El públic del Festival Castell de Peralada ha quedat encantat aquest dilluns amb l’òpera ‘Madama Butterfly’, de Giacomo Puccini, portada a escena per Joan Anton Rechi, gràcies a la tràgica i commocionada interpretació de la soprano albanesa Ermonela Jaho, que s’ha lliurat per complet a l’espectacle. Amb una nova sessió aquest dimecres, la vetllada ha conduït els assistents a través de tres actes ‘in crescendo’ per aquesta proposta italiana de desamor i destrucció, en què la delicada i fràgil geisha Cio-Cio-San, ‘Butterfly’, espera el retorn del seu amor nord-americà.
La coproducció, situada en el tràngol més fosc de la ciutat de Nagasaki abans i després del llançament de la bomba atòmica, ha mantingut la tensió de la graderia durant les seves tres hores de durada, en les quals la soprano ha estès la seva tragèdia personal al drama col·lectiu. En coproducció amb la Deutsche Oper Am Rhein, Peralada ha regalat al seu satisfet públic un espectacle ple de tonalitats i matisos de la mà d’un particular univers construït a força de maquillatge, il·luminació i, sobretot, la destacada interpretació de l’elenc.
A més de l’albanesa, han triomfat la nit d’aquest dilluns el baríton malagueny Carlos Álvarez —a més de la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert, resident del festival, i el tenor nord-americà Bryan Hymel— amb uns personatges al límit dels seus sentiments, sorprenent el silenciós però atent públic del festival. Sobre les taules, l’escenògraf Alfons Flores ha plasmat la bellesa i delicadesa nipona, mentre que Mercè Paloma ha dissenyat un vestuari tradicional ple de capes i versatilitat, amb el qual Butterfly ha acabat de seduir el públic.
Un jovial primer acte, situat al peristil del consolat americà, ha apuntalat les bases de la tragèdia, a través del dibuix de notes dramàtiques sumides en un preciosisme estètic a força de paraigua, quimonos i vestits oficials. Amb el drama de Butterfly a flor de pell, l’òpera ha enfilat un segon acte ple de desesperació ambientat enmig del desastre vital i històric de la protagonista, en el qual ella ha estat un enderroc més totalment mimetitzada amb les ruïnes sobre les taules.
L’última part ha estat l’esclat d’un desamor contingut en el qual la protagonista, a la qual ha sortit volant el ganivet amb el qual havia de traure’s la vida, ha hagut d’improvisar posant una guinda de professionalitat. La devastació física i emocional de la soprano —que no ha pogut contenir les seves pròpies llàgrimes en els aplaudiments finals— han estat el colofó d’una nit memorable en el festival, que en bloc ha posat dempeus tot l’aforament.
