El Govern quantifica la deixadesa de l'Estat a Catalunya en infraestructures

Analitza les inversions estatals a la xarxa ferroviària i viària, i constata que només s'ha executat el 30% de la inversió compromesa. Hi ha obres compromeses fa 22 anys

El port de Barcelona, en desavantatge per manca de connexions viàries i ferroviàries | Enginyers de Camins

 

És una xacra que s'arrossega de fa dècades. La manca d'inversions en infraestructures de transport de titularitat de l'Estat a Catalunya ha degradat el servei progressivament, justament per la deixadesa dels successius governs de Madrid, que mai no han considerat Catalunya com a prioritat inversora en aquest camp, malgrat la potència de l'economia catalana en relació al conjunt de l'Estat i la seva aportació al PIB. El Govern català ha volgut quantificar la deixadesa de l'Estat pel que fa a les inversions en infraestructures, i ha conclòs que, de cada 100 euros compromesos per l'Estat espanyol per invertir a Catalunya en xarxa viària entre el 2006 i el 2012 -2.510 milions-, només s'han arribat a executar 31 euros-, i en el cas de la xarxa ferroviària –2.363 milions-, l'execució real tot just ha arribat a 26 euros per cada 100 compromesos.

 

 

Així ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha denunciat "la xifra d'inversió deficient de l'Estat a la xarxa viària i ferroviària de Catalunya" i ha exigit a l'executiu espanyol "que compleixi d'una vegada els seus compromisos". Segons el conseller, l'informe de la Generalitat constata que Mariano Rajoy no té credibilitat quan fa promeses d'inversió: "No té credibilitat per la seva trajectòria i sobretot en relació als compromisos que ha adquirit".

La variant de Vallirana, en obres des de fa 15 anys | CCMA

 

 

Obres pendents de fa 22 anys 

 

L'informe que ha presentat el conseller Rull explica retards exagerats com el de la variant de Vallirana, de només 2,4 quilòmetres, que està en construcció des de fa 15 anys, i amb un ritme d'execució de 160 metres anuals. També es fa referència als accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona i la connexió de la ronda Litoral amb la C-32 a Sant Boi de Llobregat, que formen part del Pla Delta de l'ant 1995, és  dir, fa 22 anys, quan el socialista català Josep Borrell era ministre de Foment. 

 

 

També en matèria de carreteres, el desdoblament de la N-II entre Maçanet i Sils, amb una altíssima sinistralitat, va començar l'any 2006 i és previst que finalitzin el 2019, és a dir, 13 anys seran necessaris per a un tram de 4,7 quilòmetres i 45,3 milions d'inversió. L'informe també analitza les obres de la A-27 entre Valls i Montblanc, que inclouen el túnel de Lilla, licitat l'any 2008 i encara pendent de finalitzar. La previsió oficial en aquest cas és l'any 2021. El Govern també posa la mirada en la B-40, una altra gran infraestructura de país, i en aquest cas en destaca que està finalitzada en dos trams (Abrera-Olesa de Montserrat i Viladecavalls-Terrassa), però la connexió Olesa-Viladecavalls, que es va reprendre el 2016, es preveu que finalitzi l'any 2020. Per tant, com remarca el Govern, "hauran calgut 14 anys per acabar els 14 quilòmetres entre Abrera i Terrassa". 

 

 

Corredor Mediterrani, increïble 

 

 

Aquesta gran infraestructura, que compromet clarament l'economia catalana i de bona part de l'Estat espanyol, acumula retards increïbles, malgrat que la UE ha declarat el Corredor Mediterrani com a xarxa d'interès prioritari. A tall d'exemple, les obres d'accés al port de Barcelona haurien d'haver començat l'any 2008 per acabar el 2012. Actualment, com denuncia l'informe del Govern, estan aturades i no se n'ha licitat cap fase. Per altra banda, les obres de duplicació del tram ferrovari de Vandellòs-Tarragona es troben pendents de finalització, malgrat que van començar l'any 2000. La darrera data que ha donat el ministeri de Foment, després de diversos endarreriments, és el 2018. Hauran passat 18 anys per fer 44 quilòmetres de via de tren. Encara en el paquet del Corredor Mediterrani, queda pendent l'adaptació de l'ample de via als estàndards internacionals en el tram entre Castelló i Vandellòs, i també entre Vila-seca i Castellbisbal. Aquests trams acumulen un retard de 5 anys, malgrat que són una peça clau d'un tram de vital importància per a les exportacions. 

 

Rodalies, la gran xacra 

 

Pel que fa a la xarxa de Renfe, al marge dels compromisos incomplerts dels 4.000 milions d'euros del pla de Rodalies 2008-2015 (un 13,5% executat), i dels 306 milions del pla d'actuacions prioritàries que havia pactat el Govern català (8%), el document enumera també en la llista de greuges el desdoblament de la R3, els soterraments de Montacada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i l'accés ferroviari a la T1 de l'aeroport d'El Prat. En concret, el desdoblament de la línia R3 de Renfe és una obra projectada l'any 2001, i 16 anys després, no s'ha executat ni un sol quilòmetre de la nova via, i tampoc no s'ha impulsat cap obra per començar. Pel que fa als soterraments, només hi ha un compromís recent del ministeri de Foment de tirar endavant el de Montcada, i l'informe també recorda que l'accés ferroviari a la T1 d'El Prat hauria d'haver arribat el 2015. 

 

 

I què passa amb l'alta velocitat? Recorden l'estació de la Sagrera? El conveni original es va signar l'any 2002 i Adif va adjudicar les obres vuit anys després, el 2010. Però resten aturades des del 2014, amb un 21% del pla executat. La previsió del ministeri de Foment es reprendre els treballs aquest estiu, que tal i com denuncia l'informe del Govern, "van rebre un finançament extra de 225 milions d'euros a través de la disposició addicional 3a, però Adif els ha destinat a altres inversions". Sobre la hipotètica data d'arribada de l'alta velocitat a la Sagrera ningú no en coneix data, com tampoc es coneix informació sobre l'estació de Sant Andreu Comtal, perquè les obres, adjudicades l'any 2008, estan en suspensió administrativa i sense previsió de reinici. 

 

Comentaris