Albert Peters (Alemanya, 1953) representa més de 200 empresaris alemanys que tenen negocis a Catalunya com a president del Cercle de Directius de Parla Alemanya a Catalunya. Comenta amb el Món les diferències entre la gestió que fa el seu país d’origen de la crisi sanitària i econòmica del coronavirus i la que fa l’Estat espanyol. Centralització o descentralització? Guanya per golejada la via federal. Ràpida, eficaç i ajustada a les necessitats de cada territori.
Senyor Peters, vista la resposta que està donant l’Estat espanyol a les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària de la Covid-19 i la que ofereix Alemanya, amb dos models oposats, el centralista i el federal, amb quina via es quedaria vostè si pogués escollir?
Sistemes centralistes com l’espanyol o el francès han quedat en evidència amb la crisi del coronavirus, perquè no és un bon sistema organitzatiu per respondre amb rapidesa i eficàcia com cal en una situació tan excepcional com la que vivim. El centralisme d’Espanya ha fet ineficaç i lenta la gestió de la crisi.
Espanya, sobre el paper, és un Estat autonòmic, on les autonomies tenen les competències de la gestió sanitària, i en el cas de Catalunya, també de la mobilitat i la seguretat. Però el govern de Pedro Sánchez va decidir recentralitzar aquestes competències en nom d’una gestió unitària. S’ha equivocat?
Catalunya no és Ceuta i Madrid tenia la responsabilitat de deixar actuar de forma individual el govern català, i la resta de governs autonòmics, perquè són aquests governs els que coneixen millor la situació dels seus territoris. Qui coneix millor el territori, qui hi viu o qui el té a 600 quilòmetres? La veritat és que m’ha sorprès molt la decisió de l’Estat de voler gestionar la crisi de forma unitària. A Alemanya, en canvi, ningú no qüestiona l’eficàcia del sistema federal, que ha permès una actuació ràpida, eficaç i ajustada a les necessitats en cada moment. Els governs autonòmics tenen un coneixement millor de la regió per actuar que no pas Madrid. En el cas del coronavirus, ha quedat demostrat que la mateixa estratègia per a tot Espanya no ha funcionat bé, per això el govern de Pedro Sánchez ha acabat rectificant i la desescalada es fa per territoris, amb una solució individual per a cadascú. Allò raonable és el que ha proposat la Generalitat, que és fer una valoració diferent per a l’Àrea Metropolitana que per al Pirineu, com és lògic.
Amb tot, la gestió econòmica, per exemple les ajudes a les empreses i els ERTO, continua essent centralitzada, i el resultat és que les ajudes i crèdits ICO no arriben i que hi ha centenars de milers de treballadors que no han cobrat la prestació. Aplicaria el mateix esquema de descentralització en aquest cas?
Absolutament. És obvi el centralisme que defensa Espanya impedeix actuar amb rapidesa i eficàcia per respondre aquesta crisi sanitària i econòmica,
Pensa, en tot cas, que Madrid està enfocant correctament el pla de xoc per a empreses i treballadors afectats per la crisi del coronavirus?
Tinc la percepció que les empreses d’Andalusia o València no se senten discriminades com sí que s’hi poden sentir les catalanes o basques, amb una realitat molt diferent, són motors econòmics potentíssims. Per això necessitem una individualitat en la gestió d’aquests plans de xoc i en el repartiment dels diners. Perquè les regions poden fer aquesta feina de forma molt més eficaç que l’Estat central, perquè està demostrat que el centralisme no és una bona estratègia per a la necessària acceptació de les mesures per part de la població. L’acceptació és molt més evident si ve d’un govern regional i no del centralisme, i en aquesta situació que vivim, necessitem quatre vectors per resoldre i solucionar aquesta crisi: esperança, optimisme, acceptació, salut.
Creu que genera més confiança la Generalitat que Madrid, als empresaris catalans?
Si jo tinc al costat de casa la conselleria d’Empresa de la Generalitat, o si sóc andalús, la d’Andalusia, tot serà més ràpid que no pas enviar una sol·licitud a Madrid. No tinc res en contra de Madrid, però parlem de situacions pràctiques i de necessitat de ser eficaços en la resposta a la crisi.
Creu que la decisió de Pedro Sánchez de recentralitzar les competències és estrictament política, o més aviat una decisió tècnica que s’ha revelat errònia?
Ho podria semblar, però finalment no és una decisió política, perquè el govern del PSOE i Podemos també ha tret competències a governs autonòmics socialistes. Penso que ha estat una decisió que Madrid va prendre amb bona fe, a favor de la salut, però la salut és una cosa, i l’altra és l’organització. I aquí Espanya falla. A Alemanya, els presidents dels lands es troben cada vuit dies amb la cancellera Angela Merkel, prenen decisions comuns però també decisions separades, perquè les realitats són diferents.
Decisió tècnica o política, el cert és que les ajudes arriben tard o no arriben, i els treballadors no cobren a temps. Hi ha un descontentament generalitzat.
Ningú no estava preparat per gestionar en dues setmanes tres o quatre milions d’ERTO, això ho entenc, però precisament per això hauria d’haver repartit el treball a les comunitats autònomes, no només per tramitar-los, com ha fet, sinó per gestionar els pagaments, perquè ho haurien fet de forma més eficaç. Els ministeris de Madrid tenen tanta feina que no ho poden resoldre tot, i al final tot col·lapsa. La conseqüència és que cal liquiditat per als empresaris ja i cal pagar els ERTO ja, perquè els ciutadans no tenen més temps.
A Alemanya ho han gestionat els lands?
Sí, a Alemanya els lands reaccionen molt ràpid, i la pura realitat és que els camins curts són els que necessitem ara, i la política ara no és important. Tarragona és més a prop de Barcelona que de Madrid, això és així i no passa res.
Té la sensació que l’empresariat se sent abandonat?
Les coses no s’estan fent bé, com ho demostren els resultats. A Alemanya tenim una acceptació dels governs de les regions autònomes molt elevada, mentre que a Espanya, la gent, no només els empresaris, és molt crítica, perquè fins ara només hem tingut paraules, però els diners no han arribat a la gent. És una situació trista perquè el futur del país està en joc.
Com es pot encarrilar la situació per obtenir més eficàcia?
Amb coordinació entre tots els governs i que es pugui reprendre la confiança. Calen moratòries d’impostos, menys administració i més treballar de forma conjunta. No necessitem una administració pública que sotmeti els empresaris, sinó una administració que tingui voluntat de tirar endavant el país i generi confiança entre l’empresariat. I tampoc no és una bona idea que Podemos pretengui obrir nous camins que no generen confiança en l’empresariat i que pretenen coartar la llibertat econòmica dels empresaris.
Es refereix a l’impost sobre grans fortunes?
Sí. Ara necessitem la solidaritat de tothom, i no és el moment d’atacar un col·lectiu. Perquè ara no és el moment dels partits, sinó de la unitat d’acció, no només d’Espanya sinó de la UE i de tot el món.
