“Però, si fem saltar la presó, on anirem quan ens tornin a agafar?”, diu Averell Dalton als seus germans a “Ma Dalton“, una de les aventures més celebrades de la sèrie. La pregunta és pertinent, perquè a fora s’hi trobaran Lucky Luke, un cow-boy solitari que dispara més ràpid que la seva ombra i té per costum engarjolar tots els que se salten la llei a l’oest del Pecos. I en són molts.
Lucky Luke és, probablement, la paròdia més enginyosa del western nordamericà. Parteix de la coincidència, a finals dels anys quaranta, de dos monstres del còmic que, en plena joventut, es buscaven la vida als Estats Units: Maurice de Bevere (ben aviat conegut com a Morris) i René Goscinny. De fet, cap dels dos no se’n va sortir però, en tornar a Europa, van donar sortida al gust compartit pel cinema de gran format creant un pistoler flegmàtic, murri, solitari i sempre del costat de la llei.
Lucky Luke és el centre, sí, però de tot un univers ric i ple de noves fórmules narratives. Al seu costat no hi ha cap altra persona, però sí dos animals. Un és Jolly Jumper, un cavall excepcional amb qui dialoga, lluita i, fins i tot, juga partides d’escacs. És un cavall blanc amb crinera groga que posa el contrapunt terrenal a l’heroi, una mica en l’estil del Milú de les primeres aventures de Tintín, abans de l’aparició estelar del capità Haddock. En l’altre extrem, Ran Tan Plan és “el gos més estúpid del Far West”, com se’l defineix reiteradament. Paròdia rere paròdia, aquest cànid és la inversa de Rin Tin Tin, totalment incapaç de comprendre una ordre o seguir un rastre. Ran Tan Plan desespera tothom, però especialment Jolly Jumper, sempre tan susceptible.
