Amb un estat d’alarma decretat per la crisi sanitària del coronavirus que suspèn el dret de manifestació, amb unes xifres d’atur demolidores el mes de març i amb 700.000 treballadors afectats per un ERTO a Catalunya, els sindicats afronten un Dia Internacional del Treballador absolutament atípic, a les portes d’una crisi econòmica que superarà amb escreix la del 2008, que va comportar una retallada de drets laborals i socials substancial, i amb la incertesa més absoluta sobre els efectes que acabarà tenint la pandèmia en cadascun dels racons de l’economia i la vida social, així com la seva durada. Amb tot, el sindicalisme, físicament confinat però tant o més actiu en les reivindicacions, afronta l’1 de maig amb dos grans eixos a la vista: pressionar el govern de l’Estat perquè es deroguin les reformes laborals i ser un agent determinant en el disseny del pla de xoc de les administracions per afrontar la crisi econòmica.
Els sindicats d’àmbit estatal, UGT i Comissions Obreres, comparteixen lema de la jornada, Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida, i se sumen a la manifestació virtual que organitza la confederació de sindicats europeus. La crida és per sortir als balcons amb pancartes reivindicatives a les 13.30h i per penjar a les xarxes socials fotografies. Per la seva banda, el sindicat d’àmbit Països Catalans, la Intersindical CSC, es desmarca del manifest de caràcter estatal i crida els ciutadans amb el lema República, treball i justícia social, emmarcat dins la plataforma Alcem-nos, en què també hi participa l’ANC. La plataforma ha difós un manifest que posa de relleu “la incapacitat de l’estat espanyol de gestionar la crisi sanitària, però també de gestionar decisions de caire laboral, prioritzant els interessos econòmics de les fortunes per davant de les treballadores i els treballadors”.
Cartell de la jornada reivindicativa virtual de l’1 de maig de CCOO i UGT
Aquest primer de maig no hi haurà riuades de gent al carrer, ni pancartes de tota mena, ni altaveus clamant consignes. Però les reivindicacions hi seran, i de fet, seran més potents. El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, explica a El Món com ha canviat el panorama en només dos mesos a causa de la crisi del coronavirus: “Fa dos mesos ens plantejàvem la jornada com el primer 1 de maig en què podíem visualitzar una economia recuperada de la crisi –del 2008-, i on pensàvem que ja tindríem aprovada una derogació, encara que fos parcial, de les reformes laborals. Però no ha estat així. No obstant, la reivindicació al govern espanyol perquè derogui aquestes lleis segueix vigent i ara és encara més necessària, perquè sense la derogació no sortirem de la crisi”.
El secretari general de la UGT també apunta que “si els ERTO temporals s’acabessin convertint en ERO tindríem un problema més greu”, i emplaça tots els agents econòmics i socials a fer que aquest 1 de maig sigui el dia per “posar les bases de la gestió de la sortida de la crisi, fugint de les retallades i l’austeritat. No hi ha d’haver resignació, si no, estem perduts”, conclou.
El coronavirus marca també la celebració de l’1 de maig
Per la seva banda, la portaveu de CCOO a Catalunya, Montse Ros, remarca que durant la crisi de la Covid-19 el sindicat ha aconseguit que “el govern espanyol ens reconegués que som un servei essencial, i podem anar a les empreses per ajudar els treballadors amb els ERTO o fer assessoraments individuals”, i centra també la reivindicació de l’1 de maig en la “defensa de la vida, que vol dir la defensa de la salut, el treball i la protecció social, i que davant d’aquesta crisi profundíssima, no deixem que siguin els poderosos, les grans empreses o governs servils, els que dirigeixin el procés, sinó que comptin amb nosaltres”. De fet, Mercè Ros defensa que “els treballadors hem de formar part de la taula de negociació d’un pla de xoc amb el pes que té la classe treballadora, perquè no tornem a sortir amb la destrossa del medi ambient i el treball feminitzat precari, i per fer una transició justa que no deixi ningú enrere”.
Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC, insisteix que la reivindicació laboral no pot anar deslligada de l’eix nacional, i reclama “disposar d’un sistema públic de protecció social fort per respondre als reptes globals que se’ns plantegen, i que al nostre entendre no aconseguirem dins de l’Estat espanyol”. El sindicat denuncia la mala gestió de la crisi sanitària per part “d’un estat centralista, espanyolista i poc racional, amb un sistema fiscal conservador on les rendes del treballa paguen més en proporció que les rendes del capital”, i defensa una República catalana “que tingui la capacitat real d’incidir en el repartiment de la riquesa per sortir de la crisi que ja vivim”.
El món laboral ha patit una sacsejada de conseqüències profundes arran de la crisi de la Covid-19
La Intersindical, que en els darrers temps ha multiplicat per deu la seva representació en centres de treball, alerta que els sindicats d’àmbit estatal “han seguit una dinàmica de concertació, en què no s’han generat guanys en drets, sinó que com a molt s’han defensat o mantingut els que hi havia, però ni tan sols s’han derogat els reformes laborals”. En aquest sentit, Perelló deixa clar que “nosaltres no juguem a mantenir drets sinó a guanyar-ne, i si seguim amb aquest model sindical que va de la mà del poder no ens en sortirem”. Per això fa una crida a altres agents socials a organitzar-se, perquè “els drets no venen sols, sinó quan la gent es mobilitza”. I apunta que l’independentisme ha demostrat que es poden guanyar drets quan la societat civil s’organitza i es mobilitza.
