"El món digital té un paral·lelisme amb la sortida de la impremta"

Joan Serra, un nen nascut en un poble de majoria analfabeta, acaba convertint-se en el llibreter més important de la Roma dels Borgia. Aquesta és la base argumental de la darrera novel·la històrica de Jordi Molist, Promet-me que seràs lliure (Columna). Un barceloní que només amb cinc obres al mercat ha guanyat el Premi de Novel·la Històrica Alfons X El Sabi (2007). El seu darrer llibre, L'anell. L'herència de l'últim templer, ha estat traduït a vint idiomes.

Té un currículum molt versàtil que inclou haver treballat en una central nuclear. Avui sembla una feina de risc...
No és una feina de risc si està ben portada. I al món occidental ho estan. El problema que hi ha hagut al Japó és similar al que hi va haver aquí amb la nevada de fa un any. Si els enginyers calculem unes estructures que aguantin 10 i et ve 1000, l'estructura es trenca. Fer les estructures perquè aguantin 1000, té un cost impossible d'assumir. No ens queda més remei que córrer el risc.

El terratrèmol del Japó és un fet excepcional...

Japó tenia unes centrals dissenyades per terratrèmols deu vegades més petits, però aquest ha estat deu vegades més gran. El que ha passat és desafortunat però l'altra opció passa per aconseguir energia contaminant molt més i creant un calentament global impossible. L'energia eòlica també contamina, pels olis d'engrassar i el cost és molt més elevat. El món no està pensat per tanta gent, que consumeix tanta energia.

Arran del fets de Japó creu que es repensarà l'energia nuclear?

Sí, perquè la gent s'espantarà i serà desafortunat. Però cal pensar que l'increment de costos de produir altres energies atura el desenvolupament. Per la por que fan, és possible que a partir d'ara es prescindeixi de l'energia nuclear i això aturarà el progrés econòmic de manera que portarà conseqüències tràgiques.

Les centrals d'aquí són molt velles. Cal una reforma?

Hi haurien d'haver centrals del 2010 amb noves tecnologies. Ara treballen amb tecnologies de fa 50 anys. La por que produeixen aquestes plantes també ha impedit que hi hagin centrals més eficients. Som vampirs d'energia i s'ha de produir.

Ja fa temps però que va deixar les centrals nucleras... Ara és escriptor i acaba de publicar "Promet-me que seràs lliure". Per què decideix basar la seva darrera novel•la en la història del llibre?
Uns amics llibreters em van regalar la història del llibre, d'Svend Dahl i em va portar moltes emocions: em va recordar la meva infantesa i el meu pare. L'emoció és la base per construir una bona novel•la. Quan als 14 anys li vaig dir al pare que volia ser escriptor, em va dir que no podia mantenir algú que suspèn i no treballa i per això em va posar a treballar d'aprenent en una impremta. La base del llibre són una sèrie d'emocions, molta recerca i estudi.

Creu que amb l'aparació del llibre digital aquesta és una història que es transforma o que té una data final?
El món digital té un paral•lelisme amb la sortida de la impremta. De la mateixa manera que ara amb el nord d'Àfrica i els països àrabs hi ha revoltes degut a que la informació es transmet molt ràpidament a través d'Internet, a l'època de la que jo parlo la cultura estava tancada en nuclis com els convents però va començar a expandir-se ràpidament. El protestantisme i totes les guerres del moment van venir amb la impremta. Estem vivint moments molt similars.

Internet fomenta la cultura?
Més que la cultura, internet fomenta l'intercanvi d'idees. Gran part d'internet és entreteniment i sobretot es veu en les descàrregues que hi ha. Fins a quin punt podem considerar que una pel•lícula és cultura o no? Depenent de la pel•lícula. Fins a quin punt és cultura l'intercanvi d'idees o el xateig? Depenent del que estiguis parlant. El mateix passa amb la impremta. Al principi només s'imprimien coses de temàtica religiosa o bules per l'església, publicitat. Però també s'imprimia la gran cultura.

Què ens perdem amb les noves tecnologies?

Ens perdem la nostàlgia, que és un sentiment d'un temps passat que tenia la seva poesia. Com el protagonista de la meva novel•la, jo vaig viure què és ser un aprenent, una cultura que venia de la tradició gremial del segle XV. Això té el seu tema romàntic, però ara guanyem moltes més coses. No es pot parar el progrés.

Un dels drames de l'educació actual és que els nens no entenen el que llegeixen. El final del llibre s'accelera?
No ho crec. El llibre prendrà formats diferents. Així i tot els llibres han de tenir, com les persones, cos i ànima. Una bona ànima i un bon intel•lecte necessita un bon cos per mantenir-se. El plaer de tocar un llibre, continuarà i seguirà sent un objecte preuat. Tot i així, s'obre una oportunitat. Tens una altra opció, que és llegir a través de mitjans digitals. Poden conviure perfectament. També es deia que el cinema desapareixeria amb l'aparició del vídeo i ara és a la inversa, està millor el cinema que el vídeo.

O la ràdio, en el seu moment.
Exacte. I sí els nens entenen millor o pitjor, aquesta és una tasca eterna d'educació, per a que els infants siguin receptors d'una comunicació, que pot ser en forma de llibre. Si els nens no entenen bé és perquè falla alguna cosa amb el sistema educatiu, no perquè facin ús de les noves tecnologies. La cultura no va enrere, es continua expandint.

