La figuerenca Pilar Abel ha defensat que el seu pare és el pintor Salvador Dalí remetent-se als resultats de les proves que reclama: “A mi que m’ataquin, però la veritat la dirà l’exhumació i l’ADN”, després que una jutge hagi ordenat exhumar-ho per la seva demanda de paternitat. Abel ha pronosticat que l’exhumació es produirà de seguida i que això estarà molt bé perquè finalment podrà saber qui és: “Potser em criden la setmana que ve pel meu ADN”. Amb un gran nombre d’entrevistes de mitjans al dia des que la jutge va ordenar l’exhumació, Abel assegura estar molt cansada, per l’estrès, l’emoció i “un conjunt de coses”. “Veig que se solucionarà el 18 de setembre i que l’exhumació segueix endavant”, ha dit sobre la data del judici previst sobre la paternitat de l’artista. I ha replicat les crítiques afirmant que, a hores d’ara del procés, està molt contenta perquè “aquestes ximpleries s’estan posant en contradicció”. “Beneeixo l’hora que es van conèixer, i, si es van estimar, endavant”, ha afegit Abel sobre la seva mare i Dalí, i ha demanat que la justícia faci justícia, ja que ella té dret a saber qui és.
Abel ha defensat que ha heretat de Salvador Dalí el seu geni, i també com s’enfadava quan li entrevistaven: “El mal geni em surt”. Ha subratllat que la seva mare no té Alzheimer i que disposa d’un document oficial sobre les xacres de la seva mare, que està impedida “de cintura cap avall”, i, encara que té algunes llacunes, és ella qui l’està animant a portar endavant el cas. No obstant això, ha recordat que va ser la seva àvia la que de petita li va dir que el seu pare era un famós pintor que es deia Dalí: “Aquell home em feia una mica de respecte”. “A partir de llavors vaig callar”, ha explicat la figuerenca, que assegura que el seu padrastre no la va acceptar mai perquè sabia que ella no era la seva filla. Ha afegit: “Jo sempre vaig ser la nena arraconada i apartada que estava a casa de la meva àvia o a Roses o a Castelló; a tot arreu, menys a casa meva”. Després de casar-se per fugir de casa seva i fracassar en el seu matrimoni, va començar a treballar a Girona i un dia del 2007, anant amb cotxe amb la seva filla i un conegut escoltant-los parlar de pintura, ella els va etzibar: “Si sapiguessis qui és el meu pare!”.
A partir de llavors, alguns coneguts la van animar a desentranyar el seu “secret”, ajudant-la a arribar fins a un dels grans experts actuals sobre Dalí, Nicolas Descharnes. “Quan li vaig dir el nom de la meva mare, Antonia Martínez d’Haro, va prendre molt interès”, ha explicat Abel, a qui després una coneguda que treballava en un restaurant va contactar amb ella per dir-li que un senyor volia parlar amb ella i la citava en un punt concret. Segons relata, allí es va presentar un home mostrant-li una fotografia d’una màscara mortuòria de l’artista que se li anava lliurar a Girona a través d’aquesta coneguda: “La vaig acompanyar, em vaig asseure i vaig veure com un home li donava una caixa de sabates”. “La meva mare no para de dir-m’ho. Tinc el seu testimoniatge, el de la meva àvia, el d’una cuidadora de la meva mare i els ADN”, segons Abel, que assegura que totes les seves perquisicions s’estan gravant en vídeo. Ha afegit: “La meva mare l’única cosa que vol és que es faci justícia, igual que jo”, ha dit Abel, que lamenta no haver tingut mai accés als resultats de l’ADN de la màscara.
