Smoking Souls: "Al país Valencià la cultura sempre ha estat a la trinxera"

Entrevista al grup d’indie-rock que acaba de publicar el seu quart àlbum: ‘Translúcid’

Ja fa gairebé deu anys que fan música junts i ara acaben de publicar el seu quart àlbum, Translúcid. Un treball on els Smoking Souls exploren noves sonoritats provant amb l’electrònica. Els valencians reben El Món al centre de Barcelona, en una entrevista on parlen sobre les dificultats que han tingut els grups del País Valencià per fer música en català i sobre com ha nascut l’esperança que les fronteres lingüístiques a l’Estat espanyol s’han fet més permeables.

 

És el seu quart disc. Ara que ja l’han publicat, com se senten amb diferència a d’altres discs?

Carles Caselles: Quan publiques un disc mai saps si podràs treure un altre, i això et fa estar sempre molt agraït per poder-ho haver fet. Al grup cadascú té el seu rol i això fa fàcil poder treballar i buscar idees noves.

 

Durant quant temps han estat treballant aquest àlbum?

Josep Bolu: Doncs des que vam començar a composar les cançons han passat gairebé tres anys.

Pau Camps: En aquest disc hi ha una evolució personal degut a una transformació de les nostres vides, com el salt independitzar-nos dels nostres pares i poder-nos centrar en el nostre futur. Des dels inicis, les nostres lletres han barrejat l’èpica de la quotidianitat del dia a dia amb allò que ens passa socialment com a col·lectiu. Sempre hi trobaràs un clar reflex social i polític que al final també parla del nivell personal.

Carles: Les cançons d’aquest nou disc parlen de la vida que hem viscut durant aquests tres anys de creació. I hem anat canviant i aprenent diverses maneres de veure les coses.

886A0224

Josep Bolu és el bateria del grup Jordi Borràs

Com s’han anat professionalitzant a mida que han passat els anys?

Josep: No té cap secret. A mida d'anar tocant, assajant i escoltant molta música. Poc a poc hem anat formant-nos més.

Carles: La nostra intenció sempre ha estat la de no voler repetir la mateixa fórmula àlbum rere àlbum. Amb això som molt cabuts i intentem trobar nous sons i noves rítmiques. Si bé és cert que som una banda que fa rock, no ens tanquem molt a nivell d'estils. No té sentit ser un 'pureta'. 

 

Així doncs, es veuen publicant en algun moment un producte més comercial?

Carles: Mai no hem tingut una visió comercial per vendre i arribar a les grans masses.

Josep: Ens hem adonat que el que transmet més a la gent és allò que més t’ha vingut de gust fer. Això és el que ens ha fet sentir més satisfets. Si busques una fórmula, acaba apareixent un resultat forçat.

Pau: Hi ha molts grups que fan el ‘copy paste’ d'algunes cançons que ja han triomfat i jo crec que cal dir prou a aquest ‘consum porqueria’ de la cultura.

886A0239

Pau Camps és el guitarra d'Smoking Souls Jordi Borràs

Ja fa gairebé deu anys que treballen junts. Com veuen actualment la indústria musical?

Carles: Costa tot molt, sobretot la idea que la música ja no és el tot. Ja no depens del fet que la teva música estigui bé, sinó d'una maquinària molt gran. I com més puja el grup, més has d'invertir en aquella música.

Pau: És evident que les plataformes digitals han revolucionat el consum de la música i que ara la gent té al davant un ‘boom’ d'informació cultural constant. Tens la possibilitat d’arribar a molta més gent sense necessitat de passar filtres però alhora és una competició per veure qui treu el material més polit. La gent molts cops ja no valora el contingut, sinó si aquella cançó o videoclip té ‘likes’; fins al punt que la manera de decidir si allò és bo o no es fa mirant el número de visites.

Josep: Hi ha festivals que et contracten en funció del teu número de seguidors a xarxes, per saber si els generaràs assistents o no.

Pau: També cal entendre que un festival no és una ONG, sinó una empresa que vol generar ingressos. Ho comprenem.

 

Actualment es dediquen exclusivament a la música?

Josep: Sí, però més o menys. Jo em puc dedicar a això perquè visc a casa la meva àvia. No pago lloguer. Segurament ara mateix no podria assumir el cost d’una hipoteca.

Pau: Tot seria més complicat si visquéssim en una gran ciutat, amb el problema en l’habitatge que hi ha actualment a llocs com Barcelona. El cost de vida d’un poble és un altre. És per això que sempre que diem que podem viure de la música ens agrada posar-ho entre cometes, ja que no vivim en un tren de vida com el d’algunes estrelles.

Carles: Es pot dir que tenim una vida més aviat precària que no es correspon amb la imatge que a vegades vens quan estàs sobre l’escenari. No tenim cap sou fixe, cap estabilitat ni seguretat. Però no volem anar de víctimes!

Pau: La nostra vida i la de la majoria de gent que es dedica al món de la cultura és així.

886A0278

Carles Caselles, veu i guitarra d'Smoking Souls Jordi Borràs

Per quins territoris han fet gira? Han sortit dels Països Catalans?

 

Josep: Sí que ja hem començat a sortir per l'Estat espanyol. Hem anat diverses vegades al País Basc i a Galícia, i també hem visitat Madrid. En aquesta nova gira que comencem amb la publicació del quart àlbum ens expandirem una mica més per veure què passa a llocs Múrcia o Granada, entre d’altres.

Carles: Sempre hem tingut clar que no ens volíem sentir estancats, i per tant sempre hem pensat que s'ha d'anar provant nous llocs i anar a espais on no havíem anat abans.

Josep: Es tracta d'anar trencant poc a poc fronteres lingüístiques.

 

Cada vegada és més fàcil trencar aquestes fronteres?

Josep: Encara existeixen, però pensem que cada vegada és més fàcil, sí. Grups com Obrint Pas o la Gossa Sorda han estat el cap de turc que han aplanat el camí dels que hem vingut després.

Pau: Cal dir que molts mitjans de comunicació no donen la mateixa cobertura a grups que no fan música en castellà. I no arribem als mateixos mitjans.

886A0362

Un moment de l'entrevista amb els Smoking Souls Jordi Borràs

És més difícil a dia d'avui fer música en català al País Valencià que a Catalunya?

Pau: Pensem que hi ha un teixit cultural molt més avançat i articulat a Catalunya que al País Valencià. Al País Valencià hem viscut més de vint anys de censures del PP i de polítiques que han fet que costés molt tirar endavant la nostra feina. I s'ha hagut de treballar molt des d'associacions culturals i des de plataformes. I és evident que a Catalunya està tot molt més articulat.

Carles: De fet, a Catalunya s'inverteix molt més en cultura. Veiem que en qualsevol poble es fan la seva festa major. Per altra banda, si bé aquí teniu TV3, allà nosaltres hem estat quatre anys sense televisió pública.

Pau: Al País Valencià la cultura sempre ha estat a la trinxera.

 

Han notat el canvi de govern del País Valencià?

Josep: Sí. Hi ha alguns pobles que en 20 anys no havien portat mai a les festes un grup que toqués en valencià. S’han vist moments de canvi, tot i que encara s’arrossega alguna aroma a ranci.

 

Comentaris