Per què cal una associació d’empresaris que hagi de remarcar el caràcter independentista dels seus socis? En un país amb normalitat nacional, Anem per Feina existiria?
No existiria perquè no caldria. Però desgraciadament, no hi ha cap normalitat a Catalunya. Som independentistes i no ens n’amaguem, però sobretot, som independents, no portem cap motxilla. Comencem de zero i sense cap tipus de quota de multinacionals que ens intentin imposar res, ni tampoc de partits polítics. Estem acostumats a veure com els partits i les grans empreses privades permeen cap a les patronals, però nosaltres apostem per un sistema nord-americà. La Chamber of Commerce, que és com es coneix als EUA la patronal, és un lobby que fa pressió política per aconseguir beneficis per a les seves empreses. Aquí és tot el contrari, els partits pressionen les patronals i els sindicats per tenir-los controlats.
Anem per Feina-Empresaris Catalans Independents no té cap filiació política?
No. I ideològicament, es tracta més de deixar de ser ‘dependentistes’ que no pas de ser independentistes. La qüestió nacional influeix molt en l’empresa, el negoci i l’economia del país, això és evident i no ho amaguem.
Quina relació teniu amb l’ANC?
Hem organitzat la presentació a la seva seu i ens dona suport, però no som un producte de l’ANC independentista i revolucionari que anirà a tallar carreteres. Tenim un projecte, el vam presentar a l’ANC i li va agradar, però a partir d’aquí, hem fet el nostre camí. Evidentment, moltes empreses i autònoms vinculats a l’ANC s’estan fent socis, i ja ens va bé, però no seran els únics, perquè nosaltres, amb les accions que fem ja ens guanyarem suports.
Per tant, un empresari no independentista però que consideri que el model actual de patronals és obsolet, es pot sentir ben representat amb Anem per Feina?
Si, hi té cabuda. Ara mateix hi ha un model, el de les autonomies, que només ens comporta greuges acumulats i reiterats, i un nou model, el de la República, nou i engrescador, que ens estem fent nosaltres mateixos. El dèficit fiscal i l’abandonament de les infraestructures per part de l’Estat ens repercuteix com a persones i no només com a empresaris. Els peatges, el port de Barcelona, l’aeroport… tot plegat afecta als costos operatius. Com a empresaris, tenim l’obligació de treballar per al nostre país.
A Catalunya, el model de patronals és el mateix que el d’Espanya. Com penseu que podreu encaixar en aquest sistema tan blindat?
És una irrupció difícil, però es tracta de fer un Estat, una República, on les coses es facin diferents. Jo no puc ser independentista per fer una còpia petita d’Espanya, perquè del que es tracta és de crear eines noves adaptades a la nostra idiosincràsia i a com volem que sigui el nostre futur. Catalunya, formant part de l’Estat, manté certs mals usos i costums. Quan el 1977 les Cambres de Comerç demanen la incorporació de patronals i sindicats, es crea un model centralitzat i vertical que no encaixa amb el nostre país. I això també ho volem canviar amb un model d’associació descentralitzada on Barcelona no és el centre de tot. Tenim diverses delegacions a arreu del territori, i cadascuna ha de treballar per les necessitats del seu territori i les seves empreses. El model de patronal actual no és massa diferent d’aquell sindicat vertical en què hi havia fusionades patronal i sindicat controlats per una persona.
Azuaje fa una crida a denfesar els interessos de pai?s amb l’activitat empresarial
No els agrada la paraula patronal per aquestes reminiscències?
Formalment som una patronal, però preferim definir-nos com una associació d’empresaris. El concepte de patronal és un derivat de tota aquesta antiguitat i manera de fer que no encaixa amb el nostre tarannà. El patró i l’obrer… ni tinc 80 treballadors ni vaig amb barret de copa.
Penseu que pot haver empresaris que voldrien sumar-se a Anem per Feina, però que temen que hi pugui haver algun tipus de pressió o conseqüència per a les seves empreses?
D’entrada, per voluntat pròpia i per la llei de protecció de dades, no escamparem pas qui és soci. Hem arribat a la nostra presentació amb 500 empreses associades, i això sense que en féssim cap publicitat, perquè si ho filtràvem, corríem el risc que se’ns posessin pals a les rodes. Ja tenim empreses de gran rellevància, però no farem cap llistat. En tot cas, amb qui hem de passar comptes és amb la conselleria d’Empresa a l’hora de volen negociar i parlar de tu a tu amb el Govern. No estem fent res il·legal, som un grup d’empresaris que no ens sentíem cridats pel sistema patronal que hi ha al país, i si ningú no ens representa, havíem de fer el pas.
Anem per Feina buscarà noves maneres de relacionar-se amb els sindicats? Actualment, no queda molt clara la frontera entre sindicats i patronals en determinades qüestions, on sovint hi ha una influència política molt directa.
Per a nosaltres, si no el més, un dels pilars fonamentals de les nostres empreses són els treballadors. Si tu tens cura del treballador, això et repercuteix de forma beneficiosa. Amb els sindicats s’hi ha de parlar i arribar a acords. Si els treballadors volen millores, a mi com a empresari quin benefici em reporten? Perquè ha de ser un win win, no es poden demanar les coses perquè sí. I lligat amb el tema nacional, podríem implementar moltíssimes coses per a un país modern i més productiu que repercutís també en millores per als treballadors, però ara mateix tenim la cotilla de l’Estat. El nostre Parlament pot legislar en matèria laboral i empresarial, però Madrid té prou eines com per tallar-nos les ales. Per això treballarem en vistes a una república independent, com volem que sigui també en l’àmbit laboral i empresarial. Hem de veure si les forces del Parlament i del Govern també tenen aquesta voluntat.
Azuaje lamenta l’encorsetament en que? es troben els empresaris catalans a l’Estat
El precedent de la victòria d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona ha estat un indicador per saber que hi havia aigua a la piscina?
Sí, segur que hi havia aigua. Quan sents algunes patronals que es mostren més proclius a la qüestió nacional, ja no dic a l’independentisme, després no fan res. Des del 9-N, algunes patronals deien que estaven a favor del dret a decidir, no han mogut ni un dit i han tingut temps… Doncs al final hem estat nosaltres els que hem fet el pas, perquè no tot es quedi en paraules. Tots els empresaris som ciutadans i no ens podem quedar de braços plegats.
Quina relació voldríeu tenir amb la resta de patronals?
Nosaltres hem de treballar pels nostres associats, i el que ens diguin farem. Si a la resta de patronals els sembla que la nostra feina és profitosa, són benvinguts. Nosaltres anem per feina, ells que facin el que puguin. Són els seus socis els que ens han de mirar, i si els interessa, són benvinguts. Som empresaris, som catalans i som independents. Això és el que hi ha.
