Aprovada la jubilació als 67 anys

Les pensions garantides fins el 2040, segons el govern espanyol

El Govern ha aprovat la reforma del sistema de pensions que entrarà en vigor el 2013 i que eleva l'edat de jubilació als 67 anys en un horitzó de 15 anys, fins al 2027. Aquest increment es farà a raó d'un mes per any durant els sis primers i de dos mesos per any durant els nou últims.

En roda de premsa després del Consell de Ministres, el ministre portaveu, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el ministre de Treball, Valeriano Gómez, han explicat els detalls de l'acord.

Així, a partir d'ara, aquells que surtin del mercat laboral als 67 anys hauran d'haver cotitzat 37 anys per poder cobrar la pensió màxima, respecte dels 35 actuals. Aquest trànsit es farà progressivament, de manera paral•lela a l'edat legal de jubilació.

No es modifica tot i això l'edat mínima per tenir dret al 50% de la pensió, que es mantindrà en 15 anys, de manera que ara faran falta no 20 sinó 22 anys més per poder accedir al 100% de la prestació.

Tot i això, existeixen excepcions. Així, aquells amb 65 anys que tinguin carreres de cotització de 38,5 anys o les compleixin abans dels 67 anys podran jubilar-se amb tota la pensió. En aquest cas, el pas dels 35 anys als 38,5 anys per accedir a la pensió màxima es farà a raó de sis mesos cada dos anys, és a dir, en set esglaons.

Així, a partir del quart any d'entrada en vigor de la reforma, una persona amb 65 anys podrà jubilar-se amb tota la seva pensió si té 35 anys cotitzats.

Segons dades del Govern, actualment el 64,48% dels pensionistes accedeixen a la prestació màxima i estima que aquest percentatge vagi reduint-se fins al 50% en els anys vinents per "l'evolució de les carreres de cotització".

Jubilació als 63 amb 33 cotitzats

La reforma permet la possibilitat de jubilar-se de manera anticipada i voluntària a partir dels 63 anys amb una carrera de cotització de 33 anys o més, aplicant un coeficient reductor en relació amb l'edat de jubilació ordinària que li correspongui depenent del moment de desenvolupament de la reforma.

Amb caràcter general, el coeficient reductor passarà del 8% al 7,5%, això vol dir que la jubilació anticipada i voluntària als 63 anys suposarà una forquilla de penalització del 15% per al primer moment de la reforma i del 30% respecte als 67 anys que estiguin vigents en 2027.

Amb tot, el Govern ha previst una fórmula d'atenuació del coeficient reductor perquè aquest no sigui superior al 42%, de manera que aquest percentatge serà la retallada màxima que un prejubilat podrà haver de patir en la seva prestació.

D'altra banda, també s'ha modificat l'incentiu per a aquells que endarrereixin voluntàriament l'edat de jubilació sobre l'ordinària, passant del 2%-3% al 3,5%, tant per als que treballin més enllà dels 67 com els que ho faci als 65 anys i puguin jubilar-se a aquesta edat pels seus anys cotitzats.

Enduriment de les prejubilacions

En aquest punt, la reforma també preveu que les prejubilacions tinguin caràcter voluntari i no hagin de passar per un acomiadament, i alhora s'encareixen per als empresaris les prejubilacions en expedient de regulació (ETS).

Se separen d'aquestes causes els expedients de regulació de reducció de plantilla. En aquest cas, si fins ara només es podia jubilar a treballadors majors de 52 anys assumint el cost l'empresa fins a 61 anys, ara s'establirà el límit d'edat en els 55 anys i la càrrega per a l'empresa s'estendrà fins que el treballador compleixi els 63 anys.

Segons xifres del Ministeri de Treball, les prejubilacions anticipades, entre baixes voluntàries i acomiadaments, ascendeixen a setembre del 2010 a 53.000 persones, fet que suposa un 25,1% del total de les altes per jubilació.

Pel que fa a la jubilació parcial, a penes experimentarà canvis. Si bé, el Govern aposta perquè els empresaris costegin el 100% de les cotitzacions tant del treballador rellevant com del rellevat, perquè no suposi un cost per a la Seguretat Social. Això també es farà en un horitzó de 15 anys.

Beneficis per a joves i mares

La reforma també preveu que les dones puguin comptar, només a efectes de jubilació a partir de 2013, amb 116 mesos de cotització per fill amb un màxim de dos anys si han hagut de deixar de treballar per cuidar-lo.

Per la seva banda, la reforma preveu que els programes formatius remunerats, com les beques, donin origen a una cotització de caràcter voluntària, que serà equivalent a la que s'aporta en els contractes de formació --50 euros--, sempre mitjançant la firma de convenis singulars amb la Seguretat Social.

Aquesta mesura tindrà efecte retroactiu, amb la possibilitat de recuperar aquestes cotitzacions durant un període de quatre anys, entre 2006 i 2010.

Efectes de la reforma

En el capítol dels efectes, Treball assegura que permetrà l'estalvi i reequilibri esperat pel Govern entre 2030 i 2040, fins a suposar el 13% del PIB. Des del Govern, es matisa que les pensions seguiran pujant, però es generarà un efecte positiu sobre l'economia que farà baixar aquesta ràtio.

Així, l'Executiu sosté que el sistema seria insostenible sense la reforma al voltant de l'any 2025, mentre que amb es garanteix la seva estabilitat fins al 2040. A més, el Govern "ni es planteja" haver de tocar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també anomenat 'guardiola de les pensions'.

Un altre dels efectes previstos per Treball és una reducció de l'economia submergida mentre que els becaris reclamaran la seva cotització i es pressionarà per tenir l'alta a la Seguretat Social per poder tenir carreres més llargues.
De la mateixa manera, s'espera que s'ampliï "notablement" la permanència en el mercat laboral, fins a guanyar entorn de dos anys més de cotització per treballador, i que disminueixin les jubilacions anticipades.

 
 

Comentaris