El dèficit d’inversions per part de l’estat espanyol hauria reduït un 9,8% el PIB català entre 2002 i 2017, segons un estudi de la Generalitat i AQR-Lab, el laboratori d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). Segons aquest informe, Catalunya hauria pogut generar fins a 23.820 MEUR addicionals –en valors de 2018- durant el període. Centrant-se només en l’any 2017, si l’Estat hagués distribuït les inversions tenint en compte el pes de l’economia catalana sobre l’espanyola, el PIB de l’exercici hauria estat un 1,1% superior al registrat originalment. Per altra banda, la Generalitat apunta que la manca d’inversions hauria deixat de crear entre 29.500 i 113.000 llocs de treball durant els anys 2002 i 2017.
Per arribar a aquestes conclusions, la Generalitat i la UB han simulat l’impacte d’una inversió pública per part de l’Estat equivalent al pes econòmic de Catalunya (19%) davant el 15% de mitjana actual. En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que Catalunya hauria d’haver rebut 15.476 MEUR addicionals entre 2002 i 2017. A més, la Generalitat destaca que la millora del PIB no tan sols vindria donada per l’efecte directe d’un increment de la inversió pública, sinó també per un augment de la inversió privada (efecte ‘crowding-in’) i de les exportacions.
En el mateix estudi, la Generalitat ha plantejat dos escenaris més per analitzar l’impacte d’un dèficit de la inversió al territori. En el primer, s’ha simulat un grau d’execució de la inversió equivalent al de la mitjana de l’Estat (85,1% davant el 74,8% a Catalunya). Tenint en compte aquest supòsit, la inversió pública únicament del 2018 s’hauria incrementat en 243 MEUR (0,1% del PIB català) i el PIB del 2017 seria 0,3 punts superior al registrat inicialment. En el període 2002-2017, el creixement del PIB hauria sigut un 2,6% superior.
El segon supòsit simula un grau d’execució del 100%. Sota aquest escenari, la inversió el 2018 creixeria en 524 MEUR (l’equivalent a un 0,2% del PIB) i el PIB del 2017 seria 0,6 punts superior a l’observat. En aquest cas, el creixement del PIB pel període 2002-2017 hauria sigut un 5,4% superior. L’informe elaborat per la Generalitat i la UB té com a objectiu mesurar “la baixa execució de les inversions pressupostades per l’Estat a Catalunya” i analitzar “la gran distància entre la inversió pressupostada i el pes econòmica de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat”, tal com ha assenyalat el Departament d’Economia a través d’un comunicat aquest divendres.
