La Flama del Canigó ha arribat aquest divendres a la Plaça de Sant Jaume per estendre’s als barris de Barcelona, que celebrarà la revetlla de Sant Joan amb 27 fogueres. Aquest però era un any especial per la relació entre la Flama del Canigó i la capital catalana. L’any 1967 va entrar la Flama del Canigó per primer cop a Barcelona. Per commemorar-ho s’han organitzat diversos actes i esdeveniments que van començar amb la participació a l’aplec del Canigó el 17 i 18 de juny i que han clos aquest divendres amb una gran rebuda a l’Ajuntament de la capital catalana i a la plaça de Sant Jaume. En aquest context, l’encarregat de llegir el missatge d’enguany, l’històric defensor de la Flama del Canigó Antoni Ayala, ha destacat que la flama es distribuirà per diverses rutes per arribar a carrer i places de pobles i ciutats “per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar”.
L’arribada de la Flama del Canigó a la plaça de Sant Jaume ha anat acompanyada de música de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i ha comptat amb la presència de l’Àliga de Barcelona i una de les parelles de gegants de la ciutat. Mentre la cobla companya la vetllada, desenes d’entitats de la ciutat han passat a recollir la Flama per encendre les fogueres dels seus barris.
Amb motiu de celebrar els 50 anys de la presència de la Flama del Canigó a la capital catalana, la Comissió Flama del Canigó Barcelona 2017 ha organitzat aquest divendres un seguit d’accions per fer més reeixida la seva entrada a la ciutat. Després de ser rebuda al Parlament aquest matí, la Flama ha estat conduïda a l’Ajuntament de Barcelona. Un cop a la Plaça de Sant Jaume ha entrat a l’edifici del consistori on ha estat rebuda al saló de cròniques per Jaume Collboni, tinent alcalde de cultura de la ciutat. La rebuda ha comptat amb la presència de l’excursionista i geògraf Ernest Costa. Posteriorment el foc del Canigó s’ha reservat a les dependències municipals, fins l’hora de l’inici de l’acte d’aquesta tarda. L’Ajuntament de Barcelona ha obsequiat els assistents a la festa de rebuda de la Flama del Canigó a la plaça de Sant Jaume amb una planta de romaní.
En aquest context, Ernest Costa, qui va participar activament en l’organització de l’entrada de la Flama del Canigó a Barcelona l’any 1967, ha estat l’encarregat d’encendre-la aquest divendres. Ha recordat que fa 50 anys aquesta fita no va ser fàcil i “va ser necessari insistir per poder disposar lliurement de les manifestacions festives pròpies”. Ha recalcat que el millor homenatge als qui tant van lluitar perquè això fos possible “és no defallir i seguir fidels al seu esperit i mantenir encesa per sempre la flama i aconseguir que la navegació iniciada arribi a bon port a la independència”.
L’històric defensor de la Flama del Canigó Antoni Ayala, ha destacat que la flama es distribuirà per diverses rutes per arribar a carrer i places de pobles i ciutats “per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar”. En el seu discurs també ha apostat aquest Sant Joan per “parlar, riure, estimar i planificar el futur amb la il·lusió d’estrenar un estat nou i nostre”.
Ayala ha fet una crida a incorporar a l’imaginari col·lectiu els límits territorials dels parlars catalans. “Agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat i tinguem una esperança infinita com deia Pere IV, alegre, combativa i culte en guanyar la batalla. No deixem que ningú s’atreveixi a apagar-nos aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans”, ha afegit.
Per la seva part, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, ha demanat a que cada persona favorable a la independència intenti convèncer, d’una “manera tranquil·la i pausada”, a una altra persona explicant “les raons perquè una societat com la catalana viuria millor, més cohesionada i amb més llibertat si tingués una república”.
