Els textos medievals que llegim gairebé sempre arriben a nosaltres adaptats per editors, que els modifiquen per adequar-los als lectors a qui van dirigits, ja sigui canviant el llenguatge original a un de més actual o elaborant textos addicionals que expliquen i contextualitzen els documents originals i la terminologia que fan servir. Mostrar aquest procés és l’objectiu de Manícula, un projecte de divulgació de la recerca editorial i de la docència que acaba de néixer amb la posada en funcionament d’una pàgina web que, a més dels coneixements obtinguts per la recerca, també publicarà curiositats, anècdotes i dificultats de l’edició de textos medievals, tot a partir de la tasca realitzada per l’àrea de medieval del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i amb la col·laboració de l’editorial Barcino, especialitzada en textos medievals catalans.
L’edició d’un text més o menys antic canvia segons el públic a què va dirigit i és una feina que pot durar mesos i fins i tot anys, depenent del nombre de manuscrits existents del mateix document, del tipus d’edició que es vulgui fer… Durant tot aquest treball d’edició, sovint es fan petites descobertes lingüístiques o històriques que, fins ara, quedaven com a curiositats en la intimitat dels equips d’editors o de les seves persones més properes. El que vol fer Manícula és, justament, posar fi a això, obrint les portes del món editorial i posant a l’abast del públic què és un taller editorial i d’anotació de textos medievals i com funciona alhora que es comparteixen amb tothom totes les curiositats que es descobreixen al llarg d’aquesta tasca.
Un dels directors del projecte, Albert Soler, professor de Literatura Catalana Medieval de la UB i membre del Centre de Documentació Ramon Llull explica, per exemple, no fa gaire va descobrir per què molts manuscrits medievals duen gargots en algunes pàgines. El professor Soler diu que, a partir d’una visita a la biblioteca del Col·legi Major de San Ildefonso de Madrid, on va anar per consultar uns manuscrits de Ramon Llull, la directora del projecte de catalogació, Elisa Ruiz Garcia, li va explicar que aquestes marques són signatures fetes pels bibliotecaris que tenien cura d’aquests documents a principis del segle XVII i que servien alhora per evitar robatoris i controlar els llibres de què disposaven. Aquesta troballa curiosa és un dels exemples que es poden trobar al web de Manícula sota el nom de ‘Píndoles’ i que, sovint, van acompanyades d’imatges o gràfics representatius. Segons expliquen alguns dels membres del projecte, Manícula també vol trencar el tòpic del filòleg com a “rata de biblioteca” que no acaba de saber ben bé què fa i donar a conèixer tot el procés que hi ha de l’edició fins a la publicació d’un text en una edició concreta.
Anna Fernández Clot, una altra dels membres de Manícula, descriu el procés editorial com aquell que, a partir d’un text antic i els seus diversos manuscrits, aconsegueix configurar-ne un d’únic que s’aproxima tant com es pot a l’original. Segons el públic a què va dirigit, aquest text es pot editar de diverses maneres, es pot regularitzar ortogràficament o no i se’n pot facilitar la comprensió afegint-hi notes. Fernández descriu els editors de documents antics com a “arqueòlegs del text”, ja que en reconstrueixen tant la totalitat com la seva història a partir de petites mostres. A Manícula les notes aclaridores, que tracten elements tant de caràcter lingüístic com històric, es fan de manera col·laborativa a través d’una interfície en línia on treballen filòlegs del Centre de Documentació Ramon Llull, membres de l’editorial Barcino i estudiants de grau i màster de la Facultat de Filologia de la UB. A diferència de les tradicionals notes en paper, a Manícula destaquen la immediatesa de les que van publicant ells a mesura que van descobrint elements nous, que permeten conèixer-les abans que l’edició final de l’obra vegi la llum. A més, les informacions es van ampliant amb elements gràfics que representen el que s’ha explicat a les notes.
Manícula es va obrir al públic durant el passat mes de maig i, de moment, el que més s’hi pot trobar és la tasca editorial i d’anotació del ‘Romanç d’Evast e Blaquerna’ de Ramon Llull, a més d’altres petites troballes fetes a textos en què també s’està treballant. A més de les notes i els descobriments fets durant el procés d’edició, Manícula també difondrà les darreres novetats editorials de textos medievals i entrades més explicatives sobre en què consisteix i com funciona un taller editorial. El projecte Manícula va ser presentat a la IV Trobada de Divulgadors Científics de la Universitat de Barcelona. Allà Albert Soler, el seu codirector, i Joan Santanach van explicar en aquest vídeo en què consisteix la iniciativa.
