El Govern dóna per superat l'impacte de la fuga d'empreses fora de Catalunya

"La millor política perquè alguns trasllats es reverteixin és fer una política d'estabilitat en tots els àmbits", diu el secretari general d'Economia i Hisenda

 

 

El PIB català va créixer un 3,4%, un 0,3% més que l'espanyol i 0,9 dècimes més que la UE. A més, el pes de la indústria en el conjunt de l'economia catalana arriba al 19,7% i les exportacions han crescut un 71% des de l'any 2009. Són algunes de les xifres que conté l'Informe anual de l'economia catalana 2017 publicat per la Generalitat. Un any marcat pels atemptats del 17A però sobretot per la resposta repressiva de l'Estat al referèndum de l'1-O i la declaració del 27-O, amb l'aplicació de l'article 155 i el control total de les finances de la Generalitat. I encara una maniobra del govern espanyol, un decret per tal que les empreses poguessin traslladar la seva seu social fora de Catalunya, amb l'argument que la situació política posava en perill els balanços de les empreses amb seu a Catalunya.

 

S'han donat moltes xifres sobre la fugida d'empreses, la majoria inflades. Però les dades oficials del Col·legi de Registradors parlen de 2.536 societats mercantils que van canviar el seu domicili social, però 548 noves empreses van arribar a Catalunya. Per tant, el saldo de societats mercantils va ser de -1.988. Una xifra, però que el Govern no considera en absolut preocupant: "Sense treure-li importància, però les xifres econòmiques ens permeten relativitzar l'impacte real que ha tingut sobre la nostra economia el trasllat de les seus d'algunes societats mercantils", assegura el secretari general d'Economia i Hisenda del Govern, Albert Castellanos. Reconeix una "certa recaiguda el quart trimestre, perquè l'economia no és immune al context polític, però el primer trimestre del 2018 torna a repuntar, i el creixement del PIB català el 2017 i la previsió per a enguany ens permeten afirmar que va ser un fenomen purament conjuntural". És més, remarca que "més d'un 30% dels inicis de canvi de seu social no van culminar l'expedient i només l'havien obert amb caràcter preventiu".

 

Un noi ensenya una urna que es troba dins d'un col·legi electoral
Un noi ensenya una urna que es troba dins d'un col·legi electoral | Jordi Borràs

 

 

Sobre si el Govern té intenció de demanar a les empreses que tornin, Castellanos ho descarta, justament perquè creu que en la situació actual ja no es detecta inestabilitat: "La millor política del Govern perquè algunes d'aquestes decisions empresarials es reverteixin és fer una política d'estabilitat en tots els àmbits". D'entrada, grans empreses com CaixaBank, el Sabadell, Gas Natural o Abertis no tenen intenció de tornar, si bé la seva sortida no ha comportat canvis en la seva activitat econòmica ni en els treballadors a Catalunya, una constatació que posa en evidència que van ser decisions més polítiques –amb el PP a Madrid- que no pas empresarials.

 

Segons dades de l'informe 2017, l'evolució de la creació de societats mercantils a Catalunya ha estat més positiva que a Madrid des del 2013, alhora que la recuperació de la confiança i rendibilitat empresarials s'ha consolidat en els últims anys. L'informe també destaca que "l'activitat empresarial s'ha beneficiat de l'acceleració de la demanda interna, de la bona dinàmica exportadora i dels baixos costos financers", i remarca que "la situació del negoci i les expectatives de les empreses s'han mantingut positives durant tot el 2017 i l'inici del 2018, en un entorn en què "la percepció de la situació empresarial a Catalunya ha estat millor que la del conjunt d'Espanya des del 2013".

 

Comentaris