Fa exactament 120 anys, el 4 d’agost de 1897, el pic d’un noi de 14 anys, pagès, topava amb una superfície dura. Havia descobert el que més tard es va conèixer com la Dama d’Elx, una escultura íbera datada entre els segles V i IV abans de Crist, de 56 centímetres d’alçada i 65 quilos de pes, tallada en pedra calcària. Casualment, aquell mes d’agost un arqueòleg francès, Pierre Paris, estava convidat a la ciutat per assistir a una de les representacions del Misteri d’Elx. Quan va assabentar-se de la troballa se’n va adonar immediatament de la importància de l’escultura i va posar-se en contacte amb el Museu del Louvre. 4.000 francs de l’època (uns 30.000 euros d’avui) i la Dama d’Elx ja viatjava cap a París.
Des d’aquell moment, l’escultura ha estat objecte de tota mena d’especulacions sobre la seva identitat i significat. La versió més extesa és que es tracta d’una sacerdotessa -o, fins i tot, deesa- abillada amb un complicat equipament ornamental, del que destaquen dues rodes laterals, com a complement del pentinat, i un seguit d’amulets i collars molt influïts per la cultura fenícia. En origen era una escultura policromada i, de fet, encara es conserven restes de pintura vermella sobre els llavis i la mantellina i de color blau en d’altres peces de roba.
El fet és que la notorietat de l’escultura va anar creixent i els intel·lectuals de la Generació del 98 (Unamuno, Machado, Baroja, Valle-Inclán…) van considerar la pèrdua de la Dama d’Elx com un símbol més de la decadència espanyola, que havia perdut la peça gairebé al mateix temps que les últimes colònies d’ultramar. Tot plegat va fer que, un cop derrotada França a principis de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista negociés el retorn amb els col·laboracionistes de Vichy. El Tercer Reich va ajudar Franco i, de fet, l’escultura va interessar el propi Heinrich Himmler, cap de les SS, que la va arribar a visitar. La dictadura franquista va explotar el retorn a fons, fins el punt que va emetre un bitllet d’1 pesseta, molt popular, que contrarestava una edició anterior republicana de 100 pessetes, que no va arribar a circular. La mateixa imatge en dos bitllets diferents. Els filatèlics també estan familiaritzats amb l’escultura, que ha aparegut en nombrosos segells.
Però la Dama d’Elx no va tornar a Elx, sinó a Madrid. Des d’aleshores, no han servit mai de res les protestes, unànimes, de la capital del Baix Vinalopó, que sempre ha vist rebutjada la petició. Només el 1965, amb motiu del setè centenari del Misteri d’Elx, l’escultura va retornar, per uns dies, a la seva ciutat d’origen. Allà la va poder tornar a veure aquell jove que la va descobrir, ja octogenari, que sempre s’hi va referir com “la dona”. La retrobada va ser àmpliament difosa per la premsa de l’epoca, que va destacar el “caràcter de camp” de l’ancià, que mai no va abandonar la seva llengua quan se li adreçaven. Manuel Campello va morir dos mesos després.
La Dama d’Elx encara retornaria una segona vegada, l’any 2006, temporalment. Una filla de Campello -Margarida, de 89 anys- va ser una de les primeres en veure l’escultura. Des d’aleshores, mai més. L’Ajuntament d’Elx, la Generalitat valenciana i tota mena d’entitats i associacions no han aconseguit evitar que la Dama d’Elx continuï essent una dama de Madrid.
