“A Catalunya hem patit un espoli social demencial en sobirania financera. Teníem nou caixes d’estalvi i ja no en tenim cap, han quedat a mans dels bancs i han perdut la seva funció social. Hem de reaccionar, perquè estem parlant de la supervivència de les classes baixes i mitjanes”. Així justifica a El Món Joan Olivé, promotor inicial de l’Associació Caixa Catalana, que s’ha integrat al projecte de banc ètic cooperatiu liderat per la cooperativa croata Zadruga za Eticno Financiranje. De fet, com explica Olivé, el projecte implica com a mínim cinc cooperatives, amb seu a Catalunya, Croàcia, Lituània, Hongria i Polònia, i probablement Portugal, que constituiran cooperatives de primer grau per unir-se en una sola de segon grau, que detentarà les accions del nou banc. Per poder operar, aquest banc, que Olivé calcula que podria estar a ple rendiment el 2023, cal una fitxa bancària, que en aquest cas s’espera obtenir del Banc de Lituània, en representació del Banc Central Europeu. “El banc ètic donarà garanties als seus socis cooperatius en els dipòsits de fins a 100.000 euros, igual que qualsevol altra entitat gràcies a la fitxa bancària”, remarca Olivé.
Des de Catalunya ja s’ha avançat en la creació de la cooperativa. Probablement es dirà Eticat sccl, i els fonaments es posaran el proper 8 de febrer en una trobada que es farà a Montserrat. “En aquesta reunió, on hi participaran representants de cooperatives de Polònia, Lituània, Hongria Itàlia, aixecarem acta de la posada en comú del projecte europeu i de l’inici de tot l’itinerari de creació. En aquest sentit, Lituània ha de tenir la seu central i es reserva el gruix més important d’activitat, el software ja esta desenvolupat a Croàcia, i es reserva la part tècnica. I pensem que a Catalunya ens podríem encarregar del màrqueting”, concreta Olivé.
El banc e?tic financ?ara? projectes sense a?nim de lucre, com habitatge assequible
Però els catalans es poden fer socis cooperatius d’aquest projecte? Encara no: “Se’n podran fer quan s’acumuli prou capital entre les cinc cooperatives. Necessitem uns cinc milions d’eiros més uns 400.000 euros per les despeses inicials d’operativa. I abans de tenir operativitat hem de tenir un equip de persones treballant desenvolupant els protocols. Per tot plegat, esperem que el 2023 ja estiguem operant”. Però els socis cooperatius es necessitaran ben aviat, cap a l’abril. Es convocarà una assemblea fundacional a la qual hi podran assistir persones físiques majors de 18 anys, i el capital que cal aportar es fixarà el 8 de febrer. “Per tenir un compte al banc ètic caldrà ser soci d’una de les cooperatives del projecte europeu”, concreta Joan Olivé.
També remarca un aspecte important d’aquest projecte, i és la sobirania de cadascuna de les cooperatives per decidir les inversions: “A cada país han de fer el passiu i l’actiu, i en funció de les necessitats de cada territori i del capital disponible, es decideix sobiranament on s’inverteix. No és una multinacional que descarrega aquí per generar beneficis allà”. I mentre no entri en funcionament, la intenció de la cooperativa catalana és començar a iniciar un circuit de finançament de projectes, això sí, amb les limitacions que implica no tenir llicència bancària, i per tant, no tenir garantia de dipòsits.
L’Associació Caixa Catalana considera imprescindible que els catalans tinguin accés a un banc ètic per “finançar projectes sense ànim de lucre que ara queden desemparats”, i remarca que es recuperaria la sobirania financera perquè “els accionistes són els socis de cooperatives, amb governança assembleària. Una persona és un un vot”.
