"Urgeix tornar a polítiques molt impositives i intervencionistes"

L'Ateneu Barcelonès està de celebració. L'entitat fa 150 anys, motiu pel qual s'organitzaran desenes d'activitats. L'objectiu, segons explica el seu president, Oriol Bohigas, és fomentar el debat i obrir les portes de la institució. L'arquitecte, urbanista i exregidor de cultura de Barcelona recepta el retorn d'un socialisme impositiu per fer front a la crisi, i no s'està de criticar el govern de la ciutat.

L'Ateneu Barcelonès fa 150 anys. Quins seran els eixos del programa per celebrar-ho?
No farem segurament uns actes molt solemnes ni espectaculars. Dedicarem la celebració a anunciar, investigar i aprofundir sobre temes de relació cultural entre l'Ateneu, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Volem aprofitar per explicar els canvis que hi ha hagut a la institució. A l'Ateneu hi ha molta activitat i gent jove, activitat culta i científica.

Cal reivindicar la vigència de la institució?

Els ateneus són institucions que han anat evolucionant amb el temps però han estat sobretot dues coses: clubs d'autoformació cultural i d'investigació, i de debat dels reptes dels països on estan ubicats. En el cas del Barcelonès, sempre se n'ha parlat molt en termes històrics i volem explicar el que s'hi fa en la actualitat.

Quin balanç fa de la seva presidència?

S'ha aconseguit una millora en l'economia de l'institució gràcies a les subvencions. Això ha permès una restauració de l'edifici, que estava vora la ruïna i fora del que estableixen les ordenances constructives i de seguretat. Queda per canviar la direcció de les activitats de l'Ateneu. L'Ateneu no només ha de ser un lloc on passar la tarda. Hem intentat que les diferents seccions orientin les seves activitats a fomentar el debat i projectar la cultura del país.

En una societat més individualista és fàcil que aquestes entitats acompleixin els seus objectius?
Aquest és un fet que no només ens afecta a nosaltres sinó a la majoria de societats. No sé fins a quin punt ens hem tornat més o menys individualistes. El que sí que sé és que la nostra societat, també com la resta, està abocada a la submissió dels sistemes del liberalisme i el mercat. No sé si això porta a l'individualisme però sí que comporta una manca de consideració als interessos reals de tota una societat.

Vostè sempre ha sigut un defensor de la socialdemocràcia. Com valora que estigui tant a la baixa a Catalunya i a quasi tota Europa?
Aquesta utilització de la democràcia com a defensa dels interessos particulars del món del mercat, presentant-lo com el món de l'autèntica llibertat, és un disbarat i ha d'acabar malament per força. Crec que totes les crisis que tenim són les del final d'un sistema socio-econòmic, que és el neo-liberal de capitalisme salvatge. Hi ha hagut un crack d'avals que els estats han salvat aplicant criteris socialistes, per resoldre els problemes del capitalisme pur i dur.

Però tot i així alguna cosa s'haurà fet malament si els partits socialdemòcrates s'enfonsen elecció rere elecció...
Quan parlem de partits socialdemòcrates caldria saber de quins partits parlem. Aquest concepte ja indica mala consciència i la voluntat d'aproximar-se a camps diversos. El que trobo fonamental és si l'economia d'un país ha de ser governada pels interessos comuns, a través d'una regulació i control per part de l'estat, o s'hi s'ha de deixar lliure a l'abast dels mercats i que siguin aquests qui s'autoregulin. Ara urgeix tornar a polítiques molt impositives i molt intervencionistes.

Recentment ha sigut molt crític amb l'Ajuntament de Barcelona. No només per algunes decisions sinó per la manera com les ha aplicat...
S'ha actuat sense interès per la cultura. Les noves parades de la Rambla en són un exemple. Fa anys quan es feia quelcom semblant es convocava un concurs, es discutia i s'adjudicava. De vegades el resultat era bo i d'altres no però era evident que hi intervenia una visió cultural, de gust col•lectiu; i ara això no passa. Per exemple, els estudis que es van fer pels quioscos de diaris de la Rambla són incomparables amb els que s'han fet ara. Ningú sap qui és l'autor d'aquestes guinguetes.

Barcelona ha perdut la seva identitat volent imitar tot el que es feia en altres capitals de referència?
No, això ho a fet poc. El moment més brillant de Barcelona va ser quan va estar enrolada al camp de les investigacions internacionals. Barcelona en el seu moment va ser un referent a Europa del que havia de ser l'urbanisme i la regeneració urbana. De Barcelona com a model no se'n parla tant perquè una ciutat que fa aquestes guinguetes no pot ser referent de res.

 
 

Comentaris