Nou de cada deu ciutadans majors de 65 anys viuen en un habitatge de propietat a l’Estat espanyol, un percentatge força superior a la mitjana europea, que se situa en el 72%. En paral·lel, es dispara el percentatge de jubilats amb una pensió pública cada vegada més minsa o amb pla de pensions privat de baixa rendibilitat a causa de l’impacte de la crisi econòmica. En aquestes condicions, el darrer informe anual del Banc d’Espanya aparca les reticències que havia mostrat anys enrere i recomana als bancs la comercialització d’un producte financer que havia tingut un cert èxit en els darrers anys de les caixes d’estalvi, però que havia caigut en l’oblit per l’embafament de la banca amb el sector immobiliari.
Es tracta de la hipoteca inversa, un producte financer que permet als majors de 65 anys, o amb una incapacitat greu, convertir la seva propietat immobiliària en un ingrés addicional en vida, en forma de renda que li paga el banc. Ara bé, quan el propietari mori, passarà a mans del banc i no dels legítims hereus, si no és que aquests recompren el pis a l’entitat financera. I aquí rau un dels problemes pel qual les entitats van deixar en un calaix aquest producte. A banda que la cartera immobiliària dels bancs –actius de risc amb la crisi- era prou gran, preferien evitar la mala imatge que acabaven tenint quan els hereus dels propietaris sentien que els banc els havia furtat la casa de tota la vida dels seus pares.
Segons l’informe del Banc d’Espanya, “davant d’una població amb un alt índex d’estalvi a través de la compra d’habitatge, es donen bones circumstàncies perquè el sector financer desenvolupi productes responsables i competitius, que transformin part del patrimoni immobiliari en actius més líquids”. Per a l’òrgan regulador, la hipoteca inversa podria ser “un complement de les pensions públiques”, sobretot davant l’increment de l’esperança de vida.
El sistema de pensions espanyol, en perill
Aquest producte financer, que de moment el BBVA i Bankia han descartat i CaixaBank, el Santander i el Sabadell s’obren a estudiar, permet al pensionista rebre una renda addicional, generalment mensual, calculada sobre el valor del seu habitatge. Uns diners que el banc pagarà mentre el propietari visqui. Per descomptat, el banc buscarà fer una hipoteca inversa en una casa del més alt valor possible, que li permeti treure més rendiment al préstec i protegir-se millor. A tall d’exemple, una casa valorada en 100.000 euros permetrà cobrar 10.000 euros cada any durant una dècada, lliures de tributació de l’IRPF.
El Banc d’Espanya encara obre un segon debat referent al col·lectiu de jubilats, i s’interroga sobre la possibilitat de lligar l’edat de jubilació a les expectatives de vida, com ja han fet els països nòrdics, Itàlia i Portugal.
