La vida en santúrsules

"Un va als castells de petit, doncs, i ja no hi ha res a fer: queda atrapat per sempre"

 

 

Impossible de saber quan vaig anar a veure castells per primera vegada. A cinc anys o sis, potser. Sant Joan, Santa Úrsula són noms que formen part de les coses essencials, habituals i que marquen cicles vitals a Valls, on vaig néixer. És igual dir «Santa Úrsula» que dir «fa sol a l'estiu» o «el vent regolfa al  capdamunt del passeig de l'Estació» o «les cireres més bones són les picades pels ocells». Un castell, veure'l i aprendre com sona, com respira, com es basteix, com puja, se sua, es lluita, es defensa, es gaudeix... això les criatures del meu poble ho mamen, com a Berga mamen Patum des dels primers bolquers o a Algemesí respiren la Moixiganga des de xiquets xiquets. És així i no hi ha res que ho canviï. 

Un va als castells de petit, doncs, i ja no hi ha res a fer: queda atrapat per sempre. Baixar el carrer de la Cort dins a la plaça del Blat, situar-se al racó habitual i disposar-se a passar hores d'incomoditat perquè l'adrenalina s'ho val, perquè el pessigolleig previ és tan emocionant que per això hi tornem. Perquè la intensitat d'un castell carregat i descarregat o el seu intent embogit és un tremolor tectònic que puja pels peus i va cames amunt, espinada amunt, i s'allotja al cor, al bell mig, i allí explota en una descàrrega elèctrica. Sempre. Sense remei. Llavors, tothom aplaudeix, crida, bota feliç. I creiem que tant nosaltres com el veí toquem els núvols amb la mà, suant per l'esforç. És una alegria atàvica, de tòtems, de coses primitives, d'arrels que s'enfonsen a la terra, a la profunditat de qui som. I alhora és una sensació absolutament positiva, alegre, espurnejant, que alimenta l'esperit i les ganes de volar. És una alegria rodona, en plena i total llibertat. Una joia que creix i rebota per la plaça, que veus als ulls de la canalla que ho ha aconseguit: un nen o una nena són sempre els herois màxims d'aquesta festa, els qui coronen l'esforç de tothom amb la seva lleugeresa, valentia, intel.ligència. La simbologia és tant potent que els castellers ja han perdut el compte de la quantitat de vegades que un banc o un partit polític o un supermercat els ha utilitzats... Però això és igual, perquè mai ningú els ha pogut desvirtuar. Tenen massa poder, són massa antics, vénen de massa lluny. 

 

 

De petita, de jove, els castells eren una cosa que vivíem a Valls, a Vilafranca també, el Vendrell, Tarragona. L'anomenada Catalunya Nova marcava la pauta perquè en aquestes terres, en contacte geogràfic amb el País Valencià, hi va existir l'antiquíssim Ball de Valencians, a partir del qual van sorgir els castells. Primer, les llegendes, els herois, eren de devoció local i para de comptar. A partir dels inicis dels 80, però, hi va haver una explosió. La gran gesta de les dues colles vallenques per Santa Úrsula del 1981 -que podeu veure aquí, amb narració emocionant de l'amic Lluís Figuerola- va fer que la llavor dels castells pol.linitzés tot el país i noves colles van començar a sorgir com bolets pertot, fins i tot ben enllà del Camp de Tarragona i el Penedès.  Començava la segona època daurada dels castells, en la qual encara ens trobem.

A la plaça del Blat, l'escenari de sempre, Santa Úrsula ha continuat essent la cita que tradicionalment tanca la temporada, i, per tant, on es poden veure castells importantíssims, ja que les colles hi arriben madures. Però el punt essencial d'aquesta diada és que la rivalitat entre les dues colles vallenques és posada a prova al màxim. Imagineu què serien dos F.C. Barcelona que juguen, un dia a l'any, un partit Barça contra Barça al Camp Nou!! Això és Santa Úrsula a la plaça del Blat del meu poble.

 

 

Per això, des de l'històric 1981 del segle passat, hem viscut diades de Champions: el 1986, la Joves feia una de les seves millors actuacions: 3 de 9 amb folre descarregat per primer cop el s. XX, 4 de 9 amb folre carregat i 5 de 8 descarregat. L'any següent, la Joves, també, va fer el primer intent de 2 de 8 sense folre al segle XX.

 

 

El 1994, una altra jornada històrica, aquest cop, per la Vella, que descarregà el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història. Dos anys després, la Vella també, va descarregar el 5 de 9 amb folre. Santa Úrsula del 1999, la Joves es convertia en la primera colla vallenca que carregava un 4 de 9 sense folre el segle XX i ho completava amb un 3 de 9 amb folre.

 

 

A la diada del 2001, les dues agrupacions carregaven el 4 de 9 sense folre, la Vella per primera vegada des de l'assolit en les Festes de santa Tecla de 1881 a Tarragona.

 

 

Per Santa Úrsula de l'any passat, la Vella va carregar el primer 3 de 10 amb folre i manilles a Valls. I diumenge passat, la Vella va tornar a fer història amb una actuació on va descarregar el 3 de 10 amb folre, 4 de 10 amb folre i 4 de 9 sense folre. És la millor actuació de la història, pels punts que valen els tres castells. La vau veure? Mireu i observeu com ha evolucionat el tractament dels castells per televisió, des del 1981. Impressionant!

 

 

Us garanteixo que, fins i tot vistos per internet, actuacions com aquestes fan que les llàgrimes caiguin cara avall, sense cap possible aturador. 

 

Comentaris