Makro, en caiguda lliure pel tancament dels restaurants

Els pocs clients que encara hi compren, porten mascaretes i guants per evitar contagis

Els dilluns, el Makro, el supermercat que abasteix la gran majoria dels restaurants de Barcelona, està ple a vessar. Amb sort, es pot trobar una plaça on aparcar al pàrquing més allunyat de l’establiment. Avui, la situació és totalment diferent.

A la porta d’accés, multitud de cartells adverteixen que només pot entrar una persona per cada targeta. Una parella gira cua i explica a El Món que no els han deixat accedir junts per les mesures de seguretat que “són molt més restrictives ara que fa una setmana”.

 

Dins de l’establiment, l’ambient tampoc és l’habitual. “Hi ha molt poca gent, els dilluns això està a petar”, assegura un dels clients, propietari d’un restaurant. “Vinc a fer la compra per casa perquè el restaurant està tancat fins a nou avís”, conclou mentre agafa l’últim paquet de paper de vàter. En això, el Makro no és diferent dels altres supermercats: el paper de vàter, el lleixiu i les conserves s’han esgotat. 

El passadís on normalment hi ha pasta és buit. Només queden paquets de set i deu quilos de macarrons i d’arròs. A la carnisseria, tan sols queden existències de pit i fetge de pollastre. Ja és més del que queda a la peixateria, que està completament buida. “Ja no portem peix perquè els nostres clients, restaurants principalment, són tots tancats”, explica un dels treballadors del supermercat. A la peixera on normalment hi ha marisc, només queda un cranc solitari a l’espera que algú el compri. 

Peixateria totalment buida

 

 

La secció de peixateria i marisc, totalment buida

La secció de peixateria i marisc totalment buida

 

 

Un dels empleats assegura a aquest diari que “el descens en la facturació ha estat d’un 80%” des del divendres en què es va obligar els restaurants a abaixar les persianes. “Respectem les mesures de seguretat que ha establit l’Estat i recomanem els clients que paguin amb targeta”, afegeix abans de marxar cap a la secció de congelats.

A prop de les verdures i les fruites, uns quants treballadors també conversen sobre la situació. Parlen deixant gairebé dos metres de distància entre ells i fent grans gesticulacions. En el mateix sentit, tots els clients van abillats amb mascaretes i guants, i de tant en tant els netegen amb els gels hidroalcohòlics situats a l’entrada de cada passadís.

Per pagar i sortir de l’establiment també es fa servir un protocol. Després que el client posi tots els productes a la cinta, la caixera s’acosta i comença a passar les referències. Quan acaba, demana al client que si és possible eviti pagar en efectiu. Es renta les mans amb gel i retrocedeix un metre mentre el client paga. Després, torna al seu lloc i, de nou, es neteja les mans. “Tota precaució és poca”, diu abans d’atendre el següent client.

L’ambient que es percep és de nerviosisme. Fins i tot, com assegura un dels clients a la sortida de l’establiment, “d’estar fent alguna cosa dolenta només pel fet de sortir casa”.

 

Comentaris