CaixaBank ha seguit els passos del Banc Sabadell i el seu consell d’administració ha anuciat, després d’aprovar-ho per unanimitat, que trasllada la seva seu social al País Valencià. Si el Sabadell ho feia sense necessitat d’acollir-se al decret llei del govern espanyol per permetre la sortida exprés de les empreses catalanes, CaixaBank ha hagut d’esperar fins que l’executiu de Rajoy els donés llum verda per obviar els seus estatuts, que obliguen la direcció de l’entitat a sotmetre aquesta decisió a una Junta d’Accionistes, que caldria convocar en el termini mínim de 30 dies. Però amb l’ajuda de Madrid, CaixaBank ha pogut executar una decisó que ja tenia presa. Com en el cas del Sabadell, l’entitat pretén així evitar problemes tècnics en cas que Catalunya proclamés la independència, i durant el període de transició, tingués dificultats per accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu.
Per altra banda, també assegura que així queden protegits els dipòsits dels clients davant de qualsevol eventualitat, perquè l’entitat estaria sota el paraigua legal espanyol. Ara bé, la decisió de Caixabank té un clar rerefons polític, perquè aquestes qüestions tècniques estarien igualment garanties. Si Catalunya proclamés la independència i no fos reconeguda internacionalment, jurídicament continuaria essent Espanya i per tant, regiria el dret espanyol. I quan fos reconeguda, entraria en vigor la legalitat catalana, que com qualsevol Estat, tindria un Banc Central i, com ja ha expressat el Govern, mantindria l’euro com a moneda.
Amb aquesta mesura, més estètica i política que operativa, perquè els serveis centrals continuaran a Barcelona, on hi treballen un miler de persones i perquè no tindrà cap efecte sobre el personal de l’entitat, CaixaBank no només pretén pressionar l’executiu català per tal que no apliqui els resultats del referèndum, sinó també evitar un possible boicot per part dels clients espanyols no residents a Catalunya, i que podrien castigar el banc pel fet de ser català. En el cas de CaixaBank l’exposició bancària a Catalunya arriba al 22%, percentatge que es rebaixa del 20% si s’hi inclou filial portuguesa BPI, que controla des de principis d’aquest any. Tant CaixaBank com el Banc Sabadell han expandit el seu negoci en els darrers anys a altres territoris, especialment Madrid, Galícia, el País Valencià i Andalusia per la via de les adquisicions de caixes i bancs.
El trasllat del domicili social d’una entitat no provoca canvis visibles. El BBVA, el Santander i Bankia tenen els seus serveis centrals a Madrid, però seu domicili fiscal es troba a Bilbao, Santander i València respectivament. I pel que fa a la seva contribució en impostos, no hi haurà diferència perquè els bancs paguen Impost de Societats, que recapta 100% l’Estat espanyol. I pel que fa a les contribucions dels treballadors, depèn d’on es trobi el centre de treball, i aquest seguirà essent el mateix al marge del canvi de seu.
En el cas de CaixaBank, l’entitat catalana traslladarà el seu domicili fiscal a València. L’origen de l’entitat és a Catalunya i a les Balears. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears va ser fundada l’any 1904 per l’empresari Lluís Ferrer-Vidal i Soler i diverses institucions de la societat civil. Després de l’ocupació franquista, La Caixa va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi. A Catalunya, abans de convertir-se en CaixaBank, l’entitat va arribar a controlar el 49,6% dels dipòsits.
