El personal de terra d’Iberia que gestiona el handling, el personal de Trablisa, l’empresa que s’encarrega dels controls de seguretat a l’aeroport, els controladors aeris, els pilots… L’aeroport de Barcelona és, des de fa anys, un escenari de conflictes laborals entre treballadors i empreses que presten un servei a AENA, que desemboca en vagues en plena campanya de vacances d’estiu. El legítim dret de vaga topa amb el dret dels passatgers a viatjar en les condicions contractades, però més enllà de les molèsties causades per la cancel·lació de vols o els retards, cal preguntar-se per l’alt nivell de conflictivitat laboral dins de les empreses que operen a l’aeroport de Barcelona. I sobretot, per qui és el responsable últim que la prestació del servei no sigui l’adequada de resultes d’aquest conflicte. En parlem amb el Germà Bel, economista de la UB i especialista en infraestructures aeroportuàries.
Passatgers passant el control de seguretat de l’aeroport del Prat
I la resposta és clara: AENA, l’ens públic gestor de les infraestructures aeroportuàries propietat del ministeri de Foment, és la responsable última del caos a l’aeroport per les vagues. “La contractació de productes o serveis en una empresa pública o privada es basa en la diferència entre provisió –que un servei es presti en determinades condicions, és a dir, la garantia del servei-, i la producció. En aquest cas, AENA és la provisora de serveis i contracta la producció a empreses privades, tret dels vols. Per tant, AENA segueix essent la responsable última del servei de maletes (handling) i seguretat, entre altres, a l’aeroport d’El Prat”. Però si el mal servei prestat, en aquest cas, per Iberia-handling i per Trablisa és conseqüència d’una vaga de treballadors? “És igual, si no presten el servei establert en les condicions de contractació, AENA pot resoldre el contracte amb aquestes empreses privades. El responsable de les maletes i de la seguretat a l’aeroport és AENA, no pas Iberia o Trablisa”, assenyala Germà Bel.
En aquest sentit, l’expert posa un exemple prou entenedor per discernir la responsabilitat que sempre té el titular d’un servei encara que en subcontracti la prestació: “Si el servei d’escombraries de Barcelona, que el fa una empresa privada, no neteja els carrers de l’Eixample, el responsable últim és l’Ajuntament, no pas l’empresa contractada, i és el titular del servei qui ha de prendre les mesures pertinents perquè el servei es presti en les condicions establertes. Es privatitza el servei, però no la responsabilitat”, conclou.
Vueling, una companyia privilegiada a El Prat tot i el mal servei prestat
AENA, però, no pot entrar en qüestions laborals d’una empresa. Això sí, pot prohibir a una empresa operar als seus aeroports si no compleix determinats requisits que garanteixin la correcta prestació del servei. En el cas d’El Prat, Bel assenyala que hi ha “un problema de falta de personal per a operacions i control, amb una gran diferència de dotació de personal entre Madrid i Barcelona que fa que els treballadors catalans estiguin en pitjors condicions, i de retruc, que el servei sigui pitjor per falta evident de personal. AENA no pot entrar en temes laborals però ha de garantir que els serveis es produeixin, i eventualment si una companyia no els produeix, pot rescindir el contracte amb l’aeroport”, conclou.
I per què AENA no ha pres mesures tot i els diversos episodis de vaga a El Prat, que han afectat el servei de forma evident? “En el cas del servei de maletes d’Iberia és molt clar, Iberia era una empresa pública, i AENA sempre ha protegit els seus interessos. Només cal recordar que el 2007 es va produir una invasió de pistes arran de la vaga de pilots d’Iberia, on es van posar en risc vides. No hi va haver cap conseqüència per a la companyia..”, recorda Germà Bel.
Ara bé, el cas de les aerolínies és diferent. AENA no és responsable del mal servei que puguin prestar les companyies aèries. El gestor públic no pot proveir serveis d’aviació, que es regeixen per una normativa europea molt restrictiva. Això sí, és AENA qui assigna els slots, és a dir, les franges horàries i les pistes de vol. I en aquest sentit, Vueling –la principal accionista de la companyia és Iberia-, amb una alta conflictivitat en la prestació de serveis per cancel·lacions i retards, és la companyia més privilegiada a El Prat.
