El BBVA, víctima col·lateral de la crisi econòmica turca

El banc, el segon més important que opera a Catalunya, controla el 38% del sistema bancari turc, i ha vist com la seva capitalització bancària queia en picat les darreres setmanes

La banca europea amb interessos a Turquia pateix un desgast important
La banca europea amb interessos a Turquia pateix un desgast important | Twitter BBVA

 

"Turquia constitueix el 10% del benefici del grup BBVA, i les incerteses en la regió continuaran comportant una preocupació per al grup". Aquest és l'avís que fan els analistes de l'empresa de serveis financers Credit Suisse, que aquest dimecres ha valorat que les accions del banc espanyol no valen 7,4 euros, sinó 6,5 euros. I és que el banc presidit per Francisco González, el segon després de CaixaBank en potència a Catalunya, està molt exposat a la caiguda de la divisa turca per la seva presència al país a través del banc Garanti, del qual és propietari del 49,85% del capital. "Hi ha tres bancs europeus, Unicredit (Itàlia), BNP (França) i sobretot, el BBVA, amb el 38% del sistema bancari turc, que es troben en una situació molt complexa per la crisi econòmica turca. En el cas del BBVA, la seva capitalització borsària ja ha caigut aquests dies més de 8.000 milions d'euros, una xifra que pot arribar a comprometre el 20%-25% del benefici del grup. I per tant, segur que haurà de prendre mesures, que poden repercutir en els clients de l'Estat i de Catalunya", avisa en declaracions a El Món el director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler.

 

 

La lira turca ha caigut més del 30% a l'agost, i la pèrdua del seu valor es calcula en el 47% durant el 2018. És, segons els analistes, una "crisi extrema" més intensa que la que va viure la lliura esterlina el 2016. D'aquí que "el sistema bancari estigui en la diana de la crisi turca", assenyala Soler, que creu que a hores d'ara "l'impacte en els comptes dels bancs, sobretot el BBVA, és inevitable i pot tenir conseqüències en l'usuari català si l'entitat pren mesures per compensar les pèrdues". Ara bé, segons Credit Suisse, el banc espanyol podria aconseguir compensar les pèrdues amb els resultats positius de l'entitat al mercat mexicà, una plaça en què s'espera un creixement del benefici de dos dígits. I pel que fa al mercat espanyol, la firma suïssa ofereix una perspectiva prou neutral, el BBVA augmentaria el seu benefici un 2% aquest exercici.

 

 

 

Qui pot ajudar Turquia? El director general de l'Institut d'Estudis Financers assenyala que "l'únic actor que hi pot intervenir és el Fons Monetari Internacional. Però per a un país com Turquia, és molt difícil de pair dir-li a la gent que t'ha de rescatar un organisme que és, de facto, un braç dels Estats Units, el gran enemic d'Erdogan. Per tant, Turquia ho té complicat, perquè la política l'impedeix prendre les mesures de xoc necessàries per sortir de la crisi", assenyala Soler, que també descarta Rússia com a aliat perquè "la seva moneda també cau en picat i el negoci del gas ja no rutlla". Tampoc no és una opció la Xina, que "no entra a ajudar, rescatar o salvar, en tot cas, si fa el pas serà per comprar barat i aprofitar-se de la situació per augmentar la seva influència".

 

 

És per tot plegat que Josep Soler considera que cal un canvi de model econòmic, perquè l'actual amaga mals com "una elevada inflació i una forta dependència del finançament exterior en dòlars", en un moment en què la pujada dels tipus d'interès de la Reserva Federal dels EUA encareix l'endeutament en dòlars al qual han recorregut països com Turquia. Tot plegat, més incendiat per l'empitjorament de les relacions amb els Estats Units arran de la voluntat turca de continuar comprant cru a l'Iran malgrat les sancions internacionals, i per la detenció del pastor evangèlic nord-americà Andrew Brunson per càrrecs de terrorisme. La resposta de Trump no ha ajudat: duplicar els aranzels sobre l'acer i l'alumini turc.

 

 
La capitalització borsària del BBVA reflecteix la crisi turca
La capitalització borsària del BBVA reflecteix la crisi turca | ACN

 

"A les decisions econòmiques errònies s'hi sumen la inestabilitat política i unes institucions febles, perquè hi ha un poder molt concentrat en el president Erdogan, el banc central és molt poc independent, i a més, el gendre d'Erdogan és el ministre de Finances, que controla amb mà de ferro el Banc Central perquè no sigui independent", afegeix Josep Soler, que reconeix que Turquia ha experimentat "un creixement econòmic molt alt que li feia tenir més suport electoral, però aquest creixement es basava en el finançament exterior en dòlars i un dèficit exterior brutal". Un còctel que, afegeix aquest expert, "genera molt poca confiança per part dels inversors". La solució més ràpida seria augmentar els tipus d'interès, perquè "l'economia remuntaria monetàriament i baixaria la inflació", però aleshores "el país entraria en una recessió profunda, que políticament Erdogan no pot aguantar", sentencia el director general de l'Institut d'Estudis Financers.

 

 

En aquest escenari, Soler no descarta "una crisi global de les economies emergents", i dóna per fet "l'empobriment de Turquia, que de ben segur que tindrà repercussions en els països que estan relativament a prop, com és el nostre cas", conclou.

 

Comentaris