Vostè considera molt important la cal•ligrafia. En el món digital també es perd la lletra...

Certament. El meu pare em feia fer molts quaderns de cal•ligrafia. Hi ha ciències que suposadament et diuen com és la teva personalitat, a través de com escrius. Per què és important? Perquè tot té dues direccions: així com la ment influeix en el cos, el cos influeix en la ment. Aleshores, que siguis capaç de produir un dibuix millor demostra que tu també estàs millorant. Som un tot. Una lletra bonica, reflexa que una persona està millor. Millorant la teva lletra, tu passes a estar millor.

Fins fa dos anys vostè era responsable de la divisió domèstica de l'estat de Paramount, Dreamworks i Aurum. Què en pensa de la Llei Sinde?
La gent que fa coses amb la ment ha de tenir el mateix dret que les que fan coses amb les mans: també se'ls hi ha de pagar. No perquè el treball sigui intel•lectual, té menys valor que el físic. Hi ha moltes coses gratuïtes a la xarxa i molta gent que dóna les seves creacions però també s'ha de respectar quan una persona vol viure d'això. La llei Sinde acaba sent una cosa bastant impracticable que no deixa content a ningú.

Per què?
És un desastre. No protegeix la propietat intel•lectual i no s'ha fet entendre bé a la gent que la seva llibertat ha de ser la de continuar descarregant-se el que vulgui, respectant les coses que són propietat de l'altre i que vol viure d'això. Ben explicat, s'entendria i tothom pot conviure-hi. Jo m'he baixat molts llibres dels segles XV i XVI que són legals. No ho prohibeixen tot. La discussió s'ha portat a un extrem maximalista: la realitat no és això.

És possible trobar una solució?

Hi ha d'haver una oferta per la gent que vulgui descarregar continguts a un preu raonable i que es retribueixi al creador. També hi ha d'haver material gratuït, però no has de poder veure sense pagar l'última pel•lícula que s'ha fet i que encara és al cinema. Això és abusar del sistema: val uns diners i hi ha una feina darrere. Avui en dia si els músics no fan concerts, no viuen. Els autors literaris no podem fer concerts...

Recitals tampoc...

No. Hi ha hagut molt talent que podria haver viscut d'això i produir molt art que no té cap oportunitat perquè no hi ha ningú que inverteixi res.

Però ara hi ha moltes més finestres perquè et vegin, potser ha canviat el sistema...

Sí, però cada vegada és més difícil viure de les creacions.

Per què en aquests moments té t'han d'èxit la novel•la històrica?

Sempre n'ha tingut. Les grans novel•les sempre han estat històriques Tots tenim l'instint atàvic de conèixer les nostres arrels i el que ha passat abans. No només volem viure el plaer de l'entreteniment i de passar una bona estona, també és el plaer de d'aprendre. Una novel•la històrica ha d'estar ben documentada. Respecte a la meva, si hi ha alguna cosa que t'estranya, ho mires a internet i ho trobes diferent, a la xarxa estarà malament. He estat quatre anys per fer aquesta novel•la..

Cinc novel•les, un premi destacat, traducció a 20 llengües... A què atribueix el seu èxit tan ràpid?

No va ser un èxit ràpid. La primera i la segona novel•la van tenir poca repercussió. Van vendre 3.000 exemplars. De cop, faig una novel•la d'un altre estil, on Barcelona és el centre i té un gran atractiu literari, és una protagonista. Vaig fer una recerca seriosa sobre el que havia passat amb els templers a Catalunya. L'Anell està basat amb això. Poc després va sortir el Codi da Vinci i el llibre va desaparèixer de tot arreu. Era una obra anterior, però de cop, tothom la volia. Promet-me que seràs lliure, però, està en una dimensió diferent perquè les altres les vaig escriure en dos anys i aquesta, sense treballar, m'ha costat quatre anys.

Si hagués escrit en català hauria aconseguit aquest èxit?
No ho sé. Possiblement sí, però l'hagués hagut de traduir al castellà. Els premis que he rebut me'ls han donat a Castella la Manxa. De moment, no he estat capaç de tenir a Catalunya la repercussió que he tingut a la resta de l'estat. Això m'ha sorprès perquè sempre tracto temes catalans. Visc a Madrid però el meu cor és aquí.

Per què escriu en castellà si és de Barcelona?

Si escric en castellà és perquè als 25 anys vaig marxar de Barcelona, vaig ser educat en castellà durant l'època franquista i després la meva trajectòria em va portar a Estats Units i Madrid. Intento escriure en català, ho faig, però no tinc el domini que cal i em sento insegur. Possiblement, en castellà el llibre viatja més, sobretot internacionalment. Si l'hagués escrit en català, també l'hagués hagut de traduir al castellà per expandir-lo.

Vostè diu que ha après de diferents mestres "els que ho volen ser i els que no". Quins han estat?

He estat aprenent de tres oficis diferents: la impremta, un taller mecànic i un altre de reparació de ràdios. Ser aprenent és una actitud a la vida. Vull continuar aprenent. Al món modern té més importància l'aprenent que el mestre. Per molt bo que sigui un mestre, si no té algú receptiu que vulgui aprendre, no es comunica.

 
 

Comentaris