Els ciutadans de Catalunya reben, de mitjana, un 10,2% menys del que aporten a l’Estat. Segons un estudi publicat aquest dijous per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) –un centre d’investigació de la Universitat de Barcelona- els habitants del territori van generar uns ingressos tributaris mitjans de 2.976 euros l’any 2018, una xifra que es va reduir a 2.664 euros després d’aplicar els mecanismes d’anivellaments i els fons d’ajust del sistema de finançament autonòmic. Per l’IEB, aquesta tendència es repeteix des del 2009 i assenyala Catalunya com una de les comunitats “més perjudicades” pel sistema. De fet, i segons l’estudi, tan sols Madrid (amb una diferència del 24,4%) i les Balears (15,5%) presenten diferències més elevades.
L’estudi també fa una menció especial al País Valencià, que malgrat generar uns ingressos tributaris per sota la mitjana espanyola, rep pràcticament la mateixa quantitat després d’aplicar el sistema. Per altra banda, l’IEB destaca que les comunitats més beneficiades pels mecanismes d’anivellament actuals són Extremadura, Castella-La Manxa i Galícia. En el cas del territori extremeny, la diferència entre els recursos generats (1.770 euros per habitant) i els recursos rebuts (3.089 euros) és del 74,5%. A Castella-La Manxa, el diferencial és del 36%, mentre que a Galícia és del 33%.
Segons els creadors de l’estudi, el mecanisme d’anivellament (conegut com a Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals) “compleix correctament amb l’objectiu de reduir a distància entre les comunitats“, però afegeix que cal una “revisió de model” per evitar que “s’acabin generant distorsions en la distribució”. En aquest sentit, proposen “adaptar el càlcul dels pagaments a compte a la realitat econòmica del moment i no a unes previsions futures” i “ajustar les retencions a compte de l’IRPF a la tarifa autonòmica en vigor”.
