Sergi Sala no té la veu que s’atribueix un raper convencional. La seva és més aviat aguda i tímida, però la sonoritat de la seva música recorda a la d’un Hip-Hop pur. Senyor Oca, el projecte musical que ell lidera, també s’atreveix amb altres gèneres urbans que també beuen del rap, com el Drum and Bass. I així es veu en el seu darrer àlbum: EGA. El Món l’entrevista en un restaurant sirià del barri de Gràcia de la ciutat que l’ha vist néixer i créixer: Barcelona.
Què significa EGA?
EGA és el sentit femení que se li dona a l’ego. l’ego és l’egoisme, l’orgull, la ràbia. EGA és aquella part positiva de l’ego que es relaciona amb l’autosuperació, les ganes d’apostar pel teu projecte i de creure en tu mateix.
En algun moment de la seva vida ha tingut l’ego massa pujat?
No, no. Sempre m’he considerat una persona força humil. Ara bé, d’ego n’hem tingut una mica tots sempre. Però jo sento que estic en aquesta vida per créixer com a persona i estimar la gent que tinc al voltant.
Tot això de quina manera ho veiem reflectit al disc?
És un disc amb moltes temàtiques. En què cada cançó és una part de la meva vida. Hi ha un tema d’amor que li dedico a la meva parella, un tema molt contundent de crítica social amb un component combatiu, o un tema més festiu de Drum and Bass que simbolitza moments de Rave amb els teus col·legues.
Quant temps fa que fan música?
Podríem dir que ‘seriosament’ en fa quatre, perquè abans fèiem maquetes que ens permetien fer alguns concerts, però no guanyar-nos la vida amb això. Sí que ho podem fer des de fa uns quatre anys. Potser el disc passat i l’anterior maqueta.
De quina manera s’han professionalitzat més en aquest disc?
Per una banda, hem implicat al 100% un tècnic de so i de llum i hem invertit molts més diners i temps en la música, la seva creació i els seus videoclips. I hem seleccionat amb una mica més de serietat quins concerts farem a partir d’ara, perquè abans la passió ens impulsava a acceptar pràcticament totes les invitacions i a vegades havíem fet actuacions a llocs que no estan equipats o que no havien fet cap tipus de promoció de l’esdeveniment.
En més d’una ocasió ha explicat que el seu objectiu és arribat a fer concerts de Drum and Bass amb una orquestra simfònica damunt l’escenari. Aquest moment s’apropa?
Sí que ens hi apropem. M’encantaria tocar amb una orquestra com la del Liceu. A nosaltres ens flipa el Drum and Bass, que és el que fem ara mateix. Unir-ho amb el Hip-Hop té una projecció més internacional.
La seva música és en català. Nota que la llengua a vegades li fa de barrera?
He de reconèixer que sí perquè a vegades si no entens un grup deixes d’escoltar-lo. Però per altra banda, he de dir que jo m’he passat mitja vida escoltant música que no entenc. Jo escolto música russa, per exemple. El trap rus és bogeria. I l’altre dia vaig descobrir un grup italià que fan una molt bona barreja de dubstep i rap; no els entenc però m’agraden molt.
Vostè s’ha criat a Barcelona i ha viscut sempre a la capital catalana. Considera que és una bona ciutat per la música urbana?
Absolutament. Sempre hi ha hagut molta cultura del rap a Barcelona. La cultura de la música urbana sempre ha estat molt arrelada a Barcelona. I pel que fa al trap, em dona la sensació que al principi va generar una mica de controvèrsia però que finalment el públic l’ha abraçat molt bé. La música urbana està en un ascendent brutal i Barcelona és un niu perfecte per aquest tipus de música. Si hagués nascut en un altre lloc és molt probable que hagués desenvolupat un altre tipus de música. Jo soc el que la vida m’ha ofert. Si hagués nascut a Londres molt probablement seria un speaker de drum and bass i potser si hagués nacut a Madrid seria DJ.
Ja que ho diu, es veu provant diferents gèneres musicals?
Jo no tinc límits, i per tant puc dir que sí. Tot i que he de reconèixer que fa tres anys hagués respost que no a aquesta pregunta. Ara bé, jo sé rapejar, i per tant aquesta serà sempre la meva essència.
La seva música ja és força coneguda al país. Es considera un referent dins l’actual escena catalana?
No em considero un referent dins l’escena urbana catalana, però sí dins la petita escena del rap.
Tornant al tema de la llengua, quins riscs ha pres en prendre la decisió de fer música en català?
El principal risc que corro és que al territori espanyol costi vint vegades més entrar. A Madrid no, però és normal perquè és una ciutat molt gran i on a més hi ha molta comunitat catalana, i per tant no costa omplir un local amb 500 persones. I per tant, s’ha de picar molta pedra. Per exemple, per mi és un orgull poder anar a actuar al Viña Rock perquè ens veurà gent que en cap dels casos ens hagués conegut. És una oportunitat que em serveix per picar amb el puny sobre la taula i ensenyar què faig.
Abans vostè feia música en castellà.
Sí, i quan vaig provar amb el català em vaig preguntar-me què carai feia fent-ho en castellà. No en un sentit nacionalista, sinó perquè la meva configuració mental era en català i per tant em sonava millor .Quan vaig començar a rapejar en català els meus amics ho trobaven estrany però reconeixien que els agradava. Feia falta que quatre artistes es movessin i apostessin per la nostra llengua per tal que cadascú fes la seva proposta única dins la música urbana en català.
Considera que aquesta nova onada de música urbana en català serveix per normalitzar i millorar la nostra llengua?
Per normalitzar-la sí, però per millorar-la està clar que no. Jo intento cuidar-ho bastant, però també se m’escapen alguns xarneguismes a les meves lletres. En aquest gènere la gent escriu com parla. Si vols escriure una redacció, escriu bé; però si vols fer música, l’important és que soni català i soni bé.
