situació molt complexa, però l'hem gestionat de la millor manera donada la situació. Ara bé, em sembla increïble que el govern organitzi una auditoria privada de més d'un milió d'euros com si no confiés amb els seus treballadors i amb la Generalitat de Catalunya, ja que tenim un interventor general que ho podria haver fet.

Alguns diputats de Madrid han demanat "foc nou" a la direcció del PSC i Nou Cicle un pacte d'Esquerres. Apostes per alguna d'aquestes rutes?

Més enllà de les propostes crec que el més important de tot és que la gent del PSC vol que passin coses, té "ganes de". Pel congrés encara queda molt de temps i ara és moment de parlar del PSC com a partit, de socialisme i de Catalunya i després del Congrés. L'ordre sensat de les coses és primer el què, després el com i finalment el qui.

Es planteja optar a algun càrrec a la nova direcció del PSC?
De plantejaments tots ens en fem molts i, jo, com sempre, estic en un moment de platejar-me les coses sense dogmatismes i sense barreres.

 
 

Comentaris