Viatge màgic a l’Àfrica, una pel·lícula…
Molt diferent a les propostes d’entreteniment típiques i tòpiques que ens arriben de Hollywood, sovint plenes de clixés. La nostra proposta és un conte màgic fet pel·lícula 3D.
Un 3D autèntic…
Sí. Moltes pel·lícules estan aprofitant el ‘boom’ del 3D. Es roden de manera convencional i després apliquen un software a tota la cinta i la dimensionalitzen. No és el nostre cas. Nosaltres hem fet una pel·lícula íntegrament rodada en estereoscòpic. És una aposta d’un gran valor que ni les grans productores de Hollywood s’han atrevit a fer.
De fet és el primer projecte europeu d’aquestes característiques…
Sí. I cal considerar-lo cinema català. Tant la idea, com la nostra productora (Orbita Max), com els recursos financers i tècnics han nascut aquí. Viatge màgic a l’Àfrica és una pel·lícula 100% catalana.
I com pot contribuir al nostre cinema?
Crec que pot estimular la indústria catalana a l’hora d’apostar per la nova tecnologia i vincular-se amb ambició a projectes nous. Hem de tenir en compte que les capacitats financeres i de mercat que tenim al nostre país són molt reduïdes.
Però el vostre projecte ha anat un pas més enllà, té ambicions internacionals…
Sí. El gran repte que tenim a Catalunya és fer cinema trencant les barreres que ens imposa un mercat i un finançament petit. El cinema fet amb un pressupost baix, amb mercat petit, exclusivament en llengua catalana i interpretat només per actors catalans, ho té molt difícil. El cinema és un negoci internacional. Necessita sortir, ultrapassar les nostres fronteres, els nostres límits geogràfics i el nostre mercat.
I tot i així competir amb la indústria americana…
Aquesta domina tot el mercat mundial. Són capaços de mobilitzar grans recursos i pressupostos i fer pel·lícules enormes. Però després, un cop a les sales, ens trobem que competim amb elles. Malgrat tot, si fas una pel·lícula amb un mínim pressupost i només projectes a les sales catalanes, no té cap sentit, no recuperaràs mai la inversió.
Viatge màgic a l’Àfrica ha comptat amb un pressupost important, 10 milions d’euros…
Sí, però no competim amb els grans del gènere. James Cameron o Steven Spielberg fan pel·lícules amb un mínim de 200 milions d’euros. Nosaltres hem hagut de suar i treballar molt per fer aquesta pel·lícula. Hem portat al límit el nostre pressupost.
I el resultat final és una pel·lícula plena de valors com la il·lusió, l’amor, la màgia o l’esperança. Es troben a faltar aquests en el cinema actual?
Durant els últims anys, la indústria de Hollywood està fent pel·lícules pretesament per a un públic infantil però que en realitat no ho són. L’argument, el guió i tot el que envolta aquestes pel•lícules van molt més enllà de la mentalitat infantil i se situen en una mentalitat totalment adulta. Fan pel·lícules amb llenguatge adult, però dirigides als nens. Viatge màgic a l’Àfrica, en canvi, vol connectar amb la mentalitat adulta dels més petits.
Quan fa quatre anys va començar a plantejar-se aquest projecte, apostar pel 3D era un gran risc. Ara, l’èxit d’Avatar pot marcar un abans i un després en aquest tipus de cinema?
La pel·lícula de James Cameron ha estès el coneixement del 3D, l’ha popularitzat. Però en el meu cas concret, Avatar m’ha generat un problema de negoci. L’èxit d’aquesta pel·lícula ens va obligar a endarrerir la nostra estrena per manca de sales disponibles. Per molt que ara les coses semblin fantàstiques, per un productor de cinema que aposti pel 3D, no ho són tant.
I la indústria cinematogràfica estatal s’està adaptant a l’arribada del 3D?
Crec que s’està posant les piles. Hi ha un enorme interès pel 3D i diversos projectes a l’horitzó. L’Estat espanyol està treballant en línia amb d’altres països per adaptar-se a aquesta realitat, sense tenir en compte EEUU i Canadà, que juguen una altra lliga. A Malgrat tot, el percentatge de sales adaptades a l’Estat encara és baix.
El 3D pot esdevenir l’antídot davant el descens de públic a les sales?
De moment ja ha frenat en sec la tendència a la baixa d’assistència a les sales que s’estava donant en els darrers quinze anys. Hi havia un declivi general i feia falta un revulsiu. Aquest ha arribat amb el 3D, que està retornant la il·lusió per anar al cinema, veure coses diferents, coses que no es poden veure ni a la televisió ni via Internet.
Tot i això, cal pagar més pel 3D que pel cinema convencional. Potser no és la millor carta de presentació en un moment de crisi econòmica…
La gent està disposada a pagar un euro més per veu un producte que aporta un plus. Ja s’està demostrant. El cinema continua sent una alternativa d’oci relativament econòmica.
Viatge màgic a l’Àfrica és podrà veure en català. Què li sembla la nova Llei del cinema?
A Catalunya hi hauria d’haver més cinema en català, en tinc una postura molt clara. Però hem de ser conscients que s’ha de fer pedagogia, d’una forma progressiva i amb la complicitat dels cinemes. Cal convèncer el públic, perquè des d’un punt de vista tècnic i de producció, doblar el cinema en català és molt fàcil.
Però la controvèrsia recau en les sancions…
El govern intenta pressionar per assolir el seu objectiu, és legítim. Però els exhibidors també tenen certa raó dient que aquests criteris no s’haurien d’imposar. Hi ha punts de Catalunya on la gent no demana el català i li costa acceptar-ho, és normal que els exhibidors tinguin por de perdre negoci.
Sense l’experiència de El misteri del Nil aquest projecte no hagués estat possible?
Tot el que fem a la vida és una evolució dels nostres actes anteriors. Aquell documental va funcionar extraordinàriament bé i ens ha permès plantejar aquest nou repte. Una aposta arriscada, no només pel 3D, sinó també pel llenguatge emprat. Si alguna vegada algú ha retret que en al nostre país no es fan apostes prou valentes, aquí en tenen una.
La història de la creació d’aquesta pel·lícula també va començar a l’Àfrica…
Sí. Viatge màgic a l’Àfrica s’inspira en el conte El cor damunt la sorra que vaig escriure en memòria de la meva filla. Quan aquest conte surt publicat em començo a plantejar amb la meva empresa fer un nou projecte, que vagi un pas més enllà del documental. Ara n’ha nascut aquest conte, treballant aquella idea i amb molts elements nous.
I com està reaccionant el públic a aquest conte?
Hem estat la setena pel·lícula més vista durant el primer cap de setmana de projecció. Estem molt contents malgrat competir amb certa desavantatge. Al ser una pel·lícula per a nens, només podem emetre en dues sessions de tarda, mentre de les altres cintes se’n fan quatre sessions al dia. Podem fer molt menys taquillatge, però animem a tothom a veure la pel·lícula. De moment estem molt satisfets.
