El turisme viu una commoció sense precedents. El 96% de les destinacions turístiques del món han imposat restriccions als viatgers, i 130 estats han tancat total o parcialment les seves fronteres, segons un informe del Consell Mundial del Turisme, que alerta que es perillen 50 milions de llocs de treball. A Catalunya el sector aporta el 12,3% del PIB, i el 2019 va atraure 19,4 milions de turistes estrangers –els francesos, un 21%, i els nord-americans, un 12%, són els principals clients-, que van gastar 21,32 milions d’euros. I cal sumar-hi els 4,8 milions de turistes provinents de l’Estat espanyol. De fet, Catalunya és, amb molta diferència, la destinació internacional preferida pel turisme internacional que aterra en algun aeroport de l’Estat o creua les seves fronteres. Per darrere, a molta distància, hi ha les Balears i les Illes Canàries, amb 13 milions de turistes internacionals. Aquestes xifres donen una idea de l’impacte demolidor que la pandèmia tindrà en un sector clau per al creixement de l’economia catalana.
Barcelona va rebre el 2019 12 milions de turistes internacionals. Pixabay
La ciència tindrà la resposta
Quan tornaran a enlairar-se els avions amb normalitat, es faran cues immenses als restaurants de platja, Nova York serà el bullici de sempre o els museus reobriran? “Impossible de predir. Justament, el problema és que no hi ha una data de caducitat de la pandèmia, un dia zero en què ens despertem i tot sigui com abans. La recuperació serà progressiva, i la progressivitat dependrà dels experts científics i no dels experts en turisme”, argumenta a El Món en Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, expert en turisme.
Aquest expert remarca que el sector turístic té un caràcter vinculant a la gestió de grups de persones, el transport, l’allotjament, la restauració, visites guiades, compartir espais…, de manera que “són un element crític, que ho serà per molt de temps, perquè el turisme és totalment depenent de les decisions que prenguin els científics. Per tant, a mesura que es flexibilitzin les mesures de control, hi haurà una conseqüència directa en l’activitat productiva”. En aquest sentit, la recuperació es veurà molt condicionada a com es programi la tornada a la normalitat de bars i restaurants, aeroports, estacions de ferrocarril, fronteres, etc. “Els vols aniran plens, o hi haurà la meitat dels seients buits? S’hauran de desinfectar després de cada vol? Això tindrà un impacte en horaris i oferta. Tampoc no sabem si les fronteres estaran obertes o no”, puntualitza Gomis.
El turisme rural i de proximitat rebra? un impuls amb el coronavirus
Si les fronteres romanen tancades o la mobilitat aèria és molt limitada, el turisme interior es convertirà en l’única opció per desconnectar, si és que a l’estiu el desconfinament es troba en la fase de permetre la mobilitat per fer turisme. “En aquest cas, els catalans ens mourem per dins del país, i si hi ha fronteres terrestres obertes, potser ens desplaçarem en cotxe als països veïns”, apunta Joan Miquel Gomis, que afegeix un altre factor que pot condicionar com es reprengui l’activitat turística: “Hem de comptar també amb les restriccions psicològiques de les persones, que preferiran fer un viatge curt que no agafar un avió, perquè poden tenir por de quedar-se penjats fora de casa si hi ha un rebrot, o por d’anar a un país on no saps si el coronavirus està realment contingut”.
Pel que fa a Barcelona, una destinació urbana amb una part significativa del seu mercat de llarga distància que arriba en avió –dels 19,4 milions de turistes internacionals que va rebre Catalunya el 2019, 12 milions van anar a Barcelona ciutat-, “pot patir molt més, perquè hem de donar per fet que bona part del turisme internacional no tornarà com a mínim fins a la setmana santa del 2021”, afegeix Gomis, que, per contra, creu que destinacions com la Costa Brava “tindran una recuperació força més ràpida d’aquest turisme internacional, sobretot pel turisme francès”. En qualsevol cas, si es limita l’aforament de restaurants, hotels, avions, etc, podria tenir un efecte d’increment de preus? Joan Miquel Gomis creu que “hi haurà zones, com cases de turisme rural, que s’ompliran ràpid i suposo que podran jugar amb el preu a l’alça, però potser a Barcelona i zones més dependents del turisme internacional hauran de baixar preus per atraure clients. Però fer previsions és complicat, encara no sabem com serà el desconfinament”.
La platja de Tossa de Mar, inèditament solitària Jordi Borràs
Finalment, Gomis assenyala que també serà clau l’impacte de la crisi econòmica en cada ciutadà, més enllà de marcar els tempos del desconfinament. “El poder adquisitiu de la gent es reduirà segur, i si els preus pugen no es mouran. Perquè un viatge no és un bé de consum essencial, potser fins fa poc ho era, o ens ho semblava, que si no viatjàvem era un drama. Però ara la gent valorarà fins i tot sortir a passejar o anar a la platja. La por al contagi i a gastar massa diners seran determinants, i en tot cas, qui pot dir si anirem de vacances o no seran els experts científics. El factor por dependrà molt dels missatges que llancin els experts científics”, conclou l’expert de la UOC.
