“Coneixem els impulsors del banc Onze. Hem tingut trobades amb ells i són gent preparada. La seva filosofia és de banc mercantil, diferent de la nostra però molt legítima, i potser podrem compartir-hi algun recurs tecnològic”. És el que opina la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, un altre projecte que busca la sobirania financera de Catalunya. Fonts de l’entitat expliquen a El Món que el projecte de la cooperativa és acabar creant una caixa catalana, però “a poc a poc” i sempre basats ens els principis de la banca ètica i el cooperativisme, “on una persona és un vot, independentment del capital que cadascú hi hagi posat”.
La cooperativa va néixer a través d’una associació el 2015. El 18 de maig del 2019 va esclatar, en una assemblea, una crisi interna que s’havia anat coent. El consell rector va dimitir i se’n va posar en marxa un de provisional que va endreçar els comptes i va convocar unes eleccions el 30 de novembre del 2019. D’allà en va sortir l’actual consell rector, presidit per Jaume Miquel March i Amengual, professor de la Universitat de Vic i mallorquí, bon coneixedor del model de Colonya Caixa Pollença, el model referent per als responsables de la cooperativa.
El 5 de setembre, tot just dissabte passat, el consell rector va presentar el pla estratègic per als pròxims tres anys, basat en el concepte slow finance. “El nostre projecte és el d’una caixa tranquil·la, que inverteix en projectes útils i ètics i no pretén créixer ràpid“, asseguren les fonts de l’entitat en conversa amb El Món.
Actualment són 150 socis i treballen a partir de comunitats financeres locals, amb “voluntaris financers” que assessoren els inversors i avaluen els projectes receptors dels fons. Tenen clar que l’horitzó de convertir-se en una caixa per actuar a escala nacional és a llarg termini, com a mínim uns cinc anys. Calculen que per arribar-hi haurien de tenir uns 5.000 socis, reunir un capital de cinc milions d’euros i obtenir fitxa bancària. Com que és a llarg termini, no els preocupa si la fitxa bancària es demanarà al Banc d’Espanya o si s’haurà de demanar al Banc Central Europeu.
“Un projecte de país per al país”
El que tenen clar és que el seu terreny d’actuació és i ha de ser Catalunya. “Les nostres inversions han de ser a Catalunya, ha de ser el nostre terreny d’actuació perquè és la nostra comunitat financera, encara que més endavant puguem fer aliances estratègiques amb altres entitats dels Països Catalans o fins i tot del món”, subratllen. De fet, l’eslògan de la cooperativa, que apareix a la seva web, és “un projecte de país per al país”.
Al final, del que es tracta, és de “recuperar el model de les caixes territorials, que és la gran pèrdua que ha tingut Catalunya arran de la bombolla del totxo, que les va portar a un camí d’especulació”. Els problemes que se’n van derivar, van ser aprofitats pel sistema financer espanyol per engolir-les, i molts economistes catalans reivindiquen la recuperació d’aquest tipus d’entitat, que encara és possible.
