Guinea Equatorial va ser una colònia d’Espanya des del 1858 fins al 1968 i va patir també la repressió de la dictadura franquista. La mostra ‘Guinea: el franquisme colonial’, que acull el Memorial Democràtic, rememora com aquest territori va sofrir el franquisme amb fotografies d’època combinades amb testimonis. El comissari de l’exposició i antropòleg, Gustau Nerín, explica que aquesta mostra és un primer intent de tornar la veu als guineans que, segons manifesta, mai se’ls hi hauria hagut de negar. És també un intent de “recuperar la memòria col·lectiva perquè les memòries de Guinea i de l’estat espanyol són indissociables. Hem tingut una història en comú i no per voluntat dels guineans sinó per la imposició colonial”, afegeix. L’exposició es podrà visitar fins el 17 de novembre a la seu del Memorial Democràtic.
Com es detalla a la mostra, a les poblacions de Guinea, el franquisme va imposar als guineans la ideologia nacional-catòlica, els va sotmetre al domini dels militars i no se’ls va permetre estar representats a les institucions. L’exposició recorda com fins i tot durant la República ja van patir de falta de drets, tot i que després el franquisme va agreujar la situació “marcada pel racisme, que conduïa a la discriminació, als maltractes, a l’explotació econòmica i a la despossessió de les comunitats locals”.
Als testimonis de l’exposició, s’hi sumen també una petita col·lecció de llibres, i postals i fotografies d’època, en les quals es poden veure les pràctiques colonials espanyoles. També s’ha editat un petit catàleg que amplia la informació dels testimonis que apareix a la mostra.
Segons Nerín, si per Espanya la presència a Guinea va ser “marginal”, els guineans, en canvi, ho van patir profundament. De fet, per milers de persones la seva presència va ser determinant, ja que, com explica el comissari, “van patir la dominació colonial, el racisme, la discriminació, el militarisme i el nacional catolicisme. El franquisme va convertir el colonialisme en una dominació encara més dura i terrible”, assegura. I no només van haver de sofrir el franquisme sinó també viure en l’oblit.
Un exemple d’això és la falta de documentació pròpia dels ciutadans de Guinea. Aquesta fou una de les dificultats en el moment de recollir informació per ‘Guinea: el franquisme colonial’. Nerín ressalta que “la memòria dels colonitzats és molt difícil de reconstituir perquè els instruments de la memòria que s’utilitzen habitualment sempre estan en mans dels colonitzadors”. Sense anar més lluny eren pocs els guineans que tenien càmeres fotogràfiques i la major part de les fotografies es troben a l’Estat. “Guinea és pràcticament un país sense imatges del passat”.
Si no hi ha imatges, sí queda encara viva la memòria oral i per això el comissari va decidir reconstruir, en aquesta mostra, els testimonis dels guineans que havien viscut la dictadura.
“El colonialisme no va ser suau”
El comissari de l’exposició ha manifestat que la paraula més repetida a les entrevistes que ha fet als guineans sobre el franquisme és “pallissa” i ha posat de manifest que el colonialisme espanyol “no va ser suau com alguns ara intenten defensar”, sinó que “va ser una història de dominació que només es podia imposar mitjançant la força i la discriminació”.
