La Memòria Històrica, abans i després del 28N

La polèmica sobre el futur del monòlit de Tortosa ha coincidit amb la campanya electoral. La història es pot usar com a arma política. Un historiador assegura que "l'enfoc que es va donar al Memorial Democràtic és el que es pot esperar dels que són descendents del PSUC". Quin futur tindrà aquest projecte si ICV-EUiA no continua a l'executiu?

L'any 1966, el dictador Francisco Franco, mort demà farà trenta-cinc anys, va inaugurar un monòlit a Tortosa, al mig del riu, commemoratiu de la batalla de l'Ebre. Vint anys després, el 1986, se'n van retirar els símbols franquistes inserits, excepte una gran àliga imperial. Els nostres paisatges diuen molt de nosaltres, són part de la nostra història i per extensió, de la nostra rutina. Per aquest motiu, el fet que tot just fa quinze dies el ple de Tortosa decidís deixar dempeus el monument franquista més gran que queda a Catalunya -tot hi haver-hi una petició per retirar-lo avalada amb dues mil signatures- ha aixecat polseguera.

El debat està servit. Segons l'historiador Josep Maria Figueres, "els símbols franquistes haurien d'estar tots eliminats –dels petits als grans- i els que convingués haurien d'anar a un museu, per valor de representativitat". Figueres apostaria per seguir l'exemple alemany, fent una norma general que regulés la simbologia. Per contra, l'historiador Joan B. Culla, creu que a Tortosa s'hauria de trobar una solució com es va fer amb el mercat de Girona: posar una placa explicativa per situar el referent històric. "Itàlia es plena d'edificis públics amb una arquitectura indiscutiblement feixista perquè van ser erigits entre els anys vint i trenta i no els han enderrocat. En molts d'ells si un s'hi fixa encara es poden veure símbols del nazisme, però vull creure que a les escoles s'ensenya de quin tipus d'arquitectura es tracta i es fa pedagogia", explica.

Del mateix parer és el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, qui afirma que "una societat s'ha de trobar incòmode davant d'una simbologia franquista, ha de produir rebuig". I afegeix: "Si fóssim a alemanya les traurien. Tot i així les coses s'han de fer amb sentit comú i s'han d'explicar enlloc d'aplicar la demolició permanent". Ara bé, l'historiador Carles Puigferrat també alerta "que en fer el cens de la simbologia franquista també hi ha el perill que hi incloem símbols que de feixistes no en tenen res, i que també aquests "rebin", que és el que ha passat, per exemple, amb les creus de les santes missions".

Ara, són els Ajuntaments els que tenen la competència per regular la simbologia i per això, els vots de CiU i PP al ple tortosí van ser determinants per evitar que el monòlit es retirés. Des de CiU, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va atribuir la moció a una campanya orquestrada pel tripartit per desgastar electoralment la federació davant la proximitat de les eleccions al Parlament. En aquest sentit, Francesc Homs (CiU), es pregunta perquè PSC i Iniciativa van declarar aquest monument "d'interès nacional" i ara s'han posicionat a favor de retirar-lo. Homs acusa el tripartit d'estar fent una utilització de la simbologia franquista i "d'haver intentat construir un relat a inconveniència d'un present i per intentar dominar un futur. Han fet servir la memòria històrica per fer politiqueria", conclou.

La memòria històrica, una eina política?


El cert és que la federació, juntament amb totes les forces polítiques excepte el PP, van donar suport a la creació de la Llei del Memorial Democràtic. El president del memorial, Josep Caminal, creu "que és una innovació del govern d'esquerres de Catalunya i que així s'ha conquerit el dret a la memòria. En definitiva, s'ha guanyat en democràcia", afegeix. Respecte les acusacions fetes per CiU, Caminal defensa la pluralitat de la institució i atribueix les crítiques " a la por que algú té que s'investigui i s'estudiï la història recent". En general, tots els historiadors estan satisfets amb la creació d'aquest Memorial, tot i que segons Figueres, la tasca del tripartit ha estat "irregular i desorganitzada". Puigferrat afirma que "l'enfoc que es va donar al Memorial Democràtic és el que es pot esperar dels que són descendents del PSUC" i critica que aquesta àrea de Govern en mans d'Iniciativa, no es va considerar com "una política cultural", estrictament. A banda, l'historiador creu que hi ha una voluntat de reparació cap a les víctimes de la repressió franquista, però es passa de puntetes sobre altres qüestions del bàndol republicà.

I si canvia el govern...

En definitiva, com afectarà un possible canvi de govern a les investigacions històriques i al Memorial Democràtic? Segons Joan B Culla, la majoria de les recerques no depenen dels pressupostos públics i per tant no hi haurà repercussions. No obstant, Josep Maria Solé i Sabaté, creu "que s'imposarà una sensibilitat cultural diferent, més global, més general i més plural" i fa èmfasi en la necessitat de més inversió. Una visió que comparteix Figueres, que creu que l'arribada de CiU al govern significarà un punt i a part en el que s'ha fet fins ara. Malgrat tot, el director del Memorial creu que un canvi de govern "no té perquè afectar el memorial".

I, precisament, des de CiU, Francesc Homs confirma que es mantindrà. Tot i així, la federació apunta la necessitat "de tornar a situar el món de la memòria històrica en el món de la història i dels historiadors, de la gent que pot aportar coneixement, en la divulgació des del punt de vista que han estat els fets i el que representen en el nostre país, que és determinant perquè Catalunya és una nació i tenim drets històrics". Ara bé, també adverteix que en època de crisi hi ha la necessitat de racionalitzar i optimitzar els recursos.

 
 

Comentaris