Podem demana fins a 20 anys de presó per a Pujol i 54 per al seu fill gran

L'acusació popular acusa la família i diversos empresaris de frau fiscal, blanqueig, falsedat i organització criminal

Podemos, que fa d'acusació popular, en el 'cas Pujol' a l'Audiència Nacional, demana fins a 20 anys de presó per a l'expresident de la Generalitat i 54 i mig per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, per delictes com organització criminal, blanqueig de capitals i falsedat documental. Per a Marta Ferrusola demana fins a 17 anys de presó. Per a la resta de fills i els empresaris que suposadament van donar comissions irregulars a la família, Podem demana penes inferiors. Segons la formació, la fortuna familiar no procedeix de la 'deixa' de l'avi Florenci Pujol, sinó de d'empreses que subornaven la família per obtenir adjudicacions públiques.

En el seu escrit de 700 pàgines, Podem també assegura que alguns empresaris simplement donaven diners a la família per "mantenir una bona relació" i poder obtenir adjudicacions futures i "favors polítics". També se'ls acusa a tres d'ells de defraudar a Hisenda, sobretot Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, i Josep Pujol Ferrusola. La formació morada creu que els Pujol es van aprofitar de la seva situació privilegiada en la vida política, social i econòmica de Catalunya durant dècades, cosa que els va permetre acumular "un patrimoni desmesurat".

L'acusació popular situa a la cúspide de la piràmide de la suposada trama familiar a l'expresident i la seva dona, a més del fill gran i Gironès. L'estratègia de la família, segons Podem, era ocultar els diners cobrats irregularment i ingressar-los en metàl·lic a Andorra i més tard en estructures opaques gestionades en paradisos fiscals per testaferros.

Entre les obres sospitoses d'haver aportat comissions irregulars als Pujol, Podem destaca els abocadors de Vacamorta i Tivissa, així com 22 operacions econòmiques més. En el cas de Jordi Pujol Ferrusola s'investiguen operacions a Estats Units, Mèxic i l'Argentina, a més d'Europa i l'estat espanyol, el cobrament de premis de loteria i el finançament de CDC.

El partit demana que es decomissi als processats totes les quantitats suposadament cobrades i desviades irregularment.

Com a proves durant el judici, l'acusació popular demana que declarin més d'un centenar de testimonis, entre ells l'examant de Jordi Pujol Ferrusola, Vicki Álvarez, els exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà, alguns empresaris no processats, l'exsecretari de Govern de Pujol Lluís Prenafeta, així com diversos càrrecs de la UDEF de la Policia Nacional i de l'Agència Tributària. També demana que formin part del judici dos informes pericials de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i de l'auditora KPMG, així com les desenes d'informes de la UDEF i l'Agència Tributària, comissions rogatòries internacionals, les transcripcions de les intervencions telefòniques, els documents decomissats en els escorcolls domiciliaris, així com parts de la investigació del 'cas Palau'.

A mitjans de juliol el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va tancar la instrucció de la peça principal del 'cas Pujol' i va proposar jutjar tota la família per organització criminal. El magistrat procedeix contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, i considera que formaven una organització criminal que "ha aprofitat la seva posició privilegiada en la vida política, social i econòmica catalana durant decennis per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes".

Hi ha 18 processats més, entre els quals l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, i els empresaris Luis Delso, Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol. Entre les 11 empreses processades com a responsables civils hi ha Copisa, EMTE o Isolux.

De la Mata considera que els fets investigats serien constitutius de delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat documental. Part de les activitats coincideixen amb el període en què Pujol va estar al capdavant de la Generalitat.

En una interlocutòria de més de 500 pàgines, el titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional posava punt final a una investigació que va arrencar el 2012. El jutge concloïa que no hi havia indicis sòlids que acreditessin que la fortuna dels Pujol vingui de l'herència familiar de l'avi Florensi Pujol. "Al llarg de la investigació no s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió", diu de la Mata. "Neguen tenir coneixement del lloc on va estar el llegat, l'entitat bancària on va estar administrat, el moment i forma en què va arribar a Andorra", apunta el jutge.

Segons el magistrat, l'origen dels fons està en "pagaments il·lícits" que feien terceres persones que majoritàriament estaven vinculades a empreses que feien pagaments milionaris a la família dissimulats en estructures societàries. Els contractes simulats tenien com a contraprestació l'exercici de la influència del Pujol en adjudicacions i canvis de qualificació urbanística, entre d'altres.

 
 

Comentaris