Les energies renovables són el present i el futur de la lluita mundial contra l’emergència climàtica, però mentre la majoria de països ha fet notables avanços per implantar-les en el seu mapa elèctric, Catalunya s’ha quedat enrere i durant anys ha paralitzat el sector per culpa d’una normativa massa restrictiva. Amb la derogació d’aquesta legislació i l’aprovació d’un nou decret que permetrà tramitar projectes eòlics i fotovoltaics en només tretze mesos, Catalunya intenta tornar a agafar el tren de les renovables.
“No hi ha gaire alternatives: Catalunya ha de triar si participa de la nova transició energètica que s’està fent a tot arreu o es converteix en una regió importadora d’energia”, assegura amb contundència Eloi Ovejas, expert en transició energètica d’Endesa Catalunya. El 2017, últim any amb dades disponibles, Catalunya només consumia un 8,5% d’electricitat procedent d’energies renovables i només disposa del 7,3% de tota la potència renovable instal·lada a l’Estat espanyol. “Anem molt endarrerits en renovables”, reconeixia recentment la consellera d’Empresa, Àngels Chacón.
Les patronals d’empreses productores d’energia eòlica i fotovoltaica, Eoliccat i Unefcat, han celebrat la derogació d’una normativa que va “contribuir a la paràlisi del sector al llarg de deu anys” i reclamen que hi hagi menys traves per emprendre nous projectes. “Catalunya ha passat de ser puntera en renovables a l’Estat a ocupar el vagó de cua”, lamentaven les dues organitzacions en un comunicat conjunt amb motiu del canvi de normativa. Segons fonts del sector, només en els últims dos mesos s’han presentat nous projectes per instal·lar més de 1000 MW, el que suposaria un increment del 30%.
El nou decret de la Generalitat permetrà accelerar la construcció de nous parc eòlics i fotovoltaics / ACN
Descarbonització de l’economia
La lluita contra l’emergència climàtica serà llarga –els últims acords parlen de limitar l’augment de la temperatura mitjana mundial a 1,5 °C, tot un repte–, però la reducció d’emissions d’efecte hivernacle només s’aconseguirà si hi ha una “clara aposta per la sostenibilitat i la descarbonització de l’economia“, explica Eloi Ovejas. En el cas d’Endesa, això vol dir “generar electricitat sense emetre CO2” i, per fer-ho, l’opció amb més futur són les energies renovables. L’objectiu de la companyia és que el 2050 tot el seu parc de generació sigui 100% lliure d’emissions d’efecte hivernacle, en consonància amb els objectius establerts per la Unió Europea per descarbonitzar totalment la seva economia cap a mitjans de segle.
Això implica tancar totes les centrals de carbó –Endesa encara en té quatre –cap a Catalunya–, però ja ha comunicat que les tancarà en els pròxims dos o tres anys– i mantenir les de cicle combinat i les nuclears només mentre sigui necessari per garantir el subministrament elèctric, tot i que també tenen data de caducitat. A canvi, en el seu Pla Estratègic centra els seus esforços a desenvolupar les energies renovables i entre el 2019 i el 2022 destinaran 3.800 milions d’euros, gairebé la meitat de tota la inversió, en nous projectes d’energia neta. Amb aquesta reestructuració, la companyia aconseguirà produir el 85% de la seva electricitat mitjançant tecnologies lliures d’emissions.
Electrificació del consum
A la part de la demanda, la clau de la transició energètica és “l’electrificació de tots els consums energètics“, segons defensa Eloi Ovejas. És a dir, prescindir dels combustibles fòssils en tots els aspectes de la vida diària: cotxes, calefacció, caldera… Tot. “L’electricitat és l’única font d’energia que pot garantir que no s’emeten gasos d’efecte hivernacle ni durant la producció i, si és renovable, tampoc durant el consum. A més, és més eficient”. Aquí l’horitzó 2050 torna a ser important, però el camí és més pedregós perquè fer que tot el consum sigui elèctric implica canvis molt significatius.
L’electrificació de tot el que ens envolta tindrà un efecte sobre la xarxa elèctrica. Per una banda, caldrà incrementar de forma significativa la producció d’electricitat, ja que, a més de satisfer la nova demanda, s’haurà de compensar la menor capacitat productiva de les energies renovables, que depenen de la quantitat de vent i les hores de sol disponibles. La millor manera de fer-ho, segons prediuen tots els experts, és a través de sistemes d’emmagatzematge massiu per absorbir l’excés de producció durant les hores més actives i retornar l’electricitat a la xarxa en els moments de major demanda.
Les energies renovables permeten generar electricitat sense emetre CO2 / ACN
Eficiència i incentius
La gestió de la demanda no només s’ha d’enfocar des del vessant de la generació d’energia. També cal incidir en la manera com es consumeix l’energia. “La xarxa està preparada per fer front als pics de consum [normalment al migdia i al vespre] i això vol que durant la major part del dia el sistema està sobredimensionat”. A través d’una tarifa intel·ligent que recompensi el consum en certes hores del dia es podria aplanar la corba de demanda. “Si s’aconsegueix distribuir la nova demanda al llarg de tot el dia, el redimensionament de la nova xarxa serà molt més eficient”, insisteix Ovejas.
“Canviar els patrons de consum també requereix un canvi de mentalitat en tots els sentits”, anticipa. “L’autoconsum, el V2G o els cotxes elèctrics ja són una realitat, però el gruix de la població encara mira molt el preu”, Si les alternatives als combustibles fòssils no són prou rendibles –ja sigui un vehicle, una caldera elèctrica o una bomba de calor–, la seva penetració al mercat serà molt més lenta. “A banda de la consciència per medi ambient és important enviar un senyal de preu i per fer-ho calen incentius”.
Una nova tarifa
Una de les principals conseqüències d’electrificar tot el consum energètic de casa teva és un increment de la factura de l’electricitat. El sector elèctric fa anys que reclama un canvi tarifari i fiscal per atraure nous consumidors i que els surti a compte fer el pas cap a una vida electrificada. “L’electricitat està més penalitzada que els combustibles fòssils”, lamenten des d’Endesa. “Encara tenen un avantatge competitiu perquè no paguen ni el transport ni la distribució”, dos conceptes que sí estan inclosos a la factura elèctrica. Tampoc es té en compte que l’electricitat, tot i ser un bé de primera necessitat, paga un 21% d’IVA –a l’aigua és del 10%– i que té un “impost elèctric” extra del 5%.
La producció d’electricitat és molt competitiva comparada amb la del gasoil o del gas natural, però al final aquests costos només representen el 50% de la factura, segons denuncien des del sector elèctric. Les subvencions a les renovables, les ajudes al carbó o les subvencions a les illes són conceptes que encara avui es paguen amb la factura de l’electricitat. “Cal revisar la fiscalitat per reduir totes aquestes càrregues impositives i es pugui enviar aquest senyal de preu adequat.